Vint anys en projectes irreals però tangibles, suspesos en el temps i ancorats en l’espai. Pot ser l’arquitectura una tecnologia per construir l’efímer? Plastique Fantastique és el duo artístic al qual pertany Marco Canevacci, el convidat especial de la BAU Talks titulada “A Journey through an Ephimeral Realm”, organitzada pel Màster en Disseny d’Interiors, el pròxim 6 de març.
Plastique Fantastique, la seu del qual es troba a Berlín, porta des de 1999 explorant l’espai públic i interactuant amb els seus “rituals”. Una necessitat pràctica va donar vida a l’estudi: tancar l’aire calent per evitar que es congelés durant el llarg hivern berlinès. La creació d’aquest límit meteorològic va ser el primer pas del viatge que va portar l’estudi a considerar l’aire com un material i una eina per donar forma a l’espai i expressar les seves visions. Com emmarcar l’aire pot ser un procés interminable que revela un vast camp de recerca en arquitectures pneumàtiques. La seva filosofia és simple: Hi ha una cosa màgica en l’arquitectura a gran escala que sorgeix en 20 minuts i desapareix encara més ràpid.
Les instal·lacions espacials immersives de Plastique Fantastique estan concebudes per desafiar la noció de realitat i els límits dels nostres sentits. Cada projecte convida el públic a explorar un paisatge imaginari dins del món existent, qüestionant la naturalesa paradoxal de la percepció i les complexes capes del nostre entorn. Aquestes instal·lacions (in)visibles fusionen art, performance, històries individuals, persones i arquitectura per oferir una experiència multisensorial que difumina els límits convencionals i transcendeix la imaginació. És l’aire el que fabrica els inflables, no el plàstic.
Marco Canevacci (Roma) va estudiar arquitectura en la Universitat Tècnica de Berlín i és fundador i codirector de Plastique Fantastique amb Yena Young.
________________________
