Interferències: BAU reivindica la curiositat radical de Buckminster Fuller
La primera sessió d’Interferències de l’any va tenir com a protagonista el dissenyador nord-americà Richard Buckminster Fuller. La cap d’estudis del Grau en Disseny, Rosa Pera, va impartir una conferència sobre l’obra i el llegat de Fuller a partir de la mostra que ha comissariat amb José Luis de Vicente a l’Espacio Fundación Telefónica de Madrid, Curiosidad radical: en la órbita de Buckminster Fuller.
La xerrada, que es va poder seguir presencialment a la sala polivalent de BAU i també en directe via streaming, va repassar la trajectòria de Buckminster Fuller (Milton, 1895 – Los Angeles, 1983), considerat un visionari per la seva capacitat d’anticipar-se amb consciència crítica i enginy creatiu a les grans problemàtiques de l’actualitat.
Pera va explicar que van concebre l’exposició com un viatge a l’interior de la ment de Fuller, com un dispositiu que hagués creat ell mateix, amb tota mena d’invents, aparells, mapes, plànols i objectes.
La conferència va posar el focus en dues de les grans línies d’investigació de Fuller: la mobilitat i l’habitatge, on destaca el seu model de casa lleugera, transportable i energèticament eficient, amb capacitat de ser fabricada en gran escala seguint el model fordista. Una proposta tan innovadora que hauria qüestionat les bases del sistema capitalista, raó per la qual segurament no va tirar endavant.
Fuller va desafiar la realitat en multitud d’ocasions, amb projectes utòpics com urbanitzacions flotants o una immensa cúpula transparent per cobrir l’illa de Manhattan per afavorir-ne la climatització.
Polifacètic i expeditiu, Fuller era alhora arquitecte, dissenyador, matemàtic, filòsof i enginyer. Amb una gran faceta divulgadora (va arribar a fer conferències de més de 40 hores) sempre es va preocupar per transformar el coneixement complex en aplicacions pràctiques per millorar la vida quotidiana.
Influït pel transcendentalisme de la seva bestia Margaret Fuller i afí al Walden de Thoreau, va connectar la innovació tecnològica amb la sensibilitat i la proximitat amb la natura, els animals, l’aigua i el sol, i defensava que els nens i nenes són els primers científics gràcies a la seva vocació innata d’explorar i experimentar amb el món, una actitud que segons ell era l’única manera d’assolir el coneixement profund.
Al llarg dels anys, per l’univers Fuller han orbitat creadors i científics de primer ordre com l’arquitecte Norman Foster, els artistes Olafur Eliasson i Isamu Noguchi, l’escriptora Mercedes Matter i el músic John Cage, cosa que reforça la seva dimensió total.
Finalment, Pera va reivindicar la modernitat absoluta de Fuller, que va entendre molt d’hora la importància de l’anàlisi de dades per preveure el futur i ja va advertir dels perills de la superpoblació del planeta i de l’excés de consum, dues qüestions que avui ressonen amb una força indiscutible.
Una veu pionera i fascinant que va il·luminar una sessió d’Interferències especialment inspiradora. El cicle tornarà a finals de març amb una nova conferència a càrrec de Two Points Net.
