El talent dels estudiants de BAU brilla a la escena internacional de l’animació, com evidenciat pel recent triomf de “Beyond The Fringe” al European Student of the Year Award. Entre les artífexs d’aquest destacat projecte es troba Costanza Baj, Alumni del Màster en Animació Stop Motion —juntament amb les també Alumni Han Tang i Giulia Zanette. En aquesta entrevista, explorem els orígens de la seva dedicació a l’animació stop-motion, la motivació darrera la seva elecció d’estudiar a BAU, i els reptes i decisions creatives que van donar vida a “Beyond The Fringe”. Des de la inspiració inicial fins a l’impacte emocional de l’ús de tècniques de stop-motion, Baj comparteix el seu viatge d’autodescobriment en el fascinant món de l’animació.
PREGUNTA: Com i quan vas decidir dedicar-te a l’animació stop-motion?
RESPOSTA: No és fàcil donar una resposta concreta. Si ho penso, podria rastrejar-ho fins als dibuixos animats stop-motion que em fascinaven tant de petita o als microvídeos que feia d’adolescent amb el meu germà. No obstant això, diguem que mai ho vaig considerar realment com un camí verdader fins que vaig conèixer persones que realment es dedicaven a aquest món i em van donar un fort impuls. Per a mi, va ser com descobrir que hi ha un món possible on convergeixen les meves passions més grans: el cinema, la fotografia, la marioneta, el disseny d’escenografia, les miniatures, etc.
Què et va motivar a estudiar el Màster en Animació Stop Motion a BAU?
Coneixia l’existència d’aquest curs gràcies a algunes investigacions a internet. M’havia graduat en disseny d’escenografia i en aquell moment buscava cursos generals d’animació o programes de màster, sense conèixer l’existència de cursos més específics. Google em va ajudar a trobar el Màster en Animació Stop-Motion a BAU i, poc després, vaig tenir la sort de conèixer a Stefano Bessoni, un artista i professor italià especialitzat en stop-motion i il·lustració, durant un taller. Va ser ell qui em va recomanar encaridament el curs i em va motivar a inscriure’m.
Com va sorgir la idea darrere de “Beyond The Fringe”? Va ser una inspiració particular o una evolució natural del procés creatiu?
Quan vam formar el grup pel curtmetratge, només ens coneixíem des de feia dos mesos. Sabíem que trobar un terreny comú no seria fàcil. Vam començar llançant diverses idees al “calderó” –poemes, pintures, conceptes personals– però no aconseguíem connectar de cap manera. Vam decidir centrar-nos en aspectes importants pels tres: trobar una història que pogués explicar una mica de cadascun de nosaltres més una tècnica que servís a la narrativa. Entre les primeres idees i referències, destaquem especialment el collage “Ícar” de Matisse i el curtmetratge “Ties” de Dina Velikovskaya. A més, vam tenir la immensa sort de participar a les classes de Paul Bush. Les seves lliçons sobre pixelació van tenir un impacte significatiu al nostre grup, per la qual cosa vam decidir integrar la tècnica en el curtmetratge. Així, a poc a poc, el nostre personatge de paper i el seu desafiant viatge de maduració van prendre vida.
Quin paper va jugar cada membre de l’equip en la conceptualització i producció de la pel·lícula?
Des del principi, vam prendre la decisió de treballar col·laborativament, amb l’objectiu de participar junts en totes les fases del projecte: concepció, storyboard, fabricació, animació i postproducció. Cadascun de nosaltres va aportar antecedents i coneixements diferents, la qual cosa ens va permetre recolzar-nos mútuament de manera efectiva. Han, a més de ser actriu teatral i directora d’acció en viu, també és guionista; Giulia és animadora 3D, mentre que jo proveisc d’estudis de disseny escènic per teatre i cinema.
Pots compartir alguns reptes específics que vas enfrontar durant la producció i com els vas superar?
Sense dubte, un repte significatiu va ser intentar no moure la càmera ni tan sols mig mil·límetre durant tot el període d’animació. Qualsevol moviment de la càmera significava passar hores addicionals intentant recuperar el punt exacte perquè l’animació fluís sense problemes. A mesura que s’apropava la data límit, la fatiga començava a aparèixer i incidents com aquests eren propensos a ocórrer, dificultant la gestió efectiva de l’estrès. Vam enfrontar molts moments difícils i, a vegades, hi havia tensió dins del grup. En aquests moments, l’únic que podíem fer era recordar-nos a nosaltres mateixos que els tres estàvem decidits a acabar el curtmetratge el millor possible. Beure molt cafè va ser de gran ajuda, però especialment compartir alegries i tristeses amb tots els nostres companys de màster al final del dia.
La pel·lícula fa servir diverses tècniques d’animació stop-motion. Com vas decidir quines tècniques serien més efectives per explicar la història?
Aquest va ser un punt que vam pensar des del principi del projecte. No volíem que la stop-motion fos simplement una altra tècnica per explicar la nostra història; volíem que fos una part integral de la narrativa en si mateixa. La stop-motion, per a nosaltres, és una forma de donar vida fins i tot al més inanimat. Així que vam triar una fulla de paper en blanc per convertir-se en la protagonista. Al desenvolupar la història, ens vam centrar en les emocions que volíem transmetre, determinant la tècnica que podria comunicar-les de manera efectiva.
L’ús de paper fet a mà és notable a l’obra. Com va influir aquesta elecció en la narrativa i la connexió emocional que esperaves aconseguir?
Optar per animar un material com el paper va plantejar un repte pràctic. Un simple alè o un moviment equivocat podien comprometre una seqüència de fotogrames. No obstant això, això es va alinear precisament amb el que volíem transmetre: la delicadesa i inestabilitat del nostre personatge, endinsant-nos en les seves fibres internes. Vam triar paper fet a mà perquè ens permetia apreciar millor la textura. Les fibres al llarg dels bordes rasgats van ajudar a infondre-li un sentit de vida i moviment al personatge. Al curtmetratge, semblen moure’s amb el vent, però vam haver de tocar-les suavement amb la punta dels dits a cada fotograma. El material és innegablement una part fonamental per comprendre la narrativa simbòlica, i en aquest cas, a través de la stop-motion, és possible apreciar-ne la naturalesa.
Com et sents haver rebut tots aquests premis?
Haver treballat en el projecte amb cor i ànima és realment gratificant, i em sento veritablement agraïda, així com sincerament sorpresa. Cap de nosaltres esperava aquest reconeixement, i personalment, em sento molt més motivada i encoratjada a seguir explorant el món de la narració a través de la tècnica stop-motion. | Més sobre Costanza Baj
Teaser from Beyond TheFringe on Vimeo.
