Campus Virtual
Search
Close this search box.

Dot Lung, social media strategist i docent: “És important que les noves generacions facin servir canals més privats”

La "social media strategist" més famosa entre els comptes de disseny i festivals de música d'Europa és docent al Màster en Comunicació i Creació de Continguts Digitals i ens explica què pensa de les xarxes socials i cap a on creu ella que haurien de dirigir-se.

Corre una llegenda pel campus -i fora també, si pot ser- que el millor bikini de Barcelona el posen aquí a BAU, a la cantina de l’Edifici Pujades. I quan vam quedar amb Dot Lung, acabava de demanar-se’n un per emportar. Confirmem, bé, ella confirma: és el millor bikini. I no és de nyigui-nyogui que ho digui ella, una californiana enamorada de Barcelona que va venir aquí a fer carrera i va acabar sent la persona més demandada de l’última dècada per dirigir l’estratègia de xarxes de festivals de música, comptes de disseny, grans marques… La Daenerys de les xarxes socials, i no és un malnom gratuït, de veritat. Combina el seu treball com a social media strategist amb la docència al Màster en Comunicació i Creació de Continguts Digitals i hem parlat amb ella sobre la seva carrera, la seva visió del panorama actual de les xarxes socials i sobre el futur d’aquestes.

 

Pots parlar-nos una mica de la teva carrera i de la teva experiència fins ara?

Bé, porto en el negoci de les xarxes socials des que es van inventar als campus universitaris, et diria, allà pel 2004; vaig començar promocionant festes universitàries per Facebook, suposo que aquí és on va començar la meva carrera al marketing, quan realment vaig entendre el seu poder en les xarxes socials i que n’era de fàcil. Després, em vaig ficar al sector immobiliari i la venda immobiliària per MySpace més o menys per la mateixa època, però no tenia ni idea que això de ser “directora o estratega de xarxes socials” acabaria convertint-se en un ofici com a tal, llavors. Quan vaig començar, no era la panacea, era, més aviat, una tendència que acabaria desapareixent. Però, amb el temps, em vaig mudar a Barcelona el 2011 per cursar un màster en producció de mitjans digitals a través de l’OFF Festival i va ser llavors quan em vaig adonar -quan em van demanar que els portés el seu compte d’Instagram- que vaig dir “Aviam, això d’Instagram és bastant seriós… De fet, em pagaran per publicar-los”. Per a mi, va ser com el treball somiat, alguna cosa que m’era tan fàcil de fer, d’assumir. I, bé, el primer compte que vaig gestionar va ser aquesta, el de l’Instagram de l’OFF Festival, el que vaig fer professionalment des de zero, de zero a seixanta mil seguidors, un creixement totalment orgànic -gràcies a la màgia de l’algorisme del 2011-. I així va enlairar la meva carrera en això.

Suposo que això és el que estàs preguntant. Aquí, el meu nom va començar a moure’s per tota Europa, en festivals de disseny a Londres, a Alemanya i Milà… Així que vaig començar a viatjar amunt i avall dissenyant diferents comptes d’Instagram per a diferents esdeveniments. A Barcelona, vaig treballar amb el Sónar +D, amb el festival en si també, per portar-los la seva estratègia de mitjans. Això va ser com en 2013, fa molt i, a partir d’aquí, vaig començar a portar la resta de festivals de música, t’ho creguis o no. Després, em vaig focalitzar en el disseny perquè m’encanta, bàsicament, crec que no hi ha res més poderós que el disseny i els dissenyadors, i és que la música m’encanta… Vaig iniciar la meva carrera fent el que m’agradava, promocionant artistes i dissenyadors amb els quals m’encantava treballar. Un dels projectes més interessants en els quals vaig treballar a Barcelona va ser amb la marca OCB, amb una agència anomenada Road, que vam llançar un canal de música a YouTube anomenat “Paper Sessions” on presentàvem a músics emergents. Aquí vaig comprendre el potencial de YouTube i, és que, ara tinc experiència amb totes les xarxes socials; ja veus, he hagut de treballar-les totes.

Ara mateix, m’enfoco principalment en Instagram i tot el que té a veure amb META, però perquè simplement prefereixo aquesta plataforma i m’agrada la seva tecnologia i la gent que hi ha darrere. No m’emociona especialment TikTok, considero que hauria de prohibir-se; que dubto que succeeixi, però ja està prohibida a l’Índia, per exemple, i tant de bo succeís el mateix als Estats Units. Està mal dissenyada, és una aplicació mal dissenyada, però això no li lleva el fet que sigui molt popular i que la gent hagi aconseguit fer carrera amb ella. No és el meu cas, clar, odiava absolutament TikTok quan va sortir per primera vegada perquè no és el meu estil això de cantar i ballar i això d’estar enfront de la càmera. Però això va canviar en 2018, quan em vaig ficar de ple en la meva marca personal. Havia ajudat moltes marques a potenciar les seves xarxes i llavors suposo que vaig decidir que ja era hora de potenciar el meu propi compte, ” Mother of Social Dragons” [Mare de Dracs Socials], que va tota sobre xarxes socials, màrqueting i consells de com es pot usar Instagram per fer créixer el teu negoci.

Aquí va ser quan me’n vaig anar de Barcelona; vaig passar vuit anys increïbles desenvolupant la meva carrera per tota Espanya, fent classes a diferents universitats, donant conferències en més de 30 països diferents de tot el món… I, bé, per casualitats de la vida, vaig conèixer a la que és la meva actual parella a Portugal mentre jo estava de viatge en una conferència de l’ONU i ens vam enamorar. Em vaig mudar a Tel-Aviv fa cinc anys ara i aquí és on vaig descobrir el món de l’alta tecnologia, un món totalment diferent, ja et dic: totes les últimes i millors idees i conceptes i visions de Tel-Aviv al món. I, la veritat, és què està sent tremendament emocionant i m’encanta aquesta experiència de poder viure en una altra part del món diferent. Ja he viscut als Estats Units, a Europa, ara al Mitjà Orient. Crec que el que em queda és Àsia i Amèrica Llatina, qui sap? No sé què serà el següent, així que…

 

 

Disculpa el meu atreviment, em sembla una gran història, però no has mencionat què és el que vas estudiar a la universitat… Per què et vas decantar?

Sí, quan encara vivia als Estats Units, vaig anar a la UC Irvine i vaig estudiar psicologia, aquesta va ser la meva especialitat, però no vaig acabar graduant-me, em van faltar com dos crèdits en estadística. El cas és que jo ja havia començat a treballar en un centre de neuroteràpia clínica, diguem que ja estava treballant al camp. I, certament, vaig ser una de les poques estudiants que va aconseguir un treball corporatiu a temps complet amb una empresa de tecnologia de dispositius mèdics; jo els feia les vendes internes i ja estava ficada al món del marketing, intentant esbrinar què era exactament, la qual cosa té molt a veure amb la psicologia. Vaig fer moltíssimes pràctiques en empresa i, a més a més, marketing pel meu compte: per a festes universitàries, festivals de música i tot això. I em vaig preguntar: com puc transformar tot això en un treball real? Però era una incògnita que no vaig ser capaç de buidar vivint allà i em va començar a sorgir aquesta ànsia, aquesta crida, de viure a l’estranger. Per això em vaig mudar a Barcelona, per fer aquest màster en producció de mitjans digitals. I és que venir aquí va ser el que realment em va permetre decantar-me pel que jo volia, descobrir les meves habilitats professionals i fer-ho tot per mi mateixa, pel meu compte; és a dir, convertir tot això en un negoci del qual no tenia ni idea que acabaria tenint tal repercussió [parlant d’Instagram].

 

Has esmentat que t’interessava molt el disseny. Em pregunto si veus una connexió entre les xarxes socials i el disseny com a art.

No sé jo… Hi ha art a les xarxes socials, òbviament, i molt. Depèn de quin tipus d’art, clar. Ara l’art està molt vinculat als mitjans digitals i, al cap i a la fi, si com a artista saps quins són els teus objectius al món de les xarxes socials, acabaràs creant art perquè t’agrada crear art. Però com dissenyador has de crear per resoldre un problema, existeix un propòsit concret de per què estàs dissenyant ics. A vegades, un disseny pot conduir a l’art i fer una cosa més bella i, en part, aquesta és la raó per la qual m’encanta el disseny perquè, i hi crec fermament, el fet de poder dissenyar la teva vida i poder dissenyar quina és la teva experiència al món… Vull dir, un també es pot crear la seva pròpia realitat a través del disseny i de les xarxes socials.

Personalment, veig tanta lletjor a les xarxes socials que, si estiguessin dissenyades d’una forma més agradable o estètica, el més segur és que passaria més temps online. Però això no vol dir que no hi hagi coses increïbles, que n’hi ha, dissenyadors i artistes increïbles. Així i tot, crec que, a causa de la rapidesa amb què van les coses, hem perdut aquesta necessitat d’invertir temps a elaborar dissenys i art bell. I hauríem de tornar a això: treballar a consciència en el nostre art per fer d’Internet un lloc més bell.

 

En una societat com la nostra, creus que les xarxes socials són importants?

Bé, o les prens o les deixes. La meva millor amiga de tota la vida, a la qual conec des de primer de primària, des que érem nenes, no ha utilitzat les xarxes socials en els últims vint anys, les repudia, ni tan sols les mira ni té Instagram… Està en contra i, així i tot, té molt èxit al seu sector, al disseny de vestuari. Aquesta gent no les necessita, són molt de la vella escola. Un pot fer que la seva vida estigui feta per dependre de les xarxes socials o no.

No crec que les xarxes socials siguin absolutament necessàries, però, si tens un negoci i vols fer diners, és una manera fàcil de fer-ho rendible. I no vol dir que tots els negocis ho necessitin, veritat? Si vens fusta o ets lampista, probablement no necessites les xarxes socials, però ajuda, pot ajudar. No sé si això respon a la teva pregunta.

 

Sí, absolutament. De fet, respon a moltes més preguntes que tenia al cap i que vaig escriure per aquí… Parlem una mica més de la influència de la vida digital i les xarxes socials. Volia preguntar-te, creus que aquesta tendència continuarà creixent? Em refereixo al fet que les xarxes socials acabin sent el centre de moltes de les relacions que construïm entre nosaltres, entre les empreses, els clients amb les empreses, també…

Bé, la història és com un pèndol, no? Va i ve: la moda, les tendències… I l’última gran tendència durant aquesta última dècada i mitja, des de 2004, han estat les xarxes socials: tothom estava a MySpace, Zynga, també estaven Friendster i, després, aplicacions de cites com Tinder i Bumble… Era tota una necessitat l’estar ficat en això quan van sortir per primer cop. Jo mai he estat en una aplicació de cites, tal vegada he llambregat amb propòsits de mera recerca psicològica, de comportament humà, però jo sempre m’he decantat més per conèixer a algú en la vida real, cara a cara. Crec que estarà en tendència de nou [interactuar i conèixer-se en persona], perquè no tothom vol estar a les xarxes socials i tenir una vida digital; per a mi és important, però entenc que no ho sigui per a tothom. I els que acabaran marcant tendència sempre seran aquells que vagin en contra del que està de moda.

Per tant, és important que les noves generacions facin servir canals diferents, fins i tot canals més privats. No crec que tot es dirigeixi a aquesta necessitat de tenir una gran audiència; es redirigirà a tenir, més aviat, grups privats, comunitats privades, com en petit comitè. Abans el que tothom volia era tenir un milió de seguidors, però, al final, després d’aconseguir-lo, t’adones del que és realment rellevant, que és la teva xarxa més pròxima que acaben sent cinc persones comptades. I és que realment es tracta de cuidar a aquestes cinc persones i no importa si estan ficades en el món digital o no.

 

Tenint en compte tot això, com enfoques les teves classes al Màster en Comunicació i Creació de Continguts Digitals?

Doncs en aquesta classe que estic impartint ara, que tracta sobre estratègia de continguts i comunicació en xarxes socials, estem aprenent a com crear una campanya a Instagram, quins tipus de categories de continguts han de formar part de cada estratègia per a una marca -referint-me, també, a la marca personal- i avui entrarem de ple en LinkedIn i com optimitzar un perfil per aconseguir un treball o trobar clients. I la meva manera d’ensenyar-ho és des de la meva pròpia experiència personal, la meva “Dragon strategy “, que és la mateixa estratègia que implemento en multinacionals de fortunes milionàries. Són les estratègies que uso cada dia en el meu treball amb clients d’arreu del món i que no sols imparteixo a les classes, sinó que també els dic que apliquin aquests exercicis en els seus projectes vitals, per a quan vulguin crear contingut per als seus negocis. És emocionant, malgrat la meva experiència, res em fa sentir més inspirada que la “sang nova” que acaba d’arribar i els estic veient aprendre i aplicant l’aprés. Així que la millor manera d’aprendre és fent i així és com ho ensenyo. Tan aviat com mostro un concepte, ja vull que comencin a posar-lo en pràctica. A la pròxima classe, veurem resultats per a així donar una feedback al moment perquè els puguin millorar immediatament.

 

 

I tornant al tema de nosaltres com a consumidors, creus que hi ha una forma saludable de navegar per les xarxes socials?

Definitivament: establint límits sobre quant temps de pantalla et permets. En fi, tots hem passat per això, tots hem tingut alts i baixos i ens hem arribat a obsessionar amb alguna cosa; i així és com l’algorisme aprèn, sobre la base dels teus interessos profunds i foscos, els teus interessos a peu de camp. I les xarxes socials són un reflex de tu, un reflex de la teva psicologia, per la qual cosa, si no et trobes en un bon lloc, probablement no trobaràs molt de valor a les xarxes, fins i tot podrien portar-te a un lloc més fosc. Però, si no és el cas, crec que les xarxes socials són molt valuoses per ajudar-te a construir encara més connexions i fins i tot fer-te més feliç. És una eina i, depenent de com la facis servir, pot ser bona o dolenta, igual que qualsevol altra. Hi ha recerques empíriques de com les xarxes socials són perjudicials per a la nostra capacitat d’atenció, però és que també ens fan més felices. Hi ha recerques que mostren totes dues coses, veritat? La doble cara de la moneda. A mi m’agrada fer servir les xarxes socials per al bé i per difondre positivitat i fer d’Internet com un lloc amable, per molt que hi hagi gent que faci el contrari, cosa que reprovo. Però sí, per part meva, només ensenyaré a utilitzar les xarxes socials per al bé.

 

Més informació sobre el Màster en Comunicació i Creació de Continguts Digitals

Últimas noticias

L’Acte de Cloenda de Disseny, en la cartellera de l’Aribau Cinema

4 dies ago

Sessió Informativa Online del Grau Universitari en Belles Arts

6 dies ago

Els últims lliuraments dels estudiants del Màster en Design Research

1 setmana ago

“Marfantes”, el nou documental experimental d’Anna Moreno

1 setmana ago

Otras entrevistas

Nil Olier, l’Alumni que ha creat l’orla del curs 2023-2024

El triomf de PEÜCS, la primera exposició de projectes de Belles Arts

Dot Lung, social media strategist i docent: “És important que les noves generacions facin servir canals més privats”

Entrevista a Cristina Goberna, coordinadora de la Universitat d’Estiu

Mónica Rikić, docent a BAU: “Necessitem dedicar-li temps a les coses”

Costanza Baj, Alumni de BAU, revela els secrets darrere l’èxit de ‘Beyond The Fringe’