La innovació audiovisual aplicada a l’òpera. El cas de la Royal Danish Theatre

Una aposta per l'experimentació audiovisual basada en la tecnologia led i els efectes audiovisuals i amb una impactant escenografia

És ja una realitat que l’element audiovisual està cada vegada més present en l’àmbit de les arts escèniques. Si bé anys enrere, l’audiovisual es limitava a alguna projecció i a algun efecte lumínic i sonor acompanyant l’obra, en els últims 5 anys ja és comú veure en espectacles teatrals o òperes clàssiques un gran desplegament de recursos audiovisuals.

Els agents culturals (comissaris, directors, escenògrafs o programadors teatrals) ho saben: el llenguatge audiovisual és directe, universal, i és el més afí a les noves generacions (i no tan noves). Ja no hi ha volta enrere. I no exclusivament en el sector cultural, també les marques, els espais comercials i els serveis utilitzen aquests recursos per a reforçar la seva comunicació i atreure clients.

 

 

El Royal Danish Theatre de Copenhaguen és una de les institucions europees que aposta per la innovació i l’experimentació audiovisual. Ho demostra el fet que el pròxim 13 d’octubre estrenen The Snow Queen, la primera òpera escrita per Hans Abrahamsen, amb adreça d’escena de Francisco Negrín i la impactant escenografia, la qual basada en la tecnologia led i els efectes audiovisuals, acostarà al gran públic una peça clàssica. Per a aquesta interpretació poètica i lliure del popular conte de fades, s’ha buscat un enfocament diferent al del tradicional llenguatge teatral de l’opera, actualitzant-lo i acostant-lo al llenguatge audiovisual actual que sigui capaç de transmetre al públic l’atmosfera de la partitura i la màgia del text amb una aposta per l’experimentació i la innovació. L’escenografia va més enllà dels clàssics efectes ja vists de llum, vídeo i vídeo mapping habituals, i permet que el públic torni a meravellar-se realment i connectar amb el teatre. Una experiència sensorial multidimensional en la qual no hi ha separació entre l’escenografia i les llums, ja que l’escenografia no reflexa llum sinó que és llum.

L’estudi responsable d’aquest projecte audiovisual és Playmodes, format per un equip de creatius que centren el seu treball en la recerca, la innovació i l’experimentació audiovisual. Amb seu a Barcelona, Playmodes treballa per a clients de tot el món i està considerat un dels millors d’Europa en aquest àmbit. El seu cofundador és el dissenyador audiovisual Santi Vilanova, professor del Grau en Disseny de BAU i del Màster en Innovació Audiovisual i Entorns Interactius, del qual n’és, a més a més, tutor dels Treballs Finals. Graduat en disseny gràfic, Santi Vilanova va evolucionar a l’audiovisual i ha treballat en projectes d’àmbit internacional per a institucions, museus i marques comercials, entre elles Movistar, Govern de Macau, Samsung, Museu Picasso, CCCB, Departament de Cultura de Berlín, ICUB o la Generalitat de Catalunya.

 

Ver evento relacionado ➞

Últimas noticias

Estudiants de grau i màster de BAU participen en UNFOLD 2025 a Milà

3 dies ago

Coneix els Màsters i Postgraus de BAU en aquesta sessió informativa online

4 dies ago

BAU torna al Saló de l’Ensenyament: nous catàlegs, marxandatge i identitat corporativa

5 dies ago

«Com el Service Design pot millorar l’experiència del pacient» a la BAU Talks de Joan Vinyets i Irene Peral

5 dies ago

Noticias relacionadas

Estudiants de grau i màster de BAU participen en UNFOLD 2025 a Milà

Coneix els Màsters i Postgraus de BAU en aquesta sessió informativa online

BAU torna al Saló de l’Ensenyament: nous catàlegs, marxandatge i identitat corporativa

«Com el Service Design pot millorar l’experiència del pacient» a la BAU Talks de Joan Vinyets i Irene Peral

La moda i el gènere, en disputa a la intervenció de Silvia Rosés en “Nervi” de 3CAT

Una BAU Talks amb Mar Muñoz Aparici en la qual dissenyar des de la col·lectivitat