Marc Aleixandri es va graduar en disseny a BAU (menció Moda) ara fa poc més d’1 any. Aquest jove tarragoní de 22 anys, va passar de treballar en els seus projectes acadèmics, a treballar a la marca Palomo Spain formant part de l’equip de dissenyadors d’Alejandro Palomo i sota la tutorització d’Inés Monge, professora de BAU i mà dreta del dissenyador cordovès. Tota una experiència vital i professional que Aleixandri ens explica en aquesta entrevista:
Què va significar per a tu entrar a treballar al taller d’un dissenyador tan important com Palomo Spain tot just graduar-te?
Ha estat una oportunitat increïble que se m’ha presentat sense esperar-m’ho el més mínim. Quan jo estava a principis de 3r curs, casualment em vaig creuar amb una fotografia de la seva col·lecció Orlando a Pinterest. Recordo que aquella imatge d’un noi amb una cabellera pèl-roja, un eyeliner ben marcat i un barret replet de plomes em va semblar tan maca estèticament que em vaig posar a investigar i el treball de Palomo va acabar formant part del moodboard de molts dels meus projectes de la uni. Pots imaginar-te la meva cara dos anys més tard quan em van donar la benvinguda al taller.
Què és el que més t’agrada de treballar amb Alejandro Palomo?
Haver rebut l’oportunitat de treballar directament en tot el procés de les dues darreres col·leccions, 1916 i Pompeii, presentades a NY i París respectivament, o de fer-ho també en projectes tan ambiciosos com va ser-ho la creació del vestuari per la presentació del darrer disc o la seva actuació dels Latin Grammys, entre d’altres, de Rosalía que no deixa de ser l’artista espanyola amb més projecció internacional avui dia. Aquesta confiança donada des del primer dia és el que més puc agrair a l’Alejandro. En definitiva ens està donant la possibilitat a mi i a totes les meves companyes i companys que el treball que realitzem dia rere dia sigui vist en l’àmbit mundial.
Què et sembla formar equip amb Inés Monge?
No negaré que les primeres setmanes sentia una sensació estranya a dins. Per un costat, estava experimentant un canvi complet de vida. D’un dia per l’altre, passava de Barcelona a un petit poble de 7000 habitants de Córdoba, Posadas, a passar el 100% del temps amb nous companys, que no van tardar a convertir-se en nous amics i una nova família i, sobretot, a passar del món acadèmic al laboral. Però per l’altra banda, tornava a ser octubre, es tornaven a acabar els mesos d’estiu i de sobte, tornava a estar enfront d’una taula blanca, plantejant nous patrons i amb la Inés a la taula del costat, com si res hagués canviat. Treballar amb la Inés està sent molt còmode. Al cap i a la fi, és qui m’ha ensenyat una gran part del que sé en aquest aspecte, qui m’ha ensenyat la seva forma de treballar i crec que això ajuda a entendre’ns ràpidament. A més, ha viscut els darrers 3 anys de la meva vida i ens hem aguantat molts drames, riures i llàgrimes. Malgrat els petits moments de tensió inevitables pels nervis, l’estrès i la tensió en la qual ens veiem submergits dintre el món de la moda, els seus calendaris híper reduïts i la seva gran exigència, és una persona a la qui tinc gran respecte i afecte.
Què va significar per a tu desfilar a París amb Palomo?
Una explosió d’adrenalina bestial. Després de tota la feinada, trobar-te amb tot el treball ben fet ja vestint els models i amb la visió de l’Alicia —l’estilista—, la joieria, perruqueria i maquillatge, a dins de l’Ambaixada Espanyola a París, rodejats d’un complet abús estètic, grans làmpades de vidre, cortines vermelles de vellut de seda, tapissos de ves a saber quants anys o obres de Goya, és inexplicable. Mesos i mesos de feina que, amb tota l’energia i l’adrenalina, es van esvair en dos segons de somni.
A banda de la moda, sabem que algunes de les teves aficions són el món Drag, la il·lustració i la dansa, com t’imagines el teu futur professional?
Posats a somiar il·limitadament, m’encantaria veure’m tirant endavant el meu propi projecte, alguna cosa que vagi més enllà d’una marca de moda. Encara em queda molt per pensar, em queda molt món per veure, molt per experimentar i molts errors a cometre. Tinc 22 anys i sols fa un any que em vaig graduar. Ara mateix em ve de gust seguir treballant i continuar el meu procés d’aprenentatge tant personal com professional; aprendre i veure bé com funciona tot en aquest món per poder saber ben segur què vull, quan i com.
Com valores la teva etapa de formació a BAU?
La meva època a BAU va ser, diria, completament experimental. Vaig aprofitar cada projecte i oportunitat per provar estils, tècniques i mons completament diferents, que em va ajudar a saber que m’agradava, mesclar-ho i descobrir el meu estil. A part, fora de tot l’aprenentatge i el món acadèmic, el millor d’aquests quatre anys, sense dubtar-ho i per tòpic que soni, són totes les amigues que m’he endut. Persones amb una energia meravellosa convertides en família i en companys de vida. Riures, llàgrimes, crits, atacs d’ansietat, nits d’empalmada acabant entregues, teràpies animant-nos mútuament, cerveses a les 11 del matí, a les tres de la tarda, a les cinc o a qualsevol hora ja fossin per celebrar el fi d’un projecte o per fer les llargues jornades de feina més amenes; quedar-se a BAU fins a les 10 de la nit i tornar-hi a les 7 del matí següent i mil històries més que encara estan per arribar.
