L’alumni Nil Comí és l’autor de l’orla del Grau en Disseny 2016-20 de BAU, amb un disseny ple de picades d’ullet (creus de registre, tires de control de color i de trama, etc.) a la producció de l’especialitat en la qual es va graduar, disseny gràfic.
Tot i graduar-se en l’especialitat de disseny gràfic, el seu primer treball a Playground el va portar a especialitzar-se també en disseny digital. La irrupció de la COVID-19 en les nostres vides l’ha portat a iniciar un nou projecte de senyalització especialitzada. Conversem amb ell per saber què ha estat de la seva vida des que es va graduar en el curs 2015-16 i les seves perspectives de futur.
Al teu web et defineixes com a dissenyador gràfic i digital amb seu a Sitges, i explorant els teus treballs, n’hi ha de diversos relacionats amb la ciutat on resideixes. Què ens pots explicar sobre aquesta estreta relació entre treball i lloc de residència en un món cada vegada més global?
Després de finalitzar la carrera, vaig començar a buscar oportunitats entre els més propers; al principi els encàrrecs no cauen de cel sinó que te’ls has de buscar tu mateix. De boca en boca, explicant a què et dediques i esperant que aquest email o trucada arribi. Crec que és molt important una vegada et gradues donar-te a conèixer, començant pels cercles més pròxims; des de familiars, excompanys de classe d’infància, amics d’amics, etc. Difícilment et vindrà una empresa del no-res i et demanarà que els hi dissenyis tota la identitat corporativa. Durant aquests anys he realitzat algun projecte a Sitges, tant per l’Ajuntament com per alguna empresa privada, i això és gràcies a moure molt el meu portfoli.
També llegim a la teva web que treballes per al món del turisme, un dels sectors més afectats amb l’aparició del COVID-19. Com et va afectar en el teu dia a dia, tant a nivell personal com laboral?
Com comentes, actualment estic treballant en un sector molt perjudicat. Un sector que acostuma a generar molts ingressos gràcies al retargeting. Generem campanyes digitals que són llançades a totes aquestes persones que en algun moment s’han interessat pels hotels o per ciutats en concret. La marca Barcelona o Espanya han estat de les més perjudicades i les recerques a internet han caigut gairebé al zero. Per tant, a diferència d’altres països on potser han pogut rascar alguna cosa, aquí tenim una situació límit. No hi ha previsions d’obertura potser fins l’estiu, sent molt optimistes.
Al meu entendre, crec que els governs haurien d’invertir ara més que mai en campanyes internacionals de turisme. Tornar a generar notorietat com a marca de destí sense deixar de banda les campanyes de prevenció de la COVID-19.
En resum, moltes empreses com en la que treballo estan parades, sota mínims. En el meu cas, tots els hotels estan tancats. Abans, la meva feina principal era dissenyar les campanyes display, que s’adaptaven a RRSS i newsletters. Hi havia una inversió molt alta i ara és zero. Al tenir parada aquesta via de treball, ara aprofitem per centrar-nos en la millora de les webs i publicacions més corporatives per anar informant els milers de treballadors que estan a l’atur de la companyia.
Com coses positives, em quedo amb el teletreball i les oportunitats de centrar-nos en projectes digitals diferents.
Sabem que has iniciat un nou projecte, Opensafe, explica’ns com va sorgir la idea i en què consisteix. Com veus el teu futur i el del disseny gràfic, creus que la pandèmia ho ha canviat per sempre o tornarem a la “vella normalitat”?
És difícil respondre aquesta pregunta, però hem de reconèixer que dins de tot el caos que estem vivint, la nostra professió se n’ha vist molt beneficiada. No parlo en el cas del disseny aplicat al turisme, sinó en els milers de sectors que potser fins ara no invertien en digital i s’han vist obligats a començar amb la digitalització durant aquests últims mesos.
La tasca d’un futbolista és jugar en un camp de futbol, la d’un pilot d’avió, pilotar un avió, i la d’un metge, salvar vides en un hospital. La d’un dissenyador és dissenyar la campanya a l’equip de futbol, el logotip a la companyia aèria i els cartells de COVID-19 a l’hospital. Amb això el que vull dir és que el nostre sector és un sector polifacètic que pot donar suport a tots els altres sectors.
OpenSafe va sorgir de la crisi. Juntament amb una excompanya de Playground vam començar aquest projecte per donar una solució tangible a la crisi. Em vaig adonar que molts negocis no tenien una senyalització i vam decidir donar aquest servei. Actualment estem treballant per a un festival que se celebrarà en diferents espais entre Barcelona i Madrid, entre ells, el CCCB o l’Acadèmia de Cinema de Madrid.
El nostre objectiu és arribar a cobrir grans esdeveniments o espais que necessitin un servei extern que s’ocupi de tota la senyalització. Tornarem a la normalitat però amb més llibertat a l’hora de decidir on volem treballar, a l’oficina o a casa.
Quins consells els donaries als acabats de graduar davant la seva imminent entrada en el mercat laboral?
Pel que he pogut viure, els diria que tinguin una web que serveixi com a portfoli. Que a l’inici afegeixin projectes de la universitat (ja que difícilment tindran projectes de clients reals). Un CV ben treballat i que entri en plataformes com LinkedIn o Domèstica per començar a tirar CV. Que es plantegin quina via volen seguir de cara a poder viure del disseny.
Com crearia jo el meu web o portfoli si m’acabés de graduar? Primer pensaria bé quin camí vull seguir, quin tipus d’empresa vull impactar i després pensar en el portfoli. Si m’interessa entrar en un estudi de disseny o en una agència de publicitat, per exemple, triaria projectes més creatius, experimentals i on es vegi una personalitat única.
Si decideixes optar per enviar el portfoli a empreses que no són de disseny, empreses que necessiten un dissenyador, en aquest cas generaria un portfoli més resolutiu, com per exemple, logotips, projectes editorials, etc.
Segons la meva experiència, hi ha diferents vies per guanyar-se la vida dissenyant. Una pot ser la d’entrar en aquest estudi “TOP” per portar projectes més creatius normalment enfocats a públics més joves. Es comença, en la majoria de casos, en pràctiques, si és el teu primer treball. L’altra és entrar en empreses que no són de disseny però que necessiten un dissenyador. En aquestes empreses també s’aprèn molt de disseny, ja que sol ser un aprenentatge més autònom i se sol obtenir un sou decent si estàs començant. Diria que aquesta última és avui dia una de les millors opcions a causa de la crisi que estem vivint.
Si pots permetre’t el luxe de començar sense cobrar i la teva il·lusió és entrar en un d’aquests estudis reconeguts, l’opció A et pot encaixar millor. Si necessites començar a cotitzar des de l’inici, la segona opció serà més rendible i sempre pots estar atent a les ofertes d’aquests estudis per entrar en un futur amb una mica més d’experiència prèvia.
