Per a Marta Gaeta (Andorra, 1993) el disseny és inseparable de la vida. Les seves grans passions —la moda, el mar, el surf, el collage— guien el seu projecte artístic, i alhora l’art la manté en contacte amb el present sense perdre’s cap detall del que passa al seu voltant, fruit d’una curiositat infinita.
Després de graduar-se en Disseny de Moda BAU i d’un Erasmus a Milà, va treballar amb algunes de les grans firmes de la moda nacional, però de seguida va sentir el desig d’anar per lliure i viure la seva pròpia aventura com a dissenyadora.
Així, el novembre de 2020, en plena pandèmia, neix Mosquito, reflex de la personalitat de Gaeta: una marca polièdrica i versàtil que concentra l’energia del mar i la delicadesa de l’ikebana (tècnica japonesa de decoració floral), la concreció dels objectes i les infinites possibilitats del collage.
Mosquito, com la seva creadora, viu entre l’aigua i la terra, com un amfibi, amb productes per a dins de l’aigua (taules de surf, banyadors) i fora de l’aigua (joieria, mocadors, collages), units per les il·lustracions de Gaeta.
Ara, des de Saint-Jean-de-Luz, prop de Biarritz, sempre a tocar del mar, i Andorra, continua fent créixer Mosquito a partir de la recerca de la bellesa, la responsabilitat mediambiental i l’exploració sensible.
Ni artista ni dissenyadora. Et defineixes com a “créateur”.
La nomenclatura ‘artista’ em queda gran, i la de ‘dissenyadora’, petita. Per a mi, el disseny de moda no és només la roba. També és cinema, música i esport. Literatura, gastronomia i política. La pregunta ‘què és la moda?’ és precisament l’espai que jo vull explorar.
D’on neix aquesta inquietud?
Després de graduar-me, vaig fer pràctiques a Paloma Wool. Va ser el meu primer contacte amb el món laboral. Aleshores tant ella com jo començàvem, i m’hi vaig sentir molt reflectida. Ho recordo bé perquè allà vaig veure que jo necessitava un projecte propi. Volia dirigir una marca i explorar en el terreny artístic. Trobar un espai on poder treballar amb tot el que m’interessa.
Quina lliçó en vas treure?
Veure que no sempre has de seguir el mateix patró i que pots fer el teu propi camí. Va ser una experiència molt inspiradora. I ho continua sent. Ara la marca ha crescut i veig que amb esforç i perseverança les coses poden evolucionar.
Quina és la clau a l’hora d’iniciar un projecte propi?
El més important és la passió. La passió mou la meva vida. I de la passió surten les ganes. Els diners, al final, es troben. Fa molta il·lusió veure que la gent s’interessa pel que fas i que porta el que fas. És una sensació increïble. Però al final sempre hi ha la passió.
I els obstacles?
Has de ser molt positiu. Una esponja. Has d’estar molt actualitzat i interessar-te per diversos àmbits, com el màrqueting, l’economia i la sociologia, i llegir els diaris. Has d’estar pendent de tot. Un dels punts més difícils són les xarxes socials. Sembla molt fàcil gestionar-les i crear engagement amb clients potencials, però no ho és. És molt important tenir una estratègia darrere. Un camí escrit. Estar al dia de tot i ser curiós.
I el finançament?
És un gran hàndicap. Quan no en trobes, és fàcil fer les coses malament. Sempre he volgut ser eco-friendly i soc molt estricta amb la producció local, perquè és el futur. Per tant, jo no em puc permetre fer coses que no són respectuoses amb el medi ambient o que no estan fetes a casa. Al final, com deia, el finançament es troba. Primer, a través de família, amics o business angels. Un dels problemes és fer-te escoltar. Has de ser professional, pacient i perseverant.
Per què ‘Mosquito’?
La paraula fa molts anys que la tinc al cap, després d’una exposició de Duchamp a Cadaqués. El pòster Monte Carlo Bond [1924, on apareix estampat un joc de paraules amb la paraula mosquit en francès —moustique domestique] em va quedar gravat. Mosquito és un alter ego. Vaig trobar una idea molt poètica: la meva creació és negra i punk, però també orgànica. Mai faig angles rectes ni geomètrics, com el vol del mosquit.
Mosquito és el projecte de la teva vida. Literalment!
Jo volia fer una marca de joieria, i de manera paral·lela, faig surf i estic molt connectada amb el mar. Volia fer la meva pròpia taula de surf, i em vaig preguntar: per què les taules no funcionen com les de snow o skate, on un dels atractius és el grafisme? Per què no puc imprimir una il·lustració meva en una taula? Vaig començar a investigar i vaig veure que aquí això no es feia, però a Califòrnia sí, amb fibra de vidre. Amb l’ajuda d’un amic vam construir la taula i hi vaig imprimir un collage meu, i quan vaig veure el resultat vaig al·lucinar. La tutora del màster em va dir que la taula li semblava molt més interessant que les joies. Llavors vaig començar a pensar com comercialitzar la meva creativitat. Investigant, em vaig adonar que sempre hi havia tres mons, tres satèl·lits orbitant: moda, collage i surf. I per què Mosquito no n’és el resultat?
Quines possibilitats t’ofereix el surf?
El surf és un llenguatge artístic, també fora de l’aigua, i un mercat potencial per a les dones surfistes. La fotografia, el cinema, i la lectura es reflecteixen en la manera com vesteixen, actuen i viuen. Hi ha surfistes amb un interès profund per la moda, i jo exploro elements per a dins i fora de l’aigua. M’agrada parlar d’objectes i deixar-ho molt obert.
De fet, proposes que siguin “portables”.
Em refereixo a donar-los una vida més llarga. Per exemple, una taula de surf feta a mida, a més d’un caprici, també pot ser un objecte decoratiu o artístic. També tinc al cap fer mocadors de seda amb les meves il·lustracions i en col·laboració amb altres artistes. I poden tenir vida en molts àmbits: com a decoració, a la platja, en un pícnic…
En qui trobes inspiració?
Duchamp és un referent per com tracta i explora sense fi els objectes. Les pintures de Picasso. Els collages de Matisse. Els mòbils de Calder. Intento observar molt, llegir i escoltar música. Si ets honest i tens una mirada oberta, pots trobar referents cada dia. Als restaurants, a les fruiteries. M’encanten els collages naturals que es creen als carrers amb els pòsters superposats!
Dones molta importància a mirar el present de ben a prop.
Estar actualitzat és un tema personal. Tots ho hauríem de fer, perquè el coneixement mai fa nosa. Has d’estar al dia del que passa al teu voltant en termes polítics, socials i mediambientals. Ser responsable amb el que fas i ser conscient que som el futur d’aquest món. Un dia tindrem fills i els nostres coneixements els passarem a la següent generació.
Com relaciones aquesta responsabilitat amb el sector de la moda?
En la indústria de la moda has de ser molt conscient del que fas i deixes de fer. T’has de preguntar quin impacte tenen les coses que tens a casa i les coses que portes. Hem de sortir dels referents clàssics i buscar alternatives en àmbits més enllà de l’art. És important estar despert, ser curiosa i actuar bé d’acord amb el que passa al món.
Com treballes la sostenibilitat?
Mosquito està començant a ser real a partir de la joieria. Jo imagino la peça en pla i faig els esbossos, i a partir d’aquí demano ajuda a uns fabricants de Còrdova per passar-ho a 3D. Per a mi és essencial fabricar de manera local. També treballo amb plata reciclada, i el packaging no conté plàstics. Això és complicat perquè encareix molt el cost, però és la meva responsabilitat.
I la comercialització?
Tota la venda és per Internet. L’e-commerce és el futur, és molt més barat, però es necessiten punts de venda físics. A curt termini, tinc la idea de fer petits esdeveniments, markets o pop-ups efímers per tenir més contacte físic.
Mosquito encara es troba en fase de desplegament. Com te’n planteges la viabilitat?
Sempre dic a tothom que per guanyar has de gastar. Pots anar més de pressa o més lent, però has d’invertir molt. Seguint un ritme normal, espero ser rendible al cap de dos anys. Al final, per més passió que hi posis, necessites viure d’alguna cosa. S’ha de ser pacient perquè ara tot és molt difícil.
Han passat cinc anys des de la graduació a BAU. Com recordes aquella etapa?
Sempre dic que és una universitat hippy, amb una filosofia oberta, i m’encanta. La creativitat sempre va per davant de la tècnica. Valoro molt l’aprenentatge a través de la creativitat perquè m’agrada experimentar, i això acompanyava el meu caràcter i la meva manera de fer. És un gran espai per compartir, molt familiar. Els professors acaben sent persones molt properes en qui pots confiar. No són només professors. Si necessites ajuda, sempre estan oberts a ajudar-te fora d’horari.
