Josep Abril (Barcelona, 1962) és un dels dissenyadors més importants de la moda catalana contemporània. Ha creat prop de 40 col·leccions i va dirigir durant set anys la línia masculina d’Armand Basi.
Premi 080 Barcelona Fashion 2014, per a Abril la moda és un trampolí per dialogar creativament amb tota mena de disciplines artístiques. Prova d’això són els seus múltiples projectes i col·laboracions internacionals en música, dansa, òpera i teatre.
Tota aquesta experiència polifacètica culmina ara com a coordinador del Màster en Direcció Creativa de Moda i Processos Artístics de BAU, reflex d’una ànima lliure i holística que dissenya des de l’exploració sensible del món.
Mentrestant, manté una activitat professional febril. Acabar d’estrenar el vestuari d’Eduard II al Teatre Akadèmia de Barcelona, clàssic medieval britànic de Christopher Marlowe dirigit per Moreno Bernardi.
També desenvolupa projectes de disseny industrial, i en col·laboració amb la galeria Il·lacions, ha presentat una sèrie d’objectes per tractar la roba, com penjadors i un galant de nit.
I, en paral·lel, està produint una sèrie de vídeos documentals sobre la relació simbiòtica de la moda amb altres disciplines artístiques com la música, les arts escèniques i la literatura, precisament un dels eixos del màster.
Tristan und Isolde, de Richard Wagner, al Gran Teatre del Liceu (2017), dirigida per Àlex Ollé i amb disseny de vestuari de Josep Abril
Quins són els orígens del màster? Quines forces o interessos el motiven?
La moda, o la indumentària, com a ofici, es pot ensenyar de forma tradicional a través de textures, formes, colors i siluetes. Però, en realitat, és quelcom molt més líquid. No venem il·lusions, conceptes o idees. Vull experimentar d’una manera una mica diferent, tenir una visió global de principi a fi. També mesclar la moda amb altres disciplines artístiques, científiques i socials. Que puguem utilitzar allò après per dissenyar una sabata o una làmpada. És a dir, ensenyar d’una forma més conceptual i més líquida.
De quina manera és rellevant el rol de direcció creativa?
És responsable de la direcció d’estil, personalitat, valors i missatges d’una marca. És qui estableix l’univers conceptual de la marca i lidera els processos creatius, des del concepte de col·lecció i la realització fins a les campanyes de comunicació.
Llabores, espectacle de Rodrigo Cuevas i Raül Refree a la Fira Mediterrània de Manresa (2020) amb disseny de vestuari de Josep Abril
Quin és el perfil del professorat? Com plantegeu la docència?
Quasi tots són professionals en actiu. He buscat gent amb inquietuds intel·lectuals que ens ajudi a repensar-nos i qüestionar-nos constantment. I que ens ensenyi a gestionar emocions. La persona i el cos són les nostres eines principals, hem de saber cuidar-les. Ensenyarem a concentrar-nos, a prendre decisions, i a respirar per treballar bé el cos i el cor. Vull que sigui un procés molt immersiu i flexible. Que cada professor ensenyi allò en què realment és bo. Hi haurà algunes classes magistrals, però serà sobretot experimental.
En quin punt es troba el sector de la moda?
És absolutament anàrquic. I el màster va precisament d’això. Volem donar les eines per saber d’on venim, on som i on serem demà. Això és el més important i la gran pregunta que ens fem tots. Ja és tard per ensenyar el que passa ara. Tot el que vull és donar eines a l’alumnat perquè pugui jugar i traficar en aquest món d’idees i conceptes. I, sobretot, preveure el que vindrà demà.
Josep Abril va dirigir la col·lecció d’home d’Armand Basi durant sis temporades (2003-2009)
Quines habilitats creus que necessita un dissenyador a l’inici de la seva carrera?
Ensenyar que la creativitat neix de dues parts: del pòsit cultural que adquireixes, i de la gestió que en fas amb el teu cos. Les capacitats adquirides són les teves referències, la teva vida, els viatges que has fet i els llibres que has llegit. Tot això es va guardant en un pou dins teu, i aleshores, a través de la consciència del teu propi jo, i amb la intuïció i l’empatia, ho pots arribar a treure. I aleshores es crea aquesta gran sopa amb allò que adquireixes i les eines del teu propi ésser.
Una de les claus del màster és “generar diàlegs rellevants entre les marques i el públic”.
Això significa que els discursos no són unilaterals, sinó que es retroalimenten constantment. Hi ha moltes marques que volen saber com respon el públic, però bàsicament es tracta de conèixer i parlar el mateix llenguatge de la persona a qui et dirigeixes. Perquè si parla un idioma que no entens, el missatge no serveix de res. I si parles un idioma que no és el seu, no l’entendrà. Aleshores, quan has construït la teva idea, es tracta de poder-la comunicar i que s’entengui, i que no es facin lectures paral·leles diferents.
Eduard II, de Philip Marlowe, dirigit per Moreno Bernardi al Teatre Akadèmia (2022), amb disseny de vestuari de Josep Abril
En construir un discurs, com treballeu els referents de la cultura, l’art, la música i la fotografia en combinació amb les vivències personals i la intuïció?
Quan tens alguna cosa a expressar, tens moltes plataformes diferents per fer-ho: a través d’una fotografia, d’un pantaló o d’un moble. La creació també és una forma de llenguatge. I aquest llenguatge el pots aplicar de moltes maneres. Les decisions creatives són reflex d’una experiència vivencial. Són el resultat d’una acumulació de referents al nostre cervell, ventre a cor. L’interessant és aconseguir que aquestes experiències quedin gravades amb força en el nostre interior.
I es transformen en fonts d’inspiració?
Quan tens un referent, sorgeix un record inconscient. De sobte, apareixen aquelles línies que vas veure en una casa en un viatge que vas fer. I és en la creació on se sintetitza tot aquest pòsit. Pot ser en el moment de disparar una fotografia o dissenyar una cadira o un pantaló. Els conceptes bàsics estètics de la línia, la textura, la llum, poden funcionar en qualsevol disciplina. Fins i tot en la música o el menjar.
Un últim apunt sobre el màster.
He proposat un repte a tot el professorat. Que dibuixin una línia temporal. Que expliquin el passat, discuteixen el present i projectin el futur. I vull que els estudiants aportin molt en aquest sentit. Probablement podrà parlar més del futur una persona de 25 anys que jo. Serà interessant veure com desxifren el futur.
→ Més informació: Màster en Direcció Creativa de Moda i Processos Artístics
