La revista Inmaterial. Diseño, arte y sociedad és un dels baluards de l’àrea de Recerca de BAU. Des del seu llançament el 2016, Inmaterial ha estat port i far per a professionals i investigadors en disseny, oferint mapes, rutes i canals a totes les persones apassionades per l’evolució d’una disciplina en constant transformació.
Després d’una etapa inicial capitanejada pel doctor Ramon Rispoli i la doctora Mara Martínez en què han vist la llum els deu primers números, la revista comença una nova singladura coordinada per Luis Guerra. Artista visual, doctor en Filosofia i professor de BAU, Guerra agafa el timó de la nau en un moment en què el disseny cobra un protagonista inèdit en un món convuls que necessita solucions crítiques i creatives.
A quins reptes s’enfronta la nova coordinació d’Inmaterial?
L’objectiu és que creixi com a revista i pugui atreure més veus crítiques, constituint-se en una plataforma de discussió, debat i exploració de temàtiques pròpies de l’àmbit multidisciplinari del disseny contemporani i històric, com en particular el que anomenaré des d’ara investigació-disseny.
Què suposa per a tu assumir-ne la coordinació?
Significa una enorme responsabilitat professional a molts nivells. D’una banda, és una responsabilitat fonamental donar continuïtat al projecte iniciat per altres docents de BAU, cosa que significa observar i aprendre del que han realitzat, comprendre l’objectiu que s’ha traçat, dins d’un context cultural global complex, enmig d’un marc acadèmic internacional enrarit per la pandèmia. D’altra banda, per a mi significa assumir u compromís amb aquesta continuïtat, desenvolupant des d’aquí una nova identitat.
Com valores fins ara la trajectòria de la publicació, i quines possibilitats de futur hi veus?
La revista ha desenvolupat una trajectòria que li ha permès situar-se en el mapa cultural de la ciutat i del país. És indubtable que la feina feta fins ara ens dona el context fonamental per assumir el repte de continuar el procés iniciat i buscar des d’allí nous models que s’ajustin als interessos actuals de BAU. La meva valoració del trajecte realitzat és absolutament positiva. Sense aquesta feina acumulada seria impossible assumir els desafiaments d’un canvi d’època com estem observant globalment.
Quins debats creus que s’han d’abordar des dels àmbits del disseny o de l’art?
Encara no sabem quins afectes estan creixent en aquesta experiència global que estem vivint, entre els nostres cossos, entre els nostres comportaments socials. Tampoc sabem exactament com afectarà aquesta experiència biològica col·lectiva a l’economia, la política i la indústria. Però està clar que, com sempre, els àmbits de la formació de mons, com el disseny i l’art, seran les superfícies de recepció i exposició d’aquests canvis. Per això, el nostre interès és justament operar des d’aquest àmbit actual d’incertesa i qüestionament crític.
A quins àmbits et refereixes?
Quasi tots els que estan sent tocats per aquesta experiència biomundial. Les formes en què pensarem, les formes en què començarem a percebre, les formes en què aquesta experiència es desplegarà seran un element a considerar per pensar els canvis que el disseny i l’art comencen a evidenciar. Si puc avançar una idea aquí i ara, és la de multilateralitat i interseccionalitat d’aquestes matèries. És evident que el disseny i l’art són territoris en constant construcció i deconstrucció, són pràctiques filosòfiques i analítiques del fer-món.
I quin rol pot assumir Inmaterial en aquest context?
Inmaterial espera poder ser plataforma perquè aquests debats, que redefiniran espais comercials, polítics i socials tinguin un espai de repòs, associació, lectura i entesa. És fonamental assumir aquest “lloc” que té el disseny com a eina de pensament i, per tant, de formació de món, entre diferents, nous i complexos sistemes disciplinaris i no-disciplinaris.
Sobre quins eixos estan plantejats els diferents números de la revista?
L’etapa que s’obrirà té per objectiu assumir cada número com a espai de recepció per al que anomeno investigació-disseny. Aquesta idea no m’és pròpia, neix del context del que s’està cuinant lentament a BAU. Som un centre de disseny que prepara nous professionals en un context de món en transformació. La plasticitat implícita en la manera de pensar i sentir que s’imparteix a BAU, i que creix en l’espai pedagògic, inventa aquesta noció d’una pràctica que assumeixi la investigació en i des del disseny com a part del propi disseny. La revista, per tant, intentarà reflectir aquesta cultura investigativa que creix des de BAU, però que també està en procés de desenvolupament en altres institucions educatives, científiques i culturals, no només en l’espai comunitari sinó globalment.
Com es concep el disseny des d’Inmaterial?
El disseny no és una mera eina per resoldre problemes, és una pràctica de fer mons. El disseny creua àmbits de la realitat en aliança i associació amb altres disciplines, llenguatges i performativitats. I, alhora, el disseny assumeix aquesta multidiversitat de formes obertament, porosament. La nostra revista, com a aparell de reflexió ha de representar aquests canvis que estan succeint acceleradament. Aquesta reflexió és al centre de les directrius dels números que vindran.
Com pot contribuir Inmaterial a fomentar la investigació en i amb disseny?
Una revista d’investigació acadèmica sobretot ha d’operar amb la superfície de ressonància dels debats i anàlisis que s’estan estructurant ara mateix al voltant del disseny. Inmaterial és una revista que ha de situar-se en un context global que està en procés de construcció. Per això, l’enfocament és doble: d’una banda, continuar ampliant aquest espai de ressonància que ha de ser una revista científica, universitària, acadèmica, però alhora atorgant-li a aquesta investigació la plasticitat suficient perquè aquesta contribució científica, analítica, des de la investigació-disseny pugui operar des de les noves materialitats amb les quals aquesta investigació s’està produint. És a dir, la nostra idea és fomentar la investigació-disseny tant des del rigor del context acadèmic com des de l’obertura experimental que la investigació pròpiament desplega.
És possible combinar una revista científica, que es basa en estrictes criteris de rigor, amb la necessitat d’exploració estètica i creativa pròpia del disseny? Com marcarà la diferència respecte a altres publicacions homòlogues?
Els exemples de revistes internacionals que estan ja composant un camp de trobada entre aquest rigor científic, necessari per al propi desenvolupament de les disciplines i interdisciplines de la investigació-disseny, i els aspectes de creativitat propis del disseny en totes les seves condicions és un fet que tenim considerat. En aquest sentit, Inmaterial té justament el desafiament de crear una nova perspectiva, des de BAU i la seva singularitat, que reuneixi aquests àmbits, no només a través d’un canvi de la plataforma revista com a tal sinó en la necessària col·laboració creativa amb altres cossos acadèmics, centres d’estudi, camps disciplinaris i institucions d’investigació. Inmaterial ha d’esdevenir social en el sentit que Latour dona a aquesta paraula, un espai d’associacions.
La diferència amb altres revistes la marcarà el nostre propi camp de definició sobre el que pensem a BAU de la investigació-disseny. I és aquest propi caràcter científic de BAU, aquest enteniment crític de la pràctica, el que marcarà la identitat d’Inmaterial. Buscarem que aquesta investigació-disseny es manifesti lentament, com proposa Michelle Boulous Walker.
Com poden ajudar-nos la filosofia i l’art a entendre la complexitat del món actual?
L’art i la filosofia, fora dels àmbits disciplinaris conservadors en què constantment es veuen encotillades, han deixat de ser dues entitats que s’expliquen mútuament. Ambdues són pràctiques intersectorials, interconnectades i entreteixides. El món és pura multiplicitat, pura complexitat. Les filosofies i les arts són espais o superfícies de ressonància des d’on podem alentir la velocitat d’allò que passa, i el soroll que generen al voltant els aparells conservadors. Aquest alentiment és enormement important, però necessita aparells d’operació. Una revista, avui, ha de tenir cap a aquest lloc de “doblatge” en el sentit de “bending”. L’experiència d’Inmaterial ha de ser aquest lloc on la complexitat és espaiada per un doblec, per un plec. El filòsof francès Jean Louis Déotte proposa que els aparells culturals són “paramíssils”, permeten estendre l’acceleració per poder viure tot allò que passa. Les filosofies-arts són aparells que ens sostreuen al mer esdeveniment de les coses.
Ja està obert el call for papers per al següent número. Quines en seran les línies principals? Quins continguts hi trobarà el públic?
Estem en una etapa de transició de la revista Inmaterial. En els propers números anirem ajustant els canvis, que esperem que es reflecteixin en poc temps de cara a la comunitat científica amb la qual volem entrellaçar BAU com a universitat i centre d’estudis, però sobretot com a centre d’investigació en i a través de les pràctiques del disseny. El número que sortirà reflectirà ja en part aquest ímpetu que volem atorgar al projecte de la revista: la investigació en i a través de les pràctiques del disseny com un espai complex, paradigmàtic, que creua diferents àmbits de la construcció de les societats contemporànies. Avui no hi ha una única dimensió de la pràctica del disseny. El disseny és complexitat en si mateixa, i la seva investigació queda més enllà de la frontera resol-problemes que constitueix el dogma modernista.
És per això que el call porta per títol Investigació en disseny: pràctiques i formes. A partir d’una frase fonamental de l’anàlisi estètica contemporània, que reprèn el sentit de sensibilitat de l’estètica com a praxi, formulada pel filòsof nordamericà Alva Noë i desplegada al seu llibre Strange Tools, Art and Human Nature: “Som dissenyadors per naturalesa”, us proposem assumir aquesta condició d’investigació-disseny en tant que forma corporitzada (embodied), situada (situated) i entramada (interwoven) en i amb la nostra base biològica, orgànica. És per això que estem sempre en un procés de retroalimentació creativa, en una trobada i un diàleg organitzats, en constant disseny de mons. Fer-món, com suggereix l’antropòleg anglès Tim Ingold, suposa aquest generatiu entrecreuament entre pràctiques i formes, metodologies i fenòmens, actes i coneixements. Tanmateix, la investigació en disseny i art continua constituint un àmbit acadèmic controvertit. El paradigma institucional de la investigació lineal, arborescent, cataloguitzant, sembla constrènyer les maneres d’aparèixer en àrees on la pràctica conforma territoris fragmentaris, en diàleg, solidàriament operatius, col·lectivament constituïts.
En aquest nou número d’Inmaterial, ens trobarem amb un territori de formes i pràctiques contemporànies analítiques, on els aspectes metodològics i tècnics més amplis que impliquen la investigació en disseny i art poden exposar-se en la seva complexitat.
Per últim, com resumiries l’essència de la revista?
Inmaterial no vol encasellar-se perquè la seva matèria, el disseny, és multiforme, pluridiversitat. Ara bé, sí que vol convocar professionals de la creació, investigació i pensament de diferents situacions i corporalitats a participar en un territori de construcció mutu. Esperem que en aquest procés el públic propi de la “disciplina” trobi no només una finestra sinó un camp de cultiu del que el disseny és avui.
