Dies enrere, un grup d’estudiants del Màster en Infografia i Visualització de Dades va elaborar una infografia sobre la COVID-19 que va aportar informació sobre les dades que gestionen i va despertar molt d’interès en xarxes socials per la seva excel·lència i rigor. Aquest grup el formen persones provinents de diferents camps professionals: Carolina Ávila y Cristina Graell són periodistes; Hanna Bekefi, dissenyadora d’informació; Laura Hidalgo, biòloga i Vicente Marambio, dissenyador gràfic. La dissenyadora Gemma Busquets els ha entrevistat perquè ens expliquin la seva experiència i punt de vista i així conèixer tots els detalls del projecte.
Com va sorgir la idea del projecte? Per què vau decidir posar el focus en la veracitat de les dades?
Sorgeix a partir d’una reflexió. És evident que aquests dies la informació té un valor crucial. I va a una velocitat tremenda, on cada dia les dades canvien i generen conclusions diferents. El valor de les dades és fonamental: només cal veure com ocupen els titulars en els mitjans.
Després d’una proposta de BAU per publicar un projecte relacionat amb la COVID-19, vam formar un equip amb diferents perfils, i vam dedicar diversos dies a buscar possibles enfocaments, tractant de qüestionar i donar amb una història a partir de les bases de dades a les quals teníem accés. Però abans d’analitzar-les ens vam preguntar: d’on sorgeixen aquestes dades, qui els recull i crea les bases de dades que usen els mitjans? Són complets? Té sentit comparar valors sense el seu context adequat? I aquí ens vam adonar que les veritables dades d’aquesta pandèmia són invisibles si no hi ha tests massius. Com ja s’ha anat advertint, sense més tests la lluita contra aquest virus s’està fent amb una bena als ulls.
Després d’això, ens vam adonar que la història que calia explicar era aquesta: les dades no són reals, no podem analitzar la situació real a través d’elles. Ho deien alguns mitjans i articles i, després de comprovar-ho de primera mà, ens hem sumat a aquesta teoria.
El vostre projecte deixa clar que disposar de dades reals i actualitzades és una eina indispensable per a combatre la pandèmia. Quin hauria de ser la responsabilitat d’un/a dissenyador/a d’informació en aquests moments tan delicats?
Tenim una gran responsabilitat a presentar la informació de la manera més clara i atractiva possible, facilitant la comprensió i ajudant l’usuari a la reflexió. Però prèviament a això tenim el deure de ser una font d’informació fiable, amb dades clares i contrastades.
Vivim moments d’incertesa, tristesa i a vegades pànic. Però la guerra no és només contra el virus, també ho és contra les fake news. Estem vivint una pandèmia en l’era de la sobreinformació, i precisament ara és quan la figura del dissenyador d’informació cobra un rol fonamental per a guiar al lector davant aquest context tan nebulós.
Quins problemes o reptes us heu trobat en fer aquest projecte?
Quant a contingut, les dades: no sols perquè no són reals, sinó també perquè arriben estructurades de manera diferent, a vegades desactualizades, incompletes o amb criteris de comptabilització diferents entre institucions. Som conscients, i és alguna cosa a valorar, que els científics de dades han hagut d’adaptar-se a la situació a marxes forçades, i els qui consumim les seves dades també.
Quant a la forma, el repte era triar una paleta cromàtica que seguís amb l’estil gràfic que BAU ja havia desenvolupat en el seu feed aquests dies de quarantena, i que alhora també tingués relació directa amb el tema que estàvem desenvolupant i ajudés a la lectura del contingut. A més, la transmissió de calma mitjançant colors suaus no venia malament per a baixar la càrrega de “histèria col·lectiva” d’aquests dies!
Quin programari heu usat?
Per a les dades, Tableau per a facilitar l’actualització diària de les dades i generar les nostres pròpies corbes d’evolució; en connexió amb Excel i un plugin que ens ha ajudat a connectar i estructurar la base d’una forma més eficaç. Per a les visualitzacions i el procés de direcció d’art, Flourish i Adobe Illustrator.
D’on heu tret les dades (les fonts, i perquè les heu triat)?
Quan cal difondre informació sobre qualsevol tema, però especialment en un context tan desconegut com el que estem vivint actualment, és molt important anar directament a les fonts d’informació oficials, actualitzades i rigoroses amb les seves declaracions, com és ara mateix l’OMS. En el seu web van publicar una guia provisional sobre com diagnosticar el virus que ens va permetre obtenir la informació necessària. Els Ministeris de Sanitat i de Ciència i Innovació també proporcionen informació actualitzada diàriament respecte al tema, i de fàcil accés per a la ciutadania.
D’altra banda, la Universitat Johns Hopkins també ha elaborat una base de dades de fàcil accés als casos de COVID-19 en el món. Un altre equip, en aquest cas de la Universitat d’Oxford, va elaborar una base de dades sobre tests, però aquest projecte no ha tirat endavant i les dades no han pogut ser portats al dia.
L’any 1854 John Snow, considerat el pare de l’epidemiologia moderna, va ser capaç de demostrar que la pandèmia de còlera que vivien a Londres era causada per aigües contaminades. Es va adonar que els casos de la malaltia s’agrupaven al voltant de les bombes d’aigua contaminades amb fems. I ho va fer gràcies a una visualització de dades en un mapa, donant a conèixer el problema i salvant moltes vides. Creieu que amb la pandèmia del Coronavirus pot passar una cosa similar? Penseu que la visualització de dades ens pot donar informació de vital importància que ens ajudi a combatre la pandèmia?
En una època en la qual estem bombardejats amb informació, la visualització de dades pot donar pistes i ajudar a identificar tendències i relacions en els conjunts de dades, com és el cas d’aquesta pandèmia. En visualitzar les dades, es pot entendre millor com va començar a propagar-se, quines són les àrees més crítiques afectades, quina població és més vulnerable al virus, què es podria haver evitat i què està passant avui dia… d’una manera molt més clara que si es mira una base de dades.
Com venim advertint, les dades que tenim no són reals, són incomplets, però és veritat que els que tenim són necessaris: seria pitjor encara no comptar amb ells i caminar encara més a cegues. A més, els mitjans de comunicació estan fent un gran esforç per acostar-los aquests dies a la població, i l’estan aconseguint: tots estem esperant que aquestes dades comencin a donar bones notícies, ja que com ens afecten tan directament, els hem humanitzat i veiem una història darrere d’ells.
També és una forma important de comunicar la gravetat del problema. La infografia és una eina valuosa que ajuda a comunicar conceptes més ràpidament a l’audiència que les paraules. Les dades deixen de pertànyer exclusivament a professionals capaços d’interpretar-los, sinó que es fan accessibles a un major nombre de persones, la qual cosa és especialment crucial en els casos en què es té una població amb una taxa d’analfabetisme més elevada (com en moltes parts d’Àfrica, on els cartells informatius sobre l’ebola estaven fets en gran part d’infografies que explicaven el contagi i les mesures de protecció).
La infografia i visualització de dades pot ser molt important no sols per a combatre la pandèmia actual, sinó també per a prevenir futurs escenaris similars.
