Qui no ha somiat amb alguna cosa així? Molts ho somiem, però pocs ens atrevim a fer-ho. Per a Carlos Rollán, alumni de BAU, la seva passió pel surf i la fotografia van convertir el somni en realitat.
Rollán, nascut a Madrid però criat a Barcelona, va cursar els estudis de Grau en Disseny a BAU entre 2011 i 2016; durant aquella etapa va gaudir d’una beca Erasmus a NABA Milano i va realitzar pràctiques a l’estudi Mariscal i a Frank Studio de Milà. Un viatge al Marroc i les Açores li va servir de base per al seu Treball Final de Grau. I per si tot això fos poc, durant el mateix període va realitzar múltiples viatges per França, Indonèsia, Mèxic, Portugal, el Marroc, Canàries, Noruega, la República Txeca o Hongria, molts d’ells relacionats amb la pràctica de surf.
Després d’un any de treball intensiu com a dissenyador gràfic júnior a l’estudi Obal, que simultaniejava amb caps de setmana a l’escola de surf Pukas de Barcelona, va salpar rumb a Austràlia on va acabar formant-se en màrqueting i small business.
Després de gairebé dos anys treballant com a dissenyador gràfic sènior a l’estudi Will And Bear, a Byron Bay, a la costa est d’Austràlia, i de realitzar desplaçaments per Sri Lanka, Austràlia i Indonèsia, acaba instal·lant-se a Noruega, on estableix el seu estudi, Sixfootfour, a més de treballar com a dissenyador gràfic sènior a Studio Geist.
Carlos Rollán es considera un viatger empedreït, fascinat per la fotografia, el disseny i la il·lustració; empès per la seva curiositat, l’amor al surf i l’afany d’aventura, entre els seus records més potents destaca la migració de les balenes a la costa d’Austràlia, les aurores boreals a Noruega, el sol de mitjanit a l’Àrtic i infinitat de moments viscuts al mar.
Res millor que poder passar el temps a la natura, envoltat de flora, fauna i paisatge, una cosa que ara mateix, en confinament, tots trobem a faltar. Des de la seva base d’operacions noruega, Rollán ens ha respost unes preguntes sobre el seu futur com a dissenyador.
Carlos, creus que el disseny és una professió de futur? En quin sentit?
Crec que el disseny ha estat, és i serà una professió de futur. El disseny sempre ha estat a l’avantguarda de la societat. És una professió de futur en el sentit que està en constant mutació. Mentre hi hagi futur per a la humanitat, hi haurà un futur per al disseny, i crec que sempre amb una condició primordial, la condició de la comunicació.
Com creus que afectarà la crisi provocada per la COVID-19 al teu treball com a dissenyador? Tens alguna estratègia en ment per a capejar-la? O quins canvis preveus que et veuràs obligat a fer?
En un món on la informació és poder, el disseny juga un paper molt important a l’hora de comunicar. Ja siguin notícies, dades, els valors darrere d’una marca… Crec que la COVID-19 ha afectat més positivament que negativa la figura del dissenyador. Ens ha fet adonar de la importància de donar una bona imatge a un públic consumidor.
Encara que l’economia se n’hagi anat en orris, pel fet de consumir productes de primera necessitat, la manera com venguis aquest producte de primera necessitat repercutirà en els números. Usar el disseny com a eina per persuadir és bàsic per als comerciants, i diferenciar-se de la competència mitjançant el disseny és un valor en alça en aquests temps d’incertesa.
L’estratègia per capejar la crisi provocada per la COVID-19 és ampliar horitzons, tractar d’expandir la teva cartera de clients a escala internacional. Ha quedat demostrat d’una vegada per sempre que el teletreball és possible. Si estem connectats a una xarxa que per sort no hi entén, de fronteres, per què no aprofitar-ho?
I finalment, creus que és important per a un dissenyador la formació contínua? Tens pensat seguir formant-te?
Considero la formació el pilar fonamental del nostre gremi. Una persona que depèn de les tendències que la seva pròpia professió dictamina i crea constantment, és una persona esclava de la constant formació, sigui de la manera que sigui. De fet, em plantejo cursar un màster a BAU perquè crec en el sistema educatiu del centre i tinc molt bon record dels meus anys com estudiant universitari. Trobo a faltar BAU!
El cert és que l’aprendre és en tot el que ens envolta, som increïblement privilegiats de ser capaços d’aprendre olors, textures, sabors, colors, sentiments, dades, informació… En el nostre dia a dia! La nostra capacitat cognitiva és sorprenent i és un puzzle en constant construcció, així que encara que un no vulgui, haurà de continuar ampliant la seva formació si vol seguir amb un peu dins de la indústria. Quin plaer és l’aprendre!
Segueix Carlos i el seu estudi a Instagram
