És el passaport simbòlic a la vida professional. La síntesi de quatre anys. El retrat d’una generació. Poques peces tan simples com les orles tenen alhora tanta càrrega emocional i valor iniciàtic. A BAU, una orla mai no és només una orla. És també un pont entre generacions, ja que les dissenyen sempre alumni, i una obra artística singular.
Tot plegat queda més que demostrat en l’orla de la novena promoció del Grau en Disseny de BAU, realitzada per Paula de Álvaro. Un projecte que ha dinamitat la noció tradicional d’orla, des del format i la concepció fins a la personalització a posterior.
Un repte majúscul per a de Álvaro, que només tres anys després de graduar-se és ja una dissenyadora de ple dret, audaç, amb un portfoli ric en projectes propis, i que manté viu el cordó umbilical amb BAU.
Com t’enfrontes a l’orla?
Vaig començar fent-me preguntes sobre el propi format de l’orla. Per què les orles són així? Qui ho ha decidit? Per què continuen sent així? Vaig voler replantejar-ho tot: què és una orla, què significa i com s’entrega.
Amb quin objectiu?
Acostar-la més als estudiants i que en formin part. Abans no podien, perquè era un regal i una peça sorpresa. Vaig plantejar que poguessin participar al final del procés, un cop entregada, i que el resultat fos desenfadat, lliure i obert.
I com ho has aconseguit?
Ha acabat sent una peça personalitzable, un pòster adaptable, on també he replantejat el format horitzontal de les orles. Qui ho va decidir aleshores? Per què havia de continuar sent així? Vaig capgirar el format per crear una peça que ells poguessin fer-se seva i personalitzar-la, afegir-hi el seu granet de sorra, o no deixar-la tal com és. Vaig aconseguir que cada orla fos diferent, un espai blanc, un llenç.
Quins missatges porta implícits?
Que la universitat no s’acaba aquí, que poden continuar creant al seu gust, com vulguin. És un regal que es fa només a aquesta generació, a aquestes 123 estudiants. I és únicament per i per a ells.
Com has viscut el procés?
Ha sigut molt divertit, sobretot per la llibertat creativa que BAU m’ha donat. A mesura que creava el nou format, cada vegada se’ns han anat acudint més i més coses. I si posem un QR al tub? I si creem un enllaç per descarregar-se plantilles i stickers? Ha acabat sent més que una orla: projecte sencer format per un conjunt de peces, una campanya, i un fanzine com a manual d’instruccions.
Sobre quins referents has treballat?
Em vaig inspirar sobretot en els anuncis dels primers ordinadors Mac, dels 80 i 90, les tipografies, les fotografies i les composicions. Un moment de canvis, de nous mitjans i de noves adaptacions per a la població. I he anat desenvolupant la gràfica partint d’aquesta base.
I com ho connectes amb l’actualitat?
La idea gràfica de l’orla és una picada d’ullet a una generació que de cop i volta es va veure limitada a relacionar-se només a través de mitjans digitals. I em sembla admirable que en una universitat on el 90% de les assignatures són pràctiques, ells haguessin de fer-ho a casa seva i de forma virtual. I ara, amb tot el que han après i aportat, a les generacions anteriors ens han deixat una mica enrere.
Aquest projecte l’enfoques ja com a dissenyadora professional. Quins reptes ha suposat?
Per a mi ha sigut molt important. Al principi em veia encara molt jove. És un repte perquè és un encàrrec del centre on vaig estudiar i perquè és una universitat de disseny, on es creen coses noves i comencen els canvis. Vaig voler-ho replantejar tot. Fer una orla propera i personal, adaptada als mitjans digitals perquè tot tingués sentit. El repte ha sigut trobar el punt just per desenvolupar tota la idea.
I al final, on queda el segell BAU?
En la llibertat creativa. Si hagués estat un encàrrec per una altra universitat o per a un altre client, no hauria pogut replantejar ni l’estructura del briefing ni el format. És una orla que els estudiants poden destrossar i pintar i fer-ne el que vulguin. Això és BAU.
En què estàs treballant ara mateix? Com han anat els primers anys després de graduar-te?
He estat a València i a Madrid treballant en diferents estudis. Però al final el que volia era desenvolupar els meus propis projectes. Ara estic treballant com a freelance, portant els meus projectes, cuidant-los, i em va molt bé. En molt pocs anys he aconseguit el que vull. Al principi em semblava molt complicat, però després tot es veu més clar.
La teva fotografia també va ser en una orla fa pocs anys. Com veus BAU amb perspectiva?
Ho trobo tant a faltar que torno a ser aquí! [riu]. El curs passat em van convidar a valorar els projectes de l’assignatura de Comunicació, a quart. I ara col·laboro amb les professores Carla Boserman i Montse Casacuberta en un curs RAC ajudant els estudiants a documentar-se per a una peça editorial per al CCCB. Mantenir el contacte amb el món de l’educació i amb les noves generacions d’estudiants és molt bonic. Mai no he marxat de BAU. Al contrari, hi torno cada vegada més!
