Andrés Requena va néixer a Barcelona i es va graduar en Disseny Gràfic a BAU. Durant els seus 15 anys de trajectòria professional ha treballat com a dissenyador gràfic, copy i director d’art per a diverses agències de publicitat i estudis de disseny de reconegut prestigi. Ha realitzat diversos projectes per a campanyes de l’Ajuntament de Barcelona, així com per a marques d’alimentació i hosteleria, entre d’altres, i ha estat guardonat amb diversos premis Laus Plata (2016, 2017, 2018) i Bronze (2017, 2019).
El 2014 va fundar Requena Office amb el propòsit d’oferir un servei íntegre i resolutiu, fugint de llargs processos especulatius. La voluntat de l’estudi sempre ha estat la de romandre en petit format amb la condició de mantenir la complicitat amb el client, la solidesa del concepte i la precisió del missatge.
L’estudi aborda diferents disciplines com el naming, el copy creatiu, l’embalatge, el disseny editorial i la identitat visual, explorant les possibilitats expressives dels sistemes gràfics i les narratives visuals.
Andrés Requena ha intervingut com a ponent i jurat en diferents festivals, ha impartit masterclass en diferents centres formatius i exerceix com a docent de l’assignatura de concepte en el Postgrau en il·lustració digital i nous mitjans de BAU.
La teva llista de clients sembla un fifty-fifty entre institucions culturals i clients comercials, amb qui et sents més còmode treballant? Per què?
Andrés Requena: Jo em sento còmode amb qualsevol que vulgui expressament treballar amb mi. És a dir que no vingui perquè és amic del cosí de la meva mare. D’altra banda m’agrada pensar que els meus clients i jo ens hem triat mútuament, com en els sopars amb molta gent que has d’estar viu per a asseure’t amb qui et cau bé perquè sinó et foten la nit.
L’humor és una constant en el teu treball, des de les teves fotos amb bata de treball en el teu web, fins a definir-te com a director creatiu i físic nuclear. Com influeix aquesta actitud en el teu treball com a dissenyador?
L’humor fa que tot entre millor, més suau, com a fórmula de comunicació és bastant efectiva. També m’agrada desmarcar-me d’aquesta actitud tan cansada de prendre’ns massa de debò. Si et prens massa en sèrio, perd la gràcia. Això de físic nuclear potser és excessiu, la influència de Chernobyl ja saps. Ho canviaré per gastrofísic.
A més del teu treball comercial, has estat implicat en el que podríem dir disseny social, crític polític o reivindicatiu com els teus projectes Oh No Matopeya o Los Fabulosos Diez. Què opines de la funció social del disseny gràfic?, haurien d’implicar-se els dissenyadors en qüestions socials o polítiques?
Per a mi té més que veure amb prendre partit, amb plantejar-se coses, amb mullar-se, és una opció personal. M’agrada tenir una cosa pròpia que explicar, encara que no sigui a priori massa transcendent, si no et converteixes una mica en un operari.
Un dels teus últims projectes a Instagram és Retícula cobarde.
Retícula Cobarde és una forma còmica d’evidenciar o deixar al descobert certes dinàmiques del sector. Pertanyem a una disciplina amb llums i ombres, on al dia d’avui, encara hi ha temes esquius o directament tabú que només es debaten en corrillos. Jugo amb situacions exagerades, augmentades i portades a l’esperpent com a forma de burla satírica. Intento oblidar la meva posició, o la meva opinió, per a adoptar tons diferents. A vegades em poso en el lloc d’un client, d’un proveïdor, d’un estudiant o d’algú totalment aliè al disseny. (això ho he agafat d’una altra entrevista que em van fer fa dos dies, perdó!)
Qui eren els teus referents mentre estudiaves? Són els mateixos avui dia?
La GRRR era el meu gran referent quan estudiava, hagués pagat per dissenyar un número. Ara tinc amics en el col·lectiu GRRR per tant potser la resposta és un sí! BAU, t’estimo.
