Pot el disseny transformar la vida de les persones? A través de repensar les jerarquies tradicionals i d’una defensa a ultrança del coneixement lliure i obert, l’investigador Francisco Díaz (Segura de León, Badajoz, 1988) ha demostrat que un altre disseny és possible, confirmant les paraules d’Eduardo Galeano: “Molta gent petita, en llocs petits, fent coses petites, pot canviar el món”.
Díaz és el principal impulsor d’Autofabricantes, un projecte de disseny col·laboratiu que ha revolucionat la fabricació de pròtesis en nens, i que acaba de ser reconegut amb una beca de la Fundació Ashoka. Com a professor del Màster Universitari en Disseny de BAU, Díaz reivindica la passió i el compromís d’un ofici que considera imprescindible per construir una nova societat.
Comencem pel disseny social. Com el conceps?
L’entenc com un efecte petit, concret, sobre grups socials específics i amb accions molt definides, on puguis veure ràpidament l’abast i l’impacte del que estàs fent. I, alhora, que no serveixi per resoldre com funciona una roda en cada racó del món. És a dir, quan treballes en un context concret, has de tenir en compte que pot afectar i canviar moltes més capes de la societat en altres parts del món.
I per disseny sostenible?
Els últims anys ha estat una jaqueta molt fàcil de posar i que tothom interpreta com el disseny verd, el green washing, que qualsevol empresa utilitza. No només és consumir menys o fins i tot no consumir recursos, sinó també pensar en altres variables com la sostenibilitat econòmica i social, i un repartiment més just de tots els recursos, no només els mediambientals.
Com sorgeix Autofabricantes, i com en valores la trajectòria?
Va començar a Madrid fa cinc anys en una convocatòria pública dins del laboratori ciutadà Medialab-Prado. En comptes de presentar-m’hi a títol personal, vaig obrir la idea a la comunitat perquè tothom hi pogués participar. La sorpresa va ser que s’hi van interessar 30 persones, entre elles cinc famílies que volien pensar d’una altra manera les pròtesis o productes de suport. A partir d’aquí, es va generar un grup de treball, una comunitat cada cop més rica i complexa, on apareixen empreses, universitats i fundacions que van alimentant aquest gran nucli de projectes.
En quins projectes esteu treballant ara mateix?
Hi ha cinc línies d’investigació ben avançades i quatre en fase prèvia. També estem buscant sortida a alguns projectes ja acabats, i estem avançant en la sostenibilitat i la reestructuració del grup original d’Autofabricantes per ser viables i poder avançar bé els pròxims anys.
Explica’ns la vostra filosofia de treball.
Una de les parts importants i definitòries d’Autofabricantes és incloure els usuaris en tot el procés de disseny, des de l’inici. Les famílies prenen decisions en totes les fases, des del prototipatge fins a la posada a punt. Aquest part en què els usuaris, i en concret els nens, són part del procés de treball, influeix en tota la metodologia que hem desenvolupat. I d’aquí justament és d’on neix la innovació.
Com ha estat treballar amb els nens i nenes?
És la part més bonica i la més important per conservar. Que les famílies tinguin un espai de confiança i confort on vegin que tot el que estan pensant és possible fer-ho. Això obre un món nou, perquè en molts casos és la primera vegada que es troben amb un espai d’acollida, on és possible superar reptes que els nens han tingut durant molts anys.
I per als investigadors?
A Autofabricantes hi participen molts professionals i ciutadans, i entre ells també hi ha dissenyadors. És una transdisciplinarietat molt radical perquè no treballem com a experts, sinó més aviat des de l’experiència, tant d’usuari com del coneixement professional, però de manera radicalment jeràrquica. Nosaltres diem que els nens són experts en experiència. Això transforma el rol del dissenyador, que esdevé un més, igual que la terapeuta ocupacional, l’enginyera industrial o l’impressor 3D. Tots tenen el mateix rol d’experts. I això al final fa que el dissenyador faciliti més processos.
Quines oportunitats ofereix el disseny col·laboratiu i participatiu? Què pot aprendre’n un dissenyador?
Treballar de manera radicalment transdisciplinària ens permet alliberar-nos dels rols de cadascú. Deixem de banda part del nostre coneixement per escoltar i aprendre, i després aportar des de molts àmbits, com la teràpia ocupacional o l’enginyeria de materials. Canviant aquests rols disciplinaris desaprenem moltíssim de les nostres professions, però és tan enriquidor que et converteixes en una disciplina nova.
Autofabricants defensa un model de coneixement lliure i de sobirania. Com s’apliquen aquests valors al disseny?
Gràcies al coneixement obert, allò que es genera per una comunitat de ciutadans o d’experts és difós i publicat perquè qualsevol persona el torni a utilitzar i ho millori. Això permet que no s’inventi la roda en cada racó del món. Ho estem veient ara amb les vacunes. El coneixement obert ens fa avançar com a societat molt més de pressa, redistribuir el coneixement i disminuir la bretxa de desigualtats. Per tenir accés a determinats nivells de coneixement i d’investigació, estem privant altres persones d’aquests mateixos avenços, confort i mesures socials. Per tant, el coneixement obert i la cultura lliure són una base de millora social indiscutible.
Es tracta de privilegiar la col·laboració davant la competència.
Clar, i col·laborar no només a escala grupal i individual, sinó també amb la resta de la societat. Que un problema resolt en un taller no calgui resoldre’l en un taller en una altra part del món, i que els errors també es difonguin perquè no es tornin a cometre.
Més enllà d’Autofabricantes, també coordines l’Institut de Materialitats Polítiques. Quines són les vostres línies de treball?
Estem desenvolupant un nou espai d’investigació i creació per allotjar noves investigacions a través de l’escola de doctorat i generar projectes i sinergies més transdisciplinàries, no només dins de BAU, sinó amb altres instituts d’investigació a Barcelona, Catalunya i la resta d’Europa. Estem establint llaços externs per connectar art, ciutadania i, òbviament, disseny.
Fa poc has rebut una beca Ashoka, la xarxa d’emprenedors socials més gran del món. Què suposa aquesta distinció, i quines oportunitats obre?
Principalment és una ajuda per continuar impulsant Autofabricantes, no només a nivell estructural i intern, sinó com escalar-lo en altres llocs, com generar part del que proposa Autofabricantes, que és un canvi en la manera de relacionar-nos entre usuaris de pròtesis i ortesis amb el sistema sanitari i la producció d’aquesta mena de solucions. Això al final és incidir en el sistema: Per què hem de generar alternatives a Autofabricantes? Perquè hi ha un sistema que no està funcionant. Ashoka proposen i recolzen un canvi sistèmic en l’àmbit sanitari vinculat a les pròtesis i els productes de suport.
Actualment estàs cursant el Doctorat en Disseny i Comunicació a BAU. Explica’ns les teves línies d’investigació.
Està basat a analitzar, aprendre i extreure algunes conclusions de part del que hem treballat a Autofabricantes, verificar científicament si els dissenys i els productes que hem fet milloren la qualitat de vida dels nens; pensar i conceptualitzar què significa dissenyar en comú, què significa aprendre en processos col·laboratius. Es tracta de repensar, avaluar i generar noves maneres de fer dins del projecte, i que serveixi per a altres projectes similars.
Pensant en les necessitats de la societat, quines eines i habilitats (tècniques i personals) necessita un dissenyador per mediar en problemes reals?
A part de la passió, ha de tenir en compte la sensibilitat del seu entorn més proper, no només com a professional, sinó com a ciutadà i ciutadana: Què està passant al teu voltant, on hi ha milions de problemes? Com pots millorar la vida dels teus veïns?
Parlem del Màster Universitari en Disseny de BAU. Per què és important avui dia un programa com aquest?
És una manera radicalment diferent de pensar el disseny dels materials i en com s’investiga el disseny de forma més crítica. A més a més, permet fer un doctorat i altres sortides professionals relacionades amb la filosofia, la cultura o el pensament contemporani.
Què descobriran els estudiants que s’hi matriculin?
El primer que canvia és la mirada amb què et veus com a dissenyador en l’àmbit del disseny, i després com entendre el disseny dins de la societat, no de manera merament utilitària, sinó profundament transformadora en el context d’una disciplina molt arrelada, però que té molt per aportar i canviar en els pròxims anys.
El món està en un procés de transformació absolut. Quin paper jugarà el disseny en la nova societat que estem construint?
El món ha canviat, però els que hi vivim continuem sent les mateixes i els mateixos. Hem de canviar la manera en què els nostres imaginaris es generen, la manera en què ens relacionem amb els materials, amb els processos de producció i de creació. Tot això ha de ser repensat, i aprofitar per repensar el món en si.
