La primera edició del Màster en Motion Graphics Design va tenir lloc en el curs 2013-2014, tot i que amb el nom de Màster en Motion Graphics —la seva primera edició— es remunta al curs 2005-06. Es tracta del màster amb més recorregut en la història de BAU, un màster que va sorgir de l’evolució dels continguts de l’últim curs dels estudis de disseny gràfic, dedicats per aquell temps a introduir els canvis i avenços tecnològics i digitals que s’obrien pas en la professió. Una llarga història conduïda des dels seus inicis per Magí del Campo, dissenyador i productor audiovisual amb una llarga vinculació amb el centre.
Parlem amb ell per conèixer una mica més les particularitats i peculiaritats d’aquest màster.
Com va sorgir la idea d’el màster? A nivell de continguts i programa, es manté més o menys igual que al principi o ha canviat molt?
Aquest màster va sorgir a partir d’un anterior –Màster Multimèdia–, en què estàvem treballant amb dos tipus de continguts: un interactiu i un altre d’edició lineal, amb eines com Flash, Premiere i After Effects. Passats 6 anys, vam considerar necessari adaptar continguts i enfocament. El primer va ser dividir el màster en dos: un de direcció interactiva, enfocat a el disseny i desenvolupament de projectes interactius; i un altre de motion graphics, enfocat a projectes d’edició i composició lineal i que va tenir una gran acceptació entre perfils d’estudiants internacionals.
Els avenços tecnològics segueixen a un ritme frenètic a què el màster ha hagut d’anar adaptant-se, quins són els moments de canvi en els continguts del màster al llarg dels seus anys d’existència?
Evidentment, al llarg d’aquests quinze anys, el màster ha anat evolucionant al ritme dels nous temps. Podem dir que hi ha hagut, fonamentalment, dues etapes. Una primera en la qual impartíem cultura audiovisual, projectes i eines de composició i edició; i una segona, a partir de l’edició 2012-13, on vam decidir dividir-lo en dos postgraus. Ja feia algun temps que començàvem a detectar la demanda en el mercat audiovisual de professionals amb habilitats 3D per a la gràfica animada. Es començava a parlar molt en l’entorn professional de Cinema 4D, una eina de modelatge i animació 3D amb una corba d’aprenentatge ràpida, i ens vam plantejar la seva incorporació. Varem dividir el màster en dos postgraus incorporant un dia més a el programa. I d’aquí sorgeixen els Postgraus de Motion Design iMotion 3D. Tots dos postgraus configuren l’actual Màster en Motion Graphics Design.
D’altra banda, en els últims anys, cal destacar la incorporació de processos projectuals segons els nous models de design thinking als reptes específics de disseny que proposem en els treballs a desenvolupar. I l’enunciat de demandes que s’ajustin als nous formats i espais d’ús. Ara bé, el que hem mantingut des del primer dia és l’ambició de crear un espai on l’alumne/a pugui trobar el seu personal procés de creació en el marc d’un entorn professional.
El claustre de professors s’ha anat adaptant a les necessitats de el programa. Parla’ns una mica dels més influents al llarg d’aquests anys.
Els tres professors que venim fent classe des del primer moment fins a dia d’avui som Oscar Núñez, com a professor d’eines, i Nico Juárez i jo a l’àrea de projectes. Ara bé, al llarg d’aquests 15 anys, hem tingut molts altres companys docents, entre els quals podríem destacar a Andreu Balius (Tipografia en Pantalla), Josep Maria Rocamora (Metàfora-Crèdits), Natxo Nogueras (Audio) o Lalo García, que imparteix el taller de Cambra i il·luminació, un dels tallers que més ha evolucionat al llarg d’aquests anys. Vam començar concebent com un espai on els participants descobrien essencialment una càmera professional de vídeo –més enllà de l’enfocament automàtic i el balanç de blancs– i a dia d’avui s’ha convertit en un espai d’experimentació d’imatge real sobre croma i integració de modelatge digital 3D. Aquest curs s’ha incorporat Marina Salazar, alumni de l’edició 2013-14.
D’altra banda, des de fa anys, col·laborem amb institucions i festivals com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, el Festival Offf, la productora Lavinia, el Sitges–Festival Internacional de Cinema Fantàstic o la Filmoteca de Catalunya. Aquestes col·laboracions brinden l’oportunitat als nostres/as estudiants de desenvolupar projectes reals.
En canvi, els estudiants eren diferents en cada edició. Parla’ns una mica d’ells. Quants han passat pel màster? Segueixes en contacte amb ells? Quina ha estat el seu desenvolupament professional? Han sorgit projectes potents i/o interessants d’entre els que han cursat el màster al llarg d’aquests anys?
Al llarg d’aquestes 15 edicions han passat pel màster més de 350 estudiants, i he de destacar que hi ha hagut gent molt potent. Professionals d’èxit en aquest moment com Pol Solà i Marcello Buseli(Device Studio), Clim Studio, Sebastià Baptitsta o Fernando Turch, actualment VP & Design Director of Digital Products a The Wall Street Journal, NY. Ens han visitat alumni de la península, i procedents d’altres països com Alemanya, França, Portugal, Itàlia, Rússia, Eslovènia, Bielorússia, Ucraïna, Mèxic, Brasil, Argentina, Uruguai, Colòmbia, Bolívia, Veneçuela, Panamà, Estats Units … A dia d’avui, mantenim contacte amb molts d’ells/es gràcies a la comunitat Alumni.
Quinze anys són molts, segur que han succeït anècdotes o situacions, peculiars, curioses o inesperades… En recordes algunes?
Més que anècdota en si mateixa, et vaig a explicar una situació que retrata a la perfecció la troballa de la idea perfecta i desitjada en el procés de creació. En l’edició 2006-07, Pere Gómez (actual Minsk Disseny), pocs dies abans del lliurament final de projectes, amb una proposta molt ben elaborada, agafa i decideix arxivar-la, a la “P” de paperera, per a continuació començar de nou . Pocs dies després, en el lliurament definitiu, el resultat ens sorprèn a tots. La seva nova proposta és l’essència, l’extracte de tota la feina feta anteriorment. Avui, el seu projecte “360º”, una identitat audiovisual per a un canal de viatges de televisió, és un treball que segueixo ensenyant en l’obertura de les meves classes com a exemple característic del que, des del nostre punt de vista, ha de ser aquest treball: un repte a la recerca de l’excel·lència.
Per finalitzar, ens agradaria saber com veus el futur del màster i el futur de la professió, la seva relació amb el disseny gràfic o amb altres especialitats del món de el disseny, l’art, l’empresa o la societat.
Quan parlem de màsters, parlem sempre d’un repte projectual, una solució creativa que dóna resposta a una necessitat. Motion graphics no és en si mateix un repte, és una disciplina, un recurs que utilitzem els dissenyadors per representar. Absolutament vinculat a el disseny gràfic i audiovisual, al cinema en general i a l’animació en particular, motion graphics és un recurs de representació que està en el seu millor moment.
Motion graphics és una de les solucions habituals que ens trobem en la comunicació del segle XXI: càpsules en plataformes digitals i xarxes socials, continguts per a la formació en línia, seqüències animades en documentals o reportatges, espais que créixen de manera exponencial i que necessiten de professionals que els nodreixin de contingut i solucions atractives i convincents capaços d’atreure l’atenció de l’espectador.
I el futur del màster a BAU?
En l’última presentació de Treballs Finals de Màster, va formar part del tribunal una amiga i alumni, María Ochoa, prestigiosa realitzadora (habitual col·laboradora de productores com Còmode Screen) amb una llarga trajectòria al costat d’Ana Zelich que ens deia: “Vaja, com ha canviat el màster des que jo ho vaig fer fa 13 anys “. I aquesta és la realitat. Ens hem anat adaptant a les noves situacions i els nous entorns. Vam començar fent projectes d’identitat gràfica per a televisió, i ara treballem en projectes per a espais experiencials i promocions en nous entorns interactius. I això és el present.
El futur està per definir, però avui sabem més que ahir i d’això estem segurs.
→ Més informació: Instagram del Màster en Motion Graphics Design:
