Els grans projectes també poden sorgir en els moments i els llocs més inesperats. Una conversa espontània entre classe i classe va ser l’espurna que va encendre Alga Studio, un estudi de disseny d’interiors fundat per les alumni del Grau en Disseny de BAU Mia Ascanio (Tenerife, 1995), Yumi Martí (Barcelona, 1996) i Andrea Alvarez (Barcelona, 1996).
Alga Studio està especialitzat en la creació d’imatges digitals d’espais (renders), tot i que també es dedica a l’interiorisme i la direcció artística. En la línia del seu nom, es presenten com un estudi d’arrel mediterrània, natural i orgànica, amb un tacte exquisit pels detalls, la llum i els materials.
En menys de tres anys de vida, i amb una pandèmia pel mig, ja han col·laborat amb una trentena d’estudis i han participat en projectes a Lanzarote, Eivissa, Itàlia, Egipte i Mèxic. Una trajectòria meteòrica per a tres joves exigents, inconformistes i perfeccionistes que han aprofitat l’excepcionalitat dels últims mesos per consolidar-se en l’escenari digital del disseny d’interiors.
Repartides ara entre Canàries, Barcelona i el Maresme, les hem reunit a BAU, on tot va començar, per parlar de la gènesi d’Alga, de la incerta aventura d’emprendre, de les seves fonts d’inspiració i de l’art de gestionar les relacions humanes i creatives amb els clients.
En quin moment us coneixeu i creeu l’estudi?
Mia Ascanio (MA): Va ser molt divertit perquè érem al pati de BAU i de sobte vam dir: Per què no fem això?
Andrea Álvarez (AA): Us imagineu que muntem un estudi de renders i interiorisme? I totes vam dir que sí.
MA: La Yumi i jo ja havíem treballat juntes en alguns projectes. Vam veure que estàvem còmodes, que el resultat ens agradava, i que ho podíem fer. I ens hi vam posar seriosament. No sabíem com es feia ni què havíem de fer, però vam decidir crear una empresa. Després va arribar més feina, i quan vam necessitar algú més, vam pensar en l’Andrea.
AA: I la conversa es va fer realitat!
Yumi Martí (YM): La Mia i jo ja sabíem com treballava cada una i que podíem encaixar perfectament a l’hora de fer projectes professionals.
Com definiríeu l’essència d’Alga?
AA: A l’hora de treballar som diferents, però l’estètica ens uneix molt. Compartim una estètica molt orgànica i natural, de material pur, que recorda la natura, i que intentem plasmar en l’arquitectura interior. Donem molta importància a la llum. Quan vam fer el nostre primer projecte de disseny, a Lanzarote, sempre agafàvem petites idees per separat, i quan les posàvem en comú, tot tenia una mateixa lògica, una continuïtat. Veiem el disseny d’interiors i l’estètica de manera conjunta i orgànica.
Com treballeu els materials?
MA: Sobretot a partir de la llum, perquè un material pot canviar bastant respecte a la llum: pot ser més càlid, més dur o més suau. Ens fixem molt en els detalls. Som bastant perfeccionistes.
YM: No només amb els materials, també amb el modelatge. Creiem que per arribar als resultats que volem, hem de tenir cura de cada detall, de la corba de cada objecte. Fins i tot les imperfeccions que puguin sorgir, encara que siguin irreals, ja estan pensades.
MA: Busquem no només el realisme de la imatge, sinó també transmetre’l. Que sigui una imatge càlida.
AA: I poètica. Molta gent, quan mira els nostres renders, ens diu que tenen alguna cosa diferent. És el tracte de la llum, la poesia de les textures, el modelatge. Un edifici es pot modelar com si fos perfecte, però quan li dones realisme, en el sentit que les coses no són perfectes, és quan es produeix un canvi i la gent hi veu un toc més poètic i natural. La llum els fa parlar diferent.
Com us organitzeu internament? Com us repartiu la feina?
YM: Tenim molt en compte les virtuts de cada una, i més o menys cadascú té el seu rol. L’Andrea i jo fem modelat, i de tant en tant també faig materials. La Mia treballa materials i llum.
AA: Ara estem intentant canviar perquè totes intervinguem en cada fase.
MA: Ens agradaria incorporar més gent perquè estem tan desbordades de feina que moltes vegades hem de dir que no, i voldríem no fer-ho.
I això que l’estudi és molt jove! La majoria de projectes necessiten com a mínim dos anys per establir les bases i fer els primers contactes. I tot això amb una pandèmia pel mig!
AA: És que això ens ha anat bé!
YM: La nostra feina és purament digital. Durant el confinament, molta gent i moltes empreses no podien sortir a fer shootings. Molts clients ens van trucar perquè necessitaven actualitzar els seus catàlegs i xarxes socials, i com que no podien fer fotos, ens ho van demanar a nosaltres. En canvi, els despatxos d’arquitectura i interiorisme, que també ens contacten per fer renders, estaven més parats.
Quina estratègia teniu per aconseguir projectes?
AA: El que més ens funciona és el boca-orella. Un estudi parla de nosaltres a un altre, i ens contacten. L’única publicitat que hem fet és a Instagram.
Quines creieu que són les aptituds personals i professionals clau per consolidar un projecte com Alga?
MA: Sobretot, entendre les necessitats del client i fer la teva feina de la millor manera possible. Som perfeccionistes i volem que tot quedi bé, encara que de vegades el client no s’adoni d’algunes coses.
AA: Hi ha clients que ens envien directament el que volen, i d’altres que, en veure la nostra estètica, ens envien una proposta i ens diuen que fem el que creguem. I nosaltres aquí ens sentim molt més còmodes. No som només renderistes, podem fer projectes d’interiorisme i assumir la direcció d’art i el disseny d’espais.
Què valoreu més del vostre pas per BAU?
AA: La creativitat. Sempre dic que BAU em va fer obrir els ulls. Per tota la gent que hi havia, per la diversitat, va ser un despertar de creativitat brutal. També pel barri, pel Poblenou. Venint d’un poble, vaig descobrir la ciutat. Gràcies a BAU he descobert una estètica pròpia amb la qual m’identifico i he potenciat la creativitat.
MA: I també com potencia la passió que tenim per les coses. Abans de BAU vaig estudiar en altres universitats, i no té res a veure. BAU és totalment diferent. És molt més creativa. Et fa millor i t’impulsa a fer el que vols.
AA: Et fa créixer com a persona.
YM: I madures com a dissenyadora d’espais.
Quins són els vostres principals referents?
MA: Ricard Bofill, el brutalisme i el disseny mediterrani.
AA: Quan vam ser a Lanzarote, vam descobrir César Manrique, i és un bon referent per a nosaltres perquè busca molt les formes orgàniques, la llum, l’artesania…
YM: També la textura marcada. No hi ha cap superfície llisa. I això ens agrada força. Cadascuna té els seus referents personals, els seus gustos, però en certa manera, quan treballem juntes, sabem unificar-los.
Per què ‘Alga’?
YM: Va sortir de forma molt espontània. És una paraula curta i fàcil de recordar.
AA: Tothom ho recorda fàcilment. De fet, la nostra estètica és molt orgànica, una alga és una planta, ve de la natura, té moltes formes, i cadascuna és diferent.
Quin projecte us agradaria fer?
AA: Ens identifiquem molt amb Lanzarote i amb les illes, perquè fins ara els dos projectes d’interiorisme els hem fet allà, i ens hi vam sentir molt a gust.
MA: O la reforma d’una masia. Un projecte artesanal que permeti cuidar els detalls.
YM: I amb pressupost il·limitat!
Com a emprenedores, quin és l’obstacle més fort que us heu trobat? Com de difícil és iniciar un projecte propi i que sigui viable?
AA: Com que no teníem gaire estructura ni despeses més enllà d’un ordinador, no va ser complicat. Es complica ara perquè volem fer créixer l’equip, i no tenim tants coneixements d’empresa.
MA: Al principi vam tenir el problema que teníem molts projectes de cop, i després cap. Era més inestable. Jo no tenia altres feines i va ser més complicat. Sempre hi ha moments d’incertesa.
YM: Quan vam acabar la universitat, a l’estiu vam estar treballant, però a l’hivern no van entrar projectes. Després ja va ser força orgànic.
MA: Al principi no posàvem tants límits als clients. I com que començàvem, les tarifes eren més baixes. Els donàvem la mà i ens agafaven el braç. Era diferent. Ara podem posar més límits. La relació amb el client és de més qualitat.
YM: També tenim més confiança. Recordo que en els primers projectes, quan ens enviaven correccions, pensàvem que no tindríem temps de fer-les. Ara, en canvi, les fem en un tres i no res.
AA: Tenim més experiència com a professionals.
YM: En vas aprenent, perquè quan surts de la universitat tens unes eines i saps el que t’agrada, però no tens cap experiència professional de cara al client.
Dels projectes que heu fet fins ara, quin destacaríeu?
MA: Sobretot aquells que ens han donat més llibertat per decidir què fer. Per exemple, la direcció d’art i l’interiorisme de Lanzarote. Teníem carta blanca i un pressupost bastant alt i, per tant, molta llibertat per treballar com volíem.
YM: Vam fer el disseny d’interiorisme i els renders d’un bloc d’habitatges d’una família de Lanzarote amb qui ja havíem treballat…
AA: Vam fer un habitatge tipus i el disseny de la zona de copes d’un hotel.
MA: Amb l’habitatge ens ho vam passar molt bé. Volíem que transmetés els tons, l’artesania i la calidesa de l’illa.
Penseu en els estudiants de disseny espais a qui els agradaria crear el seu propi projecte. Quin consell els donaríeu?
YM: Si t’agrada el que fas, esforça’t.
AA: Al final tot és pràctica i anar-ho treballant.
YM: I si el primer projecte no surt bé, no passa res.
MA: Que siguin atrevits i es llancin. Nosaltres ho vam fer sense saber res. Aprens sobretot quan et llances i et fas cops, però segueixes endavant.
AA: Sempre dic que a nosaltres ens ha passat tot sense voler. Òbviament hem treballat molt, però quan demostres que tens gust i que t’apassiona la teva feina, la gent ho veu i ho entén. Quan siguin ells mateixos i ensenyin al món tot el que tenen per donar, la gent i la feina vindran.
Voleu afegir alguna cosa més?
YM: Sí! Sobretot, valoreu-vos! Ho dic als estudiants i als futurs dissenyadors, però també a nosaltres: valorem-nos! Costa molt, però si el client demana moltes correccions i molts canvis, has de saber posar límits. I si et pressionen amb els terminis, actualitza el pressupost. Hem de valorar-nos més, perquè darrere hi ha moltes hores de feina i de pràctica.
