Es podien trobar instal·lacions d’objectes de carrers diversos repartides per tota la Sala Polivalent. Thomas Stempka va demanar a les persones assistents a la seva presentació de tesi el 6 de febrer que vestissin amb elements trobats al carrer, o elements del seu carrer preferit. A més, va oferir un petit refrigeri abans de començar l’acte, creant un espai obert i acollidor des d’on reflexionar de manera conjunta.
A «Trouble-making Place-making: Dissident Bodies, Deviant Acts, & the Queer Art of Undefining Urbanism» Stempka convida a pensar l’espai públic d’una altra manera, invocant edificis i paisatges perquè formin part de trobades comunitàries.
La defensa de tesi de Stempka va incorporar la performance com a mètode d’investigació i també de presentació. Mentre articulava els diferents punts de la seva recerca, de vegades assegudi i de vegades caminant entre el públic, diferents persones al seu voltant complementaven el seu discurs amb sons, gestos o respostes (prèviament guionitzades). També va projectar diverses performances, en les quals interaccionava amb elements de l’espai públic.
Va completar estades doctorals en diferents llocs d’Europa, implicant en la tesi les persones i els espais que hi va conèixer fins al punt de convidar-les a assistir físicament a la presentació. En aquest sentit, Stempka és conscient de la configuració dels espais públics, els espais que parlen sobre arquitectura i com un cos dissident pot relacionar-s’hi.
A la tesi, explora les (im)practicitats i les (im)possibilitats del disseny de les ciutats i es planteja com es podria fer un urbanisme queer. Stempka també abraça el dubte, la vulnerabilitat i el no saber com a part del procés.
Finalment, va animar els assistents a portar la seva tesi a llocs, a treure-la dels espais tradicionalment acadèmics. Es tracta d’un document travessat per tragèdies, dols i fantasmes, que també han format part del seu procés de recerca. Va tancar la presentació mostrant fragments d’espais simbòlics que Stempka havia anat recollint i destacant la importància que també fossin a l’espai.
Aquesta recerca ha estat dirigida per la Dra. Mariona Moncunill Piñas i el Dr. Rubén Martínez. El tribunal, que li va atorgar la qualificació d’excel·lent cum laude, estava compost pel Dr. David Hernández Falagán (UPC-ETSAB) com a president, la Dra. Rosa Cerarols Ramírez (UPF) com a secretària i el Dr. Olivier Vallerand (Université de Montréal).
Pots trobar més informació sobre el Programa de Doctorat aquí.
