El dissenyador gràfic i investigador Francisco Laranjo, de la Universidade Lusófona de Lisboa, ha realitzat un seminari per a l’estudiantat de disseny gràfic de BAU sobre les implicacions de la IA en aquest camp. Ho va fer el 20 d’abril en format de conferència performativa, plantejant un escenari post-IA i especulant sobre les transformacions que els centres educatius haurien viscut en aquest context.
Davant d’aquesta situació, Laranjo ha reflexionat sobre les diferents trajectòries que l’educació en arts i disseny hauria pogut prendre i sobre les possibilitats d’adaptació a un futur plenament automatitzat.
El docent i investigador ha utilitzat imatges realitzades amb diferents eines d’IA generativa per evidenciar la convergència d’estètiques i imaginaris que aquestes tecnologies produeixen. D’aquesta manera, ha mostrat que un futur en què tothom fes servir les mateixes eines d’IA generativa acabaria generant projectes molt similars.
Laranjo ha recalcat així la necessitat de complexificar el paper del disseny, sortir d’idees solucionistes i entendre que, si el disseny no sap formular bones preguntes, pot acabar donant respostes molt semblants. També ha posat èmfasi en la necessitat de sortir de les dependències tecnològiques i explorar de manera tàctica les possibilitats de les diferents eines.
Davant la tendència homogeneïtzadora de la IA, aprendre a investigar per sortir de formats i pràctiques que tendeixen a la convergència esdevé una eina clau. També ho és una educació integral i no centrada en eines concretes o paquets de programari específics. I la capacitat d’explorar i treballar amb imaginaris inaudits, evitant els camins més fàcils per accedir a fonts o imatges.
