Una metàfora radical introdueix la recerca de l’actual Dr. Joan Ros. El seu avi va ser sastre durant gairebé quaranta anys, portant sempre vestit, camisa i corbata. Posteriorment va treballar en una fàbrica com a obrer, portant aquestes mateixes peces sota la granota de l’uniforme de la fàbrica. En la seva tesi «Bomber en línea diplomática. Diseño, performatividad, clase y agencia política de la moda», l’autor es pregunta per com les peces defineixen les maneres d’estar al món i l’agència dels dissenyadors en la creació d’aquestes.
Durant la tesi, Ros investiga la noció de classe, performativitat i agència a partir de referències, com Wright, Marx, Weber, Bourdieu, Butler o Haraway, entre moltes altres. També proposa el mètode del «Triple Patró» , un marc analític que explora la dimensió material, històrica i simbòlica d’una peça de roba. En la seva recerca, aplica aquest mètode per a l’estudi de diferents peces de roba relacionades amb la classe treballadora. Per a la presentació, es va centrar a desgranar les tres dimensions de la jaqueta bomber.
A nivell tècnic, la bomber és una «jaqueta curta, silueta bombada, ajustada a la cintura i als canells», apunta Ros a la tesi. Té un origen militar, dissenyada per protegir del fred els aviadors estatunidencs durant la Primera Guerra Mundial. En la seva dimensió simbòlica, va ser integrada en les classes treballadores com a símbol nacional, també vestida per hippies com a crítica al militarisme o per mods i skinheads, associada amb l’orgull obrer. També ha estat símbol de resistència LGTBIQ, adoptada per la cultura ravera i fins i tot s’ha utilitzat en passarel·les de moda de luxe.
A més, la bomber és un element que forma part activa de la pràctica del Dr. Joan Ros, dissenyador de moda i coordinador del mateix itinerari del Grau en Disseny de BAU. Sobre aquest àmbit, Ros afirma: “la moda no només representa la classe, sinó que participa activament en la construcció d’aquesta”.
Durant la tesi, dirigida pel Dr. Jaron Rowan i el Dr. Rubén Martínez, Ros aprofundeix en tres casos d’estudi de bomber com a part de l’anàlisi de la seva pràctica. El que va ser el seu TFM durant el Máster de Moda a Central Saint Martins, la bomber dissenyada durant la seva col·laboració per a Armand Basi i la que va dissenyar en el marc de la seva pràctica de transformisme, per a una actuació de drag de Ros Elavy.
El tribunal, format per la Dra. M. Àngels Fortea (BAU) com a presidenta, la Dra. Ana Llorente Villasevil (UDIT – Universidad de Diseño, Innovación y Tecnología) en qualitat de secretària i la Dra. Ana Isabel Sánchez Acevedo (Universidad de Sevilla) com a vocal, va destacar la minuciositat amb què la recerca combina la teoria amb la pràctica, la qualitat de transferibilitat de la tesi i la possibilitat de pensar el disseny de moda com a pràctica col·laborativa. També va atorgar a la tesi la qualificació d’excel·lent.
En conclusió, la recerca de Ros demostra que la moda és un espai fèrtil per imaginar nous mons i que el disseny desplaça significats i té agència política.
