Ja s’ha publicat el número 21 d’Inmaterial. Diseño, Arte y Sociedad, la segona part de l’especial Diseñar con el Mundo: Hacia una nueva relación con la materia. Amb aquesta publicació, la revista científica de BAU Research celebra tant la vintena de números com els deu anys de trajectòria en la recerca en arts i disseny.
Es tracta també d’un número en consonància amb l’exposició Matter Matters. Dissenyar amb el món, comissariada per Olga Subirós al Disseny Hub Barcelona. Ha estat coeditat a sis mans per la Dra. Mariona Moncunill-Piñas i el Dr. Jorge Luis Marzo, tots dos docents i investigadors de BAU, i la mateixa Dra. Subirós.
Si en el número anterior la matèria s’entenia des d’una comprensió relacional, situada i conflictiva del que és material, aquesta vegada apareix vinculada a tecnologies, cossos, territoris, atmosferes, arxius i sabers indígenes. Tal com assenyala l’editorial del número, el disseny s’hi entén com una pràctica situada que activa responsabilitats ecològiques, socials i polítiques.
La contracultura nord-americana de finals de la dècada de 1970 és el primer context que aborda el número. L’article Colonialismos ecológicos: estudio del contexto sociocultural en torno a Biosphere 2 parteix de la hipòtesi que Biosphere 2 va operar amb principis derivats de l’imaginari colonitzador de la cursa espacial. El signen Lucía Sanz Montávez i María Paula Santiago Martín de Madrid, de la Universitat Politècnica de València.
A continuació, El cultivo de plantas como metodología de diseño: tejidos de raíces vegetales como una posibilidad afectiva de codiseño interespecie se centra en el cultiu d’arrels vegetals com a metodologia de disseny des de pràctiques afectives de cooperació. Sergio Cabanyes, de la Universitat d’Alacant, aprofundeix en les implicacions d’aquestes pràctiques, que representen «un avenç revelador per al biodisseny, però encara tenen una producció limitada».
La cocreació amb organismes vius és el punt d’anàlisi de Hacia una transformación biomaterial: tensiones y contradicciones en la cocreación con hongos, bacterias y algas en el diseño regenerativo, de María Mallo Zurdo, de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid (UPM). L’article analitza diferents casos i proposa eines crítiques i pedagògiques, així com una aproximació al disseny que prioritzi la cura, entre altres aportacions.
Davant l’actual crisi planetària i superant el dualisme entre humans i natura, Giulia Ciola (IUAV Università di Venezia) publica El potencial de la atmósfera como marco de indagación en el estudio y la práctica de la moda para la adaptación medioambiental. L’article explora com sintonitzar amb els fluxos atmosfèrics des de la moda i el tèxtil, concebuts com una pràctica sensorial i encarnada.
La figura del llibre-objecte dins del disseny editorial vertebra l’article de Lluc Massaguer, Elena Bartomeu i Irma Marco, de la UOC. A Publicaciones editoriales y agencia material: hacia un marco analítico, exploren l’agència dels llibres-objecte i si poden influir en les experiències pràctiques de l’esfera personal dels seus usuaris. La seva principal aportació és «el diàleg per a un model d’anàlisi de la materialitat del disseny editorial informat empíricament».
Sobre apropiació i apreciació cultural en el disseny de moda escriuen Mònica Martínez Mauri i Gemma Celigueta Comerma, de la Universitat de Barcelona. Des d’una perspectiva antropològica, i després de definir i exemplificar diferents casos, conclouen que la creativitat s’ha d’entendre com un procés col·laboratiu entre humans i no humans. A Apropiación y apreciación cultural: pensar la creatividad y la colonialidad en el mundo de la moda textil a partir de dos casos etnográficos centroamericanos proposen una relació menys antropocèntrica i colonial entre els objectes i els humans.
Finalment, el número es tanca amb El panal cromático: una propuesta decolonial y relacional para repensar el color desde la materia, d’Absalón Rincón Muñoz, Cesar Augusto Mateus Medina i Paola Castro Salazar, de la Universidad de Investigación y Desarrollo. En aquest article proposen el «model del rusc cromàtic», que presenta una estructura del color alternativa al cercle cromàtic tradicional. Aquest nou model reinterpreta el color a partir de la matèria, el territori i l’experimentació, incorporant referents culturals Tikuna, Emberá Katío i Guane.
L’equip d’Inmaterial està format per Mariona Moncunill, coordinadora editorial; Sergi B. García, documentalista, i Lluc Rodríguez Cucurella, dissenyador gràfic.
