Reconegut per les seves recerques entorn de les noves possibilitats del videojoc, el dr. Serafín Álvarez signa un dels capítols del llibre Game engine culture(s) (2026), publicat per Mimesi International en anglès i sota la co-edició de Matteo Bittanti, Paolo Ruffino i Valentino Catricalà, experts en nous mitjans i art digital.
Docent tant del Grau en Disseny com del Grau en Belles Arts de BAU, Álvarez explora les relacions que es generen en els videojocs, plantejant un escenari posthumanista en el qual aquests es constitueixen com a sistemes autònoms que no permeten interactuació, només contemplació. Aquest postulat de la»inacció radical« ha estat eix central en els seus estudis durant aquests anys, fins i tot en les seves obres d’índole artística, exposades en festivals i trobades com l’Eufònic o el Panoràmic. Així mateix, la hipòtesi de la «no-jugabilitat» va ser desenvolupada en la seva tesi doctoral titulada Ánima sintética. Uso desviado de motores de videojuegos para la creación de mundos autónomos, defensada el passat febrer i per la qual va rebre un cum laude.
L’article en qüestió -«Game Engines Beyond the Player: Live Simulations as Radical Inaction«- va ser presentat pel seu autor l’estiu passat al congrés internacional de la Digital Games Research Association (DiGRA); el llibre Game engine culture(s) és la culminació d’aquesta trobada i ja està disponible en accés obert a través de la pàgina web oficial de l’editorial.
