Parlar amb un Alumni és com conèixer una petita part de la història de BAU: et genera una sensació de reconeixement en la narració, perquè qualsevol pot veure el que descriu en el dia a dia entre aquestes parets, però també de fascinació per allò desconegut, per l’experiència unipersonal i intransferible. El recorregut del qual fora estudiant del Grau en Disseny Gràfic Sergio Lairisa és, si més no, fascinant. Ell mateix se sorprèn de com ha pogut arribar fins on es troba ara -contractat a Nova York, ni més ni menys-; no obstant això, les seves paraules ressonen a maduresa i a una certesa premonitòria que el seu futur està ben llaurat.
P. Fa cinc anys que et vas graduar en disseny gràfic… Com t’ha canviat la vida des de llavors?
R. Al principi, just quan em vaig graduar, tenia molt clar que em volia dedicar al món acadèmic i a la investigació. Les meves metodologies sempre han sigut inusuals i, en aquell moment, vaig pensar que no encaixaria mai en un estudi, a més que no tenia prou experiència per crear identitats o portar projectes amb clients. Però, per aprendre, havia de treballar en projectes reals, a més de tenir ingressos per poder viure.
La primera experiència va ser a Folch Studio. Allà vaig aprendre com funciona el disseny com a servei i tot el que implica. Després vaig passar a ser freelance i l’any passat em va arribar l’oportunitat de mudar-me a Nova York i treballar per a COLLINS. Estudi europeu, estudi propi i, finalment, agència americana. He tingut totes les casuístiques necessàries que m’han permès dimensionar moltíssim els projectes i el craft a qualsevol escala. N’estic molt content.
BAU em va ensenyar unes bases molt artístiques i crítiques i, d’alguna manera, he pogut adaptar-les a tota classe de projectes amb el temps. Continuo evolucionant aquesta fórmula, afinant-la a poc a poc.
P. Aquesta trajectòria que t’estàs llaurant, tenies al cap que seria així, tenies algun tipus d’expectativa?
R. Sempre he tingut molt clar el que m’agradava, on volia arribar i el que se’m donava bé, però mai vaig pensar que acabaria fent identitats visuals o vivint a Nova York. Em sorprèn que, tot i tenir les coses clares des del principi, el temps m’hagi portat a un lloc així d’inesperat.
P. El teu treball de final de grau, Al pie de la letra, va obtenir un premi LAUS Young Talent en 2021; una proposta gràfica que tenia molt de recerca i anàlisi amb relació a les polítiques del llenguatge. S’allunya molt el teu estil actual, el teu “llenguatge” i objectes d’estudi, del que va suposar aquest projecte en concret?
R. Aquest projecte em va canviar la manera de dissenyar i d’entendre el llenguatge gràfic. Era un projecte molt crític que posava el capitalisme entre les cordes i exposava com aquest havia afectat la comunicació visual moderna i contemporània. Una investigació tant escrita com visual que em va permetre posar en pràctica metodologies complexes i experimentals com a suport gràfic.
El meu estil s’ha anat adaptant a les noves necessitats i als tipus de projectes que he anat fent al llarg dels anys. Ara soc més sistemàtic i afinat, però continuo sent disruptiu i poc previsible. La meva manera de fer no estava pensada per a projectes comercials al principi, però he aconseguit evolucionar-la.
P. Trobes a faltar la universitat o estàs content d’estar de ple en el món laboral?
R. Sempre dic que tant de bo pogués estar a la universitat per sempre i continuar investigant temes relacionats amb el disseny gràfic i visual. Trobo a faltar el punt crític i incendiari que tenia abans envers les pràctiques del disseny davant el capitalisme.
Així i tot, el fet de treballar en estudis i agències fa que el món acadèmic tingui sentit. Viure personalment els canvis socioeconòmics des de dins de la indústria t’enriqueix, et fa veure el món d’una manera molt diferent i et fa encara més crític que abans. És molt fàcil assenyalar des del privilegi.
P. Hi ha algun projecte que hagis fet del que estiguis especialment orgullós? Sé que has format part del grup de dissenyadors que ha realitzat el rebranding d’OFFF Festival enguany, per exemple…
R. Efectivament, l’últim projecte del qual estic molt orgullós és l’OFFF Festival que vam fer a COLLINS, a Nova York. Contribuir al món cultural és una de les coses més satisfactòries que pot tenir un dissenyador i l’OFFF és, potser, el festival de disseny més important del món ara mateix.
Juntament amb l’equip de COLLINS, vam ser escollits per refer tota la identitat per al 25è aniversari. La premissa era que volien que l’OFFF comencés a ser una marca i no només una campanya anual. Això era molt important, perquè el festival tenia un problema: cada any feien una identitat diferent i era molt confús reconèixer-lo.
És per això que vam oferir una solució funcional però, alhora, dinàmica, que s’adaptés a qualsevol estat del festival. Una identitat que reflecteix l’energia de l’OFFF.
El projecte ha estat un èxit i el festival va fer sold out el primer dia gràcies a la nova imatge i al potent line-up que va presentar. Tot l’equip estem molt contents amb el resultat i amb la rebuda.
P. Per a tots aquells estudiants que estan a punt d’acabar -suposo que recordes que ara és una data delicada-, quin consell els donaries? I a aquells que estan pensant a estudiar disseny gràfic, els que no ho tenen molt clar encara?
R. Que gaudeixin mentre puguin de la universitat i que experimentin i investiguin al màxim amb aquelles eines i llenguatges que més els agrada. La indistinció i la innovació visual són claus en el disseny i, quan estàs dins del món laboral, és difícil trobar moments per desenvolupar el teu craft. Per tant, penso que la universitat és el millor lloc per fer-ho.
Per a aquells que s’ho estan pensant: si els atrauen les tipografies, els sistemes, els llibres i la voluntat de comunicar de manera gràfica, aquí hi ha lloc.
