Maria Carvajal porta sis anys com a docent de màsters en BAU. En aquells dies, en portava quatre amb el primer projecte empresarial que va impulsar mai en la seva vida. Tenia un soci, clar, però la solitud s’aplica, en aquest cas, a la incertesa, a l’afany de destacar i a les piscines d’aigua freda. Haver xerrat amb ella s’ha sentit com albirar perfectament aquesta piscina -la teva pròpia- i com voler llançar-te sense dubtar-ho.
P. Maria, ets fundadora, no sols d’un, sinó de tres projectes empresarials i, a més a més, ets digital coach i docent. Com pots abastar tantes disciplines alhora? Com és el teu dia a dia?
R. Puc abastar tantes disciplines doncs perquè, bé, mira, just fa deu anys que vaig deixar el meu treball en l’agència Runroom per muntar Otter, en aquest cas… Perquè també m’ha donat molt a pensar en com he pogut sostenir tot el camí, i, sobretot, els primers anys d’Otter sense finançament, aquí a quatre mans, amb el meu soci Miguel San Román, va ser molt dur. I aquesta complexitat, ara, per exemple, també gestionant diferents idees de negoci, doncs realment no és una cosa fàcil. I també són períodes cíclics d’intensitat i desacceleració, per dir-ho així. Llavors, el com ho puc abastar, jo penso que és, d’una banda, cuidant-me molt a mi mateixa, mental i físicament. És a dir, això crec que és el primer, la ment i el cos, i les emocions, perquè, sense això engegat de la millor manera possible, és difícil i complex gestionar qualsevol cosa en general, la vida, no? I, per a mi, d’igual manera, està també poder sostenir aquest ecosistema d’idees. És difícil, soc humana, i si justament m’agrada molt parlar també d’organització o de com ens podem cuidar en el camí és perquè m’ho recordo molt a mi mateixa i haig de tornar a això de tant en tant. Perquè al final, bé, jo no soc un robot, encara que a vegades potser des de fora ho pot semblar, però necessito jo mateixa justament mantenir aquest focus constantment. A mi, de les coses que més em serveixen, a part de cuidar ment-cos-emocions, és organitzar-me per blocs, que és una cosa a la qual, per exemple, estic tornant molt. Pensar “entesos, què tal seria si els divendres els hi dedico exclusivament a WTC?”, que és aquest nou projecte de gorres que hem llançat. I ja no solament pel que fa al temps que li dedico a cada negoci, sinó també per tipologia de tasques. Per exemple, per a mi, ara dimecres i dijous són els dies de reunions. I dilluns, per exemple, és un dia que intento mantenir sense reunions, tret que siguin trucades de vendes o coses com un “sprint planning”, alguna cosa com molt estratègica. És molt clau, en aquest sentit, no entrar en la multitasca caòtica, sinó tenir un focus estratègic, sobretot, que és una cosa que igualment un ha d’anar revisant de tant en tant. De fet, com ordeno aquests blocs i on està aquest focus és una cosa que vaig adaptant a mesura de les circumstàncies.
P. Quan vas saber que el marketing era el teu “place to be”?
R. No sé si va haver-hi un moment en el qual jo vaig saber que el marketing era com el meu “place to be”, perquè vaig acabar una mica per evolució natural de la vida, sempre connectada al món de la comunicació, la comunicació de projectes, això abans d’emprendre, no? Jo vaig estudiar comunicació audiovisual i m’agradava molt vendre. Vaig treballar un temps en una botiga i això em va donar moltes taules, i a més era molt bona, connectava molt amb la gent; per a mi, sempre ha estat com una cosa molt natural. Llavors, penso que aquests dos factors: el de la comunicació i vendre. Doncs, en un moment donat, va haver-hi una sinergia i vaig tenir l’oportunitat de treballar els últims anys abans de llançar Otter a Runroom, i aquí jo penso que va ser on vaig descobrir el meu interès per la creativitat, el comportament humà i l’estratègia al mateix temps. Jo diria que el meu “place to be” ara és, sobretot, la construcció d’idees, siguin les meves o recolzar a uns altres o altres amb les seves. Més enllà del marketing, el marketing diria que va ser la meva incubadora, el meu “place to be” és la construcció d’idees.
P. Tenint en compte tot això, diries que estem en un bon moment per a l’emprenedoria, per impulsar nous projectes?
R. Jo penso que sempre és un bon moment per emprendre. És un molt bon moment actualment, ja ni et dic des de l’aparició, evidentment, dels mons d’internet, però també en el moment en què tenim un telèfon intel·ligent a la nostra butxaca i accés a xarxes socials; ara, a més a més, amb intel·ligència artificial. És a dir, cada vegada és més senzill que un individu amb una eina com pot ser un mòbil i connexió a Internet pugui, en molt poc temps i a un cost molt baix, validar una idea de negoci, testar-la i iterar això; com recollir feedback, moure-ho i fer que funcioni.
Ara bé, jo penso que sempre és un bon moment per emprendre en el moment en què vols resoldre un problema, en el moment en què vols apostar per una idea que per a tu pot resoldre una mica millor a com ho està fent una altra solució del mercat; i perquè hi ha una passió i una voluntat genuïna de voler aportar un valor aquí per part teva. Aquest és el moment en què val la pena emprendre. Per a mi, no n’hi ha prou amb solament tenir una idea: una idea és només una idea, si no s’implementa, no té valor.
I penso que cal treure una mica aquesta capa “bling-bling” i d’overnight success que hi ha al voltant del que esperem aconseguir o el que pensem, a vegades, que hi ha a l’altre costat d’emprendre. A l’altre costat d’emprendre hi ha molta solitud, es necessita molta resiliència, es requereix el 150% de nosaltres mateixos i sostenir això implica molt autolideratge, per dir-ho així. Crec que és important baixar tot això com molt a terra i penso que quan val la pena, sobretot per a la persona que decideixi fer-ho, és perquè hi ha una alineació entre aquest propòsit que té el negoci i el d’aquesta persona. Per tant, entendre per què ho estem fent crec que és clau per no cremar-nos en el camí i perquè, si no, ens sentirem buits al final.
Des que jo vaig començar fa deu anys, el meu panorama vital i professional ha canviat moltíssim si em posés a la foto actual. Fa deu anys, l’últim dia que vaig estar a Runroom, no em creuria que això pogués passar. Al mateix temps, és molt diferent aquesta realitat a la qual jo vaig imaginar en aquest moment. Llavors, també cal estar molt obert a evolucionar amb el procés i a saber veure noves oportunitats que un no tenia pensades, com, per exemple, en el meu cas, ha estat crear una marca personal, oferir serveis de mentoria o ser docent. Això són coses que han vingut a conseqüència d’haver llançat la meva primera idea de negoci i a les quals vaig donar la benvinguda i han fet créixer altres escenaris en la meva vida dels quals em sento molt afortunada.
P. Aquí a BAU, fas classe a dos programes de segon cicle: el Màster en Disseny de Comunicació Gràfica i el Màster en Comunicació i Creació de Continguts Digitals. Trobes similituds entre el que veus a cada classe, a nivell ambicions, visió laboral, imaginari creatiu…?
R. Pel que fa a similituds del que veig en cada màster, bé, jo, al final, crec que, en aquest cas, el denominador comú són les persones i que, independentment del focus que té cada màster, els estudiants que hi assisteixen, en tots dos casos… Hi ha una cerca de la seva pròpia identitat o d’una nova identitat professional. El que els uneix a totes és la satisfacció de trobar què és allò realment valuós per a ells o per a elles, quines són les seves creences com a professionals, què és el que busquen, què és el que els importa. Al final, això és una manera estratègica de definir la seva mirada i que després podran transmetre, ja sigui a través de la seva marca personal o de la idea de negoci que estan desenvolupant o volguessin desenvolupar en el futur. En tots dos casos, i, en general, a tots i a totes, ens dona molta força trobar el nostre propi mindset i abraçar-ho i validar-ho i el dir “això és important per a mi i apostaré per això”.
Una altra cosa també que per a mi és una similitud, o del que m’he adonat al llarg dels anys -que de nou s’aplica ja no solament al context acadèmic, sinó a la vida mateixa i al context professional que tenim tots i totes-, és que es nota molt quan una persona realment està compromesa amb el seu treball. Llavors, com que en un context acadèmic en el qual, evidentment, l’objectiu és finalitzar aquest màster, tenir un títol, fer contactes també amb altres professionals, amb altres estudiants, al final té molt impacte aquest estudiant que de manera genuïna es nota que vol donar el millor de si, que té curiositat, que té interès, que té la ment oberta i que realment valora aquestes idees, les vol processar, les vol fer seves. Aquesta idea que qualsevol experiència formativa és una oportunitat per posar-ho en pràctica, aquesta experiència o aquest exercici de donar el millor de nosaltres mateixos en un context acadèmic, també té molt impacte perquè al final aquests estudiants que han tingut o tenen aquesta actitud són els que se’t queden d’alguna manera a la retina, et recordes d’ells, es generen després sinergies en l’àmbit professional. Això penso que és important tenir-ho present.
P. Què és el que més destacaries del que s’està coent en emprenedoria aquí fos? Creus que veuràs caminar als projectes dels teus estudiants quan surtin?
R. Jo el que més destacaria ara és el fet, per exemple, de veure persones molt joves que s’atreveixen a provar coses; també, el potencial que té la creació de contingut. Com, fins i tot, persones d’entre 20 i 30 anys ho estan donant tot, ja sent també una generació que té un llenguatge i unes eines digitals molt integrades en el seu cervell. I això els dona unes taules brutals per poder treure idees, sigui de contingut o idees de negoci, d’una forma superàgil i que, d’alguna manera, penso també que saben llegir molt bé el que necessita el públic o l’audiència a la qual volen connectar. Crec que és molt interessant veure com comuniquen alguns nous creadors de contingut o creadors de contingut que després fan una marca, veure aquestes sinergies entre la persona i les idees que genera quant a negoci o al revés: és molt interessant i té molt potencial. I penso que el fet que ens recolzem també en nosaltres mateixos com a persona, com a marca personal, com el millor altaveu per als nostres negocis, és una cosa que, en el meu cas, per exemple, ha estat molt orgànic. I sí, sens dubte, clar que estic segura que molts dels estudiants que han participat o passat o que he tingut la sort de tenir en BAU… Veuré aquests projectes pels quals volen apostar, no tinc cap dubte.
