La clau en una formació de qualitat està en poder aprendre mirant al futur, i el futur s’aborda sobre la base de l’experiència. El que coneixes i saps et farà fort i hàbil per destacar en un entorn laboral al qual t’acabes d’incorporar si acabes de graduar-te. I, aquí a BAU, el Màster en Service Design no és l’únic programa que es nodreix d’aquesta filosofia, però sí que és un clar exemple que apostar per una educació que es recolza en aquest mantra és tot un èxit. Hem pogut conversar amb la coordinadora del Màster, Sandra Bosch, que, a més a més, és especialista en Brand Strategy, Service Design i Customer Experience, perquè ens expliqui en què consisteix un dels reptes avaluables dins del pla d’estudis més interessants.
P. Aquesta no és la primera vegada que el Màster en Service Design col·labora amb Poblenou Eix Comercial; com sorgeix aquesta sinergia?
R. La sinergia entre el Màster en Service Design i Poblenou Eix Comercial sorgeix de l’interès mutu per explorar solucions innovadores a problemes reals. Fa temps que el Màster busca establir vincles amb el món empresarial i social per tal de generar projectes que tinguin un impacte tangible o perquè totes dues parts puguin explorar noves vies. A través del Barcelona Centre de Disseny, vam connectar amb Poblenou Eix Comercial. Com a entitat que agrupa el comerç de la zona, es va mostrar molt interessat a participar i ajudar els estudiants a enfrontar reptes concrets. Van publicar un anunci amb la proposta i, aquells comerços interessats a formar-hi part, s’hi van adherir.
L’any passat vam col·laborar amb tres comerços del barri: Mama Heladera, Vernita i Makkeroni i aquest any estem treballant amb Limonada de Lavanda, Fina Estampa, Ideal i Sensorial Coffee. Aquest tipus de col·laboracions són molt enriquidores tant per als estudiants com per als comerços locals.
P. Quin és l’objectiu principal d’aquesta activitat? Hi ha una intenció que les propostes dels estudiants puguin tenir una aplicabilitat en la realitat?
R. El Màster en Service Design treballa partint de reptes. Hi ha un repte de producte, un d’organització, un de negoci i un social, i cadascú té uns objectius pedagògics concrets.
En aquest cas, ens emmarquem dins el repte de Business Design: els estudiants analitzen l’experiència del client en una botiga de barri per tal de desenvolupar un nou model de negoci i servei que augmenti la satisfacció del client i de l’empresa i fomenti la fidelitat. S’hi treballa també l’estratègia de branding, ja que ambdós busquen crear una experiència coherent i memorable per al client. Conjuntament, assegurem que tots els punts de contacte amb el client, des de la comunicació fins a l’experiència del servei, reflecteixin els valors i objectius de la marca.
L’objectiu principal d’aquesta activitat és proporcionar als estudiants una oportunitat pràctica per aplicar els coneixements teòrics adquirits en contextos reals, treballant amb empreses i entitats locals.
Hi ha una intenció molt clara que les propostes dels estudiants tinguin aplicabilitat real; les solucions que desenvolupen no només són validades acadèmicament, sinó que també es presenten davant els implicats directament, de manera que poden ser considerades per la seva implementació. Però és evident que es tracta d’un projecte acadèmic amb una durada de dos mesos i, per tant, no pretén substituir la pràctica d’un encàrrec real. Això podria fer-se si estudiants i empreses decidissin continuar desenvolupant el projecte conjuntament.
P. Què podries destacar de tot el calendari que teniu programat?
R. El repte comença amb l’entrega del briefing i unes sessions d’acompanyament per orientar la recerca del projecte a càrrec de Lourenço Viana. A partir d’aquest moment, els estudiants comencen a aprofundir en tots els aspectes del business design de la mà de la tutora del repte, Marta Domingo, que els va guiant durant tot el procés.
Quan arriben a la fase on treballen el branding per connectar el nou servei amb la personalitat de la marca, s’inicia un procés realment inspirador.
Amb l’experta en creativitat, color i tendències, Marta Aymerich, els estudiants realitzen un service safari per Barcelona per identificar noves tendències. Més endavant, i per estimular la creativitat, Susana Mondéjar els guia en una sessió de Lego® Serious Play®; mitjançant la construcció de models amb Lego i la creació de representacions simbòliques, generen propostes per al seu propi negoci.
L’objectiu final és oferir el màxim de recursos perquè els estudiants els puguin fer servir més endavant en la seva pràctica professional.
P. Aquesta activitat forma part del contingut troncal del programa. Per què és important que des del Màster en Service Design s’impulsin aquest tipus d’iniciatives avaluables?
R. Aquest tipus d’iniciatives avaluables són essencials perquè permeten als estudiants treballar en un entorn real i tangible. El Service Design no només és teoria, sinó que tracta de dissenyar solucions que responguin a les necessitats concretes de les persones i les empreses. A través d’aquestes activitats, els estudiants poden avaluar i validar els seus projectes en situacions reals, millorant la seva capacitat per abordar problemes complexos.
Quan finalitzem aquest repte, iniciarem un altre de caràcter social, que aquest any realitzarem en col·laboració amb l’ALM (Adolescència Lliure de Mòbils), un moviment ciutadà nascut per endarrerir l’entrega de smartphones als nens. Enfrontar-se a reptes tan diversos és una excel·lent manera d’exercitar-se en els tipus de situacions que podran trobar en el seu futur professional, un cop finalitzat el màster. A més, els permetrà identificar els tipus de projectes que més els motiven i els interessen.
P. Com a coordinadora, com creus que aquests projectes han aportat a la formació dels estudiants?
