La biennal nòmada europea Manifesta arriba a Barcelona en la seva 15a edició per seguir el seu recorregut com a esdeveniment de referència en l’art contemporani del continent i continuar, així, problematitzant i discutint sobre el futur que se li ofereix a l’arquitectura i a l’art que està per arribar; una cita del 8 de setembre al 24 de novembre per a la qual BAU posarà el seu gra de sorra. En aquest context, Mar de Alvaro Martín, alumna de segon del Grau Universitari en Belles Arts, és una de les becàries que participarà recolzant a l’equip del Manifesta 15 durant aquests mesos i hem pogut comentar amb ella les seves impressions sobre el que suposa aquesta experiència.
- Explica’ns quines funcions fas a aquesta edició del Manifesta.
Les meves tasques principalment consisteixen a donar suport al departament d’Educació i Mediació de la Biennal. Així doncs, estic en contacte amb les mediadores per proporcionar el material necessari sobre les obres, preparo pressupostos per a alguns artistes, busco possibles ponents per a xerrades de formació per a les mediadores… Pel que fa al departament d’Educació, la feina se centra en l’exposició que es farà a la [seu de l’Editorial] Gustavo Gili; per això, de tant en tant, he d’anar a recollir materials per a alguna obra, donar un cop de mà amb la publicació del llibre…
- Com vas poder accedir-hi a aquesta beca?
Doncs la Lúa [Coderch, cap d’estudis del Grau en Belles Arts] ens va compartir la possibilitat de fer aquestes pràctiques a Manifesta i vaig decidir presentar-m’hi, ja que em va semblar una oportunitat molt interessant.
- Ens podries dir què implica que la 15a edició del Manifesta se celebri a Barcelona? Sabeu quin és l’impacte que tindrà per a la ciutat?
Justament, una de les coses que trobo més interessants de Manifesta 15 és la seva aposta per la descentralització, que permet que la biennal es distribueixi per diversos municipis del territori. Això penso que no només ampliarà l’impacte més enllà de Barcelona, sinó que també arribarà a persones que, potser, habitualment no visitarien una biennal.
Per l’altra banda, trobo que Manifesta 15 busca establir noves connexions amb infraestructures locals —moltes de les quals acolliran les exposicions— que, tot i atorgar identitat al territori, sovint no troben el seu espai en l’actualitat. Aquestes arquitectures ressonen amb les temàtiques de l’edició: l’equilibri de conflictes, les cures i el potencial d’imaginar futurs. Per exemple, les Tres Xemeneies, una antiga central tèrmica en desús, s’alinea amb la premissa d’imaginar futurs, plantejant qüestions sobre la possible reinvenció d’espais. Per aquest motiu, penso que l’impacte serà positiu, perquè obre diàlegs amb el territori que s’ancoren en espais concrets i, en comptes de quedar-se flotant a l’aire, s’apropen a les comunitats locals que acullen la biennal.
- I per a tu? Com extrapolaries tota la feina que fas al Manifesta al teu aprenentatge?
La feina a Manifesta m’està aportant una nova perspectiva com a estudiant de Belles Arts. Penso que per a mi és fonamental entendre quins equips, gestions, activitats… fan possible que una exposició es mantingui, ja que sovint és una part poc coneguda. Ara que hi estic entrant en contacte, trobo que és molt valuós, no només per entendre com treballen els equips que sostenen una exposició, sinó també per saber què esperar en el futur, quan la meva feina sigui com a artista i no només com a gestora.
Per l’altra banda, aquestes pràctiques m’ofereixen una visió més real i acurada del sector i, en aquest sentit, em sembla una immersió molt valuosa.
- Què és el que més valores d’aquesta experiència?
Crec que el que més valoro és poder entendre com es gestiona i organitza un projecte com Manifesta. Em refereixo tant als fonaments ètics i conceptuals, i a les premisses sota les quals es construeix, com a l’aspecte pràctic. D’una banda, és molt interessant veure com es replanteja, per exemple, el significat de mediació en una exposició, com els mediadors busquen redefinir les relacions entre ells i el públic, generant un espai de trobada que fuig de la figura del guia que presenta una veritat com a única.
D’altra banda, valoro molt poder observar i aprendre altres qüestions més pràctiques, com ara en quins departaments s’organitza un equip tan gran, quines figures essencials però sovint invisibles participen en el muntatge d’una exposició, com s’arriben a acords amb Ajuntaments, com es redacten contractes… Trobo que això em serà de gran ajuda de cara al futur.
