En un moment històric com aquest en què la intel·ligència artificial toca molts aspectes de la vida quotidiana, cal començar a plantejar-se el seu poder i aplicació en un context professional. El perfil del cineasta colombià Jorge Caballero era el perfecte perquè un nou projecte acadèmic com el Màster en IA aplicada a Cinema, Storytelling i Producció Audiovisual pogués tirar endavant; un programa únic en l’estat que començarà la seva primera promoció en el curs acadèmic del 2026-27. En una conversa amb Caballero, hem volgut aclarir els principals dubtes que a qualsevol futur estudiant se li poguessin ocórrer abans d’aplicar per uns estudis com aquests que, encara que poc explorats en l’entorn acadèmic, suposen un avanç en la formació audiovisual.
P. Com a cineasta, quan et vas adonar que havies d’aplicar la intel·ligència artificial a les teves obres?
R. No va haver-hi un moment “eureka”, va ser un procés bastant orgànic. Vinc d’un cinema molt lligat a l’arxiu, a la memòria, a com es construeix un relat a partir de restes, petjades i dades. Quan vaig començar a treballar amb grans volums d’imatges, documents i registres -tant en projectes documentals com en instal·lacions-, em vaig adonar que les eines tradicionals ja no eren suficients per pensar ni per veure tot aquest material.
La intel·ligència artificial va aparèixer primer com una eina d’anàlisi, gairebé de lectura, per detectar patrons, relacions, absències. Només més tard va començar a tenir un pes formal i narratiu. En el meu cas, la IA no arriba com un efecte visual, sinó com una manera distinta de mirar i d’estructurar el pensament cinematogràfic.
P. Per què hem de considerar aquesta tecnologia en els nous productes audiovisuals a partir d’ara?
R. Potser no és una qüestió de necessitat, sinó més aviat estilística o visual. No ho plantejaria com una obligació ni com una moda. Ningú “ha de” fer servir IA. Però sí que crec que ignorar-la avui és renunciar a entendre el context tecnològic, polític i cultural en què es produeixen i circulen les imatges.
La IA no és només una eina visual; és una infraestructura que ja està mediant com es produeixen, s’arxiven, es recomanen i s’interpreten les imatges. Des d’aquest punt de vista, incorporar-la a l’audiovisual pot ser una decisió crítica, fins i tot ètica. A vegades serà visible en la forma; altres vegades, operarà de manera invisible, en el muntatge, en l’anàlisi, en la relació amb l’arxiu o amb les dades. La seva potència no està només en l’estètic, sinó en com reconfigura els processos.
P. Tenint en compte tot això, parlem del nou Màster del qual ets coordinador. Estem davant un programa bastant únic al país, no?
R. Sí, és un programa clarament singular en el context estatal, i no sols per incorporar intel·ligència artificial. La seva especificitat radica en l’enfocament: no ensenyem IA com una eina aïllada ni com una moda tecnològica, sinó com un nou marc cultural, productiu i epistemològic per a l’audiovisual.
El màster se situa en la intersecció entre cinema, recerca, tecnologia i pensament crític. Integra història i teoria de la creativitat computacional, anàlisi fílmica avançada i pràctiques generatives contemporànies, sempre amb una atenció molt concreta a qüestions d’ètica, governança, traçabilitat i impacte social.
En aquest sentit, no és un màster tècnic ni purament artístic, és un programa que forma perfils híbrids capaços d’operar amb criteri en un ecosistema audiovisual profundament transformat per l’automatització i les dades.
P. Per què una creadora o creador audiovisual interessada en la IA hauria d’apuntar-se a aquest màster? Quins són els seus punts forts?
R. Perquè ofereix una cosa que avui manca: context, criteri i profunditat. No es tracta d’aprendre a usar eines concretes que canvien constantment, sinó d’entendre com funcionen, què impliquen i com integrar-les de manera responsable i creativa en un projecte professional.
El pla d’estudis combina fonaments teòrics sòlids amb metodologies aplicades: anàlisi computacional del cinema, desenvolupament de projectes generatius, disseny de pipelines de producció i documentació rigorosa mitjançant protocols de transparència i metadades.
El professorat reuneix cineastes, investigadors, teòrics i professionals del sector tecnològic amb una pràctica activa i reconeguda, i les col·laboracions amb laboratoris, institucions culturals i productores permeten treballar sobre casos reals i projectes amb projecció més enllà de l’aula.
És un màster pensat per a creadores i creadors que no volen delegar decisions crítiques a la tecnologia, sinó dialogar amb ella des d’una posició informada i autònoma.
P. Com creus que serà la primera promoció del màster? Quines expectatives tens?
R. Espero una promoció diversa en perfils i trajectòries, però amb un tret comú: una forta inquietud crítica i una voluntat clara d’explorar noves formes de creació audiovisual. Persones que venen del cinema, de l’art, del disseny, de les humanitats o d’àmbits tècnics, i que entenen que la IA no és una drecera, sinó un territori complex que exigeix responsabilitat i rigor.
La meva expectativa no és formar especialistes tancats, sinó professionals amb capacitat d’anàlisi, decisió i lideratge, capaços d’avaluar tecnologies, dissenyar processos sostenibles i desenvolupar projectes sòlids en contextos canviants.
Si la primera promoció surt amb una mirada pròpia, amb projectes ben fonamentats i amb la capacitat de situar-se críticament en el nou ecosistema audiovisual, el màster haurà complert plenament el seu objectiu.
