Allò bo dels començaments està en els instants previs. Resideix en aquest abisme temporal perquè les ganes que arribi et genera aquest sentiment creuat entre l’ansietat i l’emoció. Una bomba innòcua que fa efecte etern a la memòria. Aquesta és la classe d’optimisme que ressona en les paraules de Irena Visa, artista multidisciplinària i, ara també, cap d’estudis del Grau Universitari en Belles Arts de BAU. La seva trajectòria és intensa, ja que abasta disciplines des de l’escultura, la dramatúrgia o el videoart fins a la mediació artística i la docència. I és precisament aquest recorregut el que la fa idònia per coordinar un grau que encara li queda molt per aprendre i experimentar.
P. Irena, ens pots explicar el teu bagatge professional? Perquè tu, en concret, t’has acostat a l’art des del format audiovisual, no és així?
R. Després de llicenciar-me en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, vaig fer una estada d’un any a Berlín. Allà, gràcies a una beca del Ministeri d’Educació, vaig començar a treballar com a assistent d’un artista berlinès. Fins aleshores, mai havia considerat que es pogués exercir l’art com a professió, però amb aquella experiència vaig entendre que ser artista podia ser una feina real i viable.
Quan va acabar la beca, vaig tornar a Barcelona i durant dotze anys em vaig dedicar a la distribució de cinema europeu d’autor i a la programació en festivals internacionals. Paral·lelament, a les tardes, em formava com a artista: vaig estudiar escultura a La Llotja i més endavant vaig cursar un Màster en Recerca i Experimentació Artística a la UB.
Tot aquest recorregut —acadèmic i professional—, així com la diversitat de llenguatges que he explorat (cinema, escultura, recerca), han estat clau per construir la meva pràctica artística.
P. Com afrontes aquest nou repte com a cap d’estudis del Grau en Belles Arts?
R. D’alguna manera, tinc molt present la meva pròpia experiència com a estudiant en diferents etapes de la meva formació, i crec que això és un estímul per assumir aquesta responsabilitat. Em fa molta il·lusió poder acompanyar l’estudiantat en aquest trajecte que tot just comencen i que, com va passar en el meu cas, pot donar moltes voltes. Però cada volta pot ser útil i enriquidora a l’hora de construir qui som i qui volem ser.
P. Quines novetats presenta aquest any el programa?
R. Aquest any és especialment significatiu perquè la primera promoció del Grau en Belles Arts a BAU es gradua. Són els primers estudiants que han completat tot el recorregut: han fet el Treball Final de Grau, les pràctiques… És un moment molt emocionant, i és una sort poder compartir-lo amb elles i ells.
P. Què és el que diries que més valores de com s’ensenya l’art en aquest centre?
R. M’interessa molt que la pràctica artística es plantegi de manera situada, és a dir, vinculada a un context específic —temporal, geogràfic i social—, i amb una mirada clara cap al món professional: entenent els reptes, els drets i també els deures. També considero molt valuós que el professorat mantingui una activitat professional fora de l’àmbit acadèmic. Això permet a l’estudiantat tenir una visió més realista i propera del context en què hauran de moure’s.
P. És cert que, a mesura que han anant passant els anys des de l’arribada de Belles Arts, hem pogut veure com estudiants d’aquest grau i el Grau en Disseny convivien i aprenien junts a moltes optatives. Veus possible futures sinergies més fortes amb aquest grau?
R. Per descomptat. És evident que entre Disseny i Belles Arts hi ha molts punts en comú, però també diferències que poden resultar molt enriquidores quan es posen en diàleg. Les sinergies entre ambdós àmbits tenen molt de potencial i caldrà continuar explorant-lo.
