Si pregunten, David Martin és, probablement, el docent més purista de BAU. El més purista i el més idealista. El seu amor pel disseny l’ha portat a especialitzar-se en mil i una disciplines: sap de tipografia i els seus orígens, sap com ha de presentar-se una marca en una prestatgeria, entén com un espai té l’habilitat de comunicar. Docent a Grau i Màsters, David ens ha obert el seu petit món interior per parlar una mica de tot, com el que ell fa en allò professional.
P. Ens pots explicar a grans trets el teu recorregut professional?
R. Mentre estudiava, vaig fer un Erasmus a Kent, Anglaterra, que em va permetre comparar els coneixements propis del disseny suís que estava aprenent aquí amb una manera d’ensenyar i entendre el disseny molt més creativa. Aquesta experiència em va obrir molt la ment tant a nivell personal com professional.
Un cop acabats els estudis, vaig començar a treballar en una agència de branding i packaging, introduint-me en el món professional. Era una agència petita, fet que em va permetre, des del principi, contactar directament amb clients i proveïdors, aprenent tot allò que l’escola no et pot ensenyar.
De seguida, però, em vaig establir pel meu compte, primer a Palamós, on, com a estudi, vam guanyar un petit concurs d’identitat turística que ens va obrir diverses portes. Paral·lelament, vaig començar molt aviat a fer de professor en escoles d’art i disseny, impartint classes en cicles formatius de gràfica publicitària.
En una segona etapa, em vaig associar amb l’Eduard Claver a Terrassa, dissenyador i professor amb deu anys més d’experiència que jo, de qui vaig aprendre moltíssim. Tot i que ja havia treballat en algun projecte de senyalització anteriorment, va ser amb l’Eduard amb qui vaig aprendre a gestionar aquest tipus de projectes, que solen implicar molts agents diferents. Junts vam desenvolupar projectes com el del Teatre Principal de Sabadell o l’Hospital de Granollers, entre d’altres.
Més endavant, vaig compartir espai amb altres professors de BAU, com la Mariona Garcia, la Mireia Pérez o en David Torrents. Va ser una època molt enriquidora tant a nivell personal com professional. Precisament amb la Mariona i la Mireia vam desenvolupar tot el projecte de la Marina Port Vell i del One Ocean a Barcelona. Si amb l’Eduard vaig aprendre molt, amb la Mariona, més.
Després de cursar un màster de Recerca en Art i Disseny, especialitzant-me en l’evolució de les formes històriques de l’alfabet llatí, he continuat exercint de professor en assignatures relacionades amb projectes, expressió gràfica, tipografia i conceptualització d’idees.
Actualment, compagino la docència amb la feina de dissenyador, ampliant o reduint els equips segons les necessitats de cada projecte.
P. Dins del disseny gràfic, la teva especialitat és la tipografia, la senyalització i el packaging. Diries que hi ha alguna connexió entre aquestes tres tipologies d’aplicacions al disseny?
R. Sempre he entès el disseny no tant com una art plàstica, sinó com una eina de comunicació visual i, com a tal, amb una funció comunicativa clara; entenent la comunicació en el seu registre més ampli, no només des d’una perspectiva funcional i informativa, sinó també en relació amb el ric ventall de matisos no verbals que qualsevol peça de disseny pot oferir. Això inclou, evidentment, àmbits com la senyalització o les intervencions gràfiques en espais, la informació gràfica d’un embalatge o la llegibilitat i expressivitat d’una paraula o d’una tipografia.
P. Mirant el teu perfil d’Instagram, ja es pot apreciar que mostres un fort interès per la simbologia que hi ha darrere les lletres. Creus que tots els estímuls visuals que ens envolten són més importants del que a priori pensem?
R. Més que de simbolisme, parlaria de significat. Qualsevol intervenció gràfica, com deia, ens aporta moltes capes de significat. La tipografia, en concret, o qualsevol altre format de lletra, com la cal·ligrafia o la retolació, ens ofereix com a mínim quatre nivells: l’informatiu, que ens indica què diu el text; el semàntic, que ens transmet què comuniquen les seves formes; l’estètic, la qualitat visual que ens transmet; i l’històric, que ens situa en el seu context temporal.
I sí, aquests aspectes són d’una importància cabdal. M’esgarrifo quan veig la poca sensibilitat que es té i el poc valor que es dona a les retolacions antigues o als antics comerços, que formen part de la nostra història com a societat. Considero que haurien d’estar catalogats i protegits, igual que ho està (o hauria d’estar) el nostre patrimoni arquitectònic.
P. Tenint en compte la gran varietat de projectes que duus a terme i d’índole tan diferent els uns dels altres, què és el que diries que gaudeixes més?
R. Gaudeixo molt fent de professor. De veritat, és vocacional, i m’apassiona. Com a dissenyador, també gaudeixo especialment dels projectes que integren la gràfica dins d’altres disciplines, especialment en l’àmbit de l’espai i l’arquitectura. El paisatgisme i l’urbanisme són temes que m’interessen molt.
Crec que és precisament la suma de projectes el que més m’ha marcat: la connexió entre ells i la seva relació amb l’arquitectura. Aquesta intersecció de disciplines és el que em resulta més enriquidor.
P. A BAU, no només ets docent al Grau en Disseny, sinó també a dos Màsters diferents: Disseny Gràfic i Disseny de Branding i Packaging. Coneixes bé com funciona la docència al centre. Com diries que és el disseny que es divulga des de BAU?
R. Crec que la docència al Grau i als Màsters és una mica diferent. Potser als Màsters és més professionalitzadora, mentre que al Grau es prova de cultivar el creixement intel·lectual dels alumnes. Té sentit, oi?
Ara, en general, em sento molt còmode a BAU, la veritat és que l’ensenyament aquí aL centre és d’un alt nivell i l’energia que es percep als passadissos és increïble.
P. I precisament per això, com definiries als joves dissenyadors que surten d’aquí? Què podries dir d’ells i la seva aportació a les arts gràfiques del futur?
R. Seriosament, penso que les dissenyadores que es formen a BAU són la punta de llança del pensament en el disseny modern actual. No només creixen professionalment, sinó que la perspectiva que tenen ja no sobre el disseny, sinó sobre la societat, l’ètica, la cultura, és reconfortant.
Esperem que siguin capaces de gestionar tot aquest potencial de la millor manera possible per contribuir a construir una societat millor en el futur.
Fotografies:
