Alicia Monreal Ortega és dissenyadora multidisciplinària, investigadora i artista. El seu treball explora les materialitats com a manera d’acostar-se i connectar amb els territoris, les artesanies i les formes tradicionals de fer, cada vegada més en procés de desaparició. Al llarg de la seva trajectòria ha viscut en diversos països, fet que ha influenciat el seu interès per les creacions nòmades, la cuina entesa com a ritual, els processos de fermentació i els elements que fan bombolles i estan fora de control. Enguany, ha cursat el Màster Universitari en Design Research de BAU, on ha aprofundit en la seva pràctica de recerca.
P. Sobre quins temes investigues?
R. Ara mateix estic investigant sobre la resignificació d’entorns rurals, sobre com podem crear significats i, per tant, connexions amb llocs. Concretament, sobre com pot influir en aquest procés el pensament màgic o la sensació de miracle i de quines maneres materials i iteratives podem acostar-nos a aquests espais.
P. Per què vas decidir fer el Màster Universitari en Design Research de BAU?
R. L’any passat vaig formar part d’una residència artística, anomenada Seeds Project, en la qual vam estar treballant a cavall entre l’art i la recerca. Allà vaig començar a treballar amb biomaterials més en profunditat i en col·laboracions amb els més-que-humans, i vaig pensar que potser el màster podria ensenyar-me més d’aquests temes i connectar-me amb altres persones que també estiguessin interessades en això.
P. Quan va començar el teu interès pels biomaterials?
R. Molts biomaterials són una mica com la cuina i vaig començar a jugar amb ells quan encara estava estudiant la carrera. Em va impactar molt una vegada que vaig veure a María Mallo, que és una arquitecta, dissenyadora i artista de Madrid que fa unes coses sorprenents amb biomaterials. A més, és molt bona divulgant les seves metodologies. Crec que ara mateix el que més m’interessa d’aquests materials és, més que el fet que puguin ser versions més sostenibles d’altres components que utilitzem, que estan vius, i com això pot canviar la nostra manera de relacionar-nos, extreure i consumir. Per això m’he desviat una mica de treballar produint biomaterials a emprar biomaterialitats que existeixen per si soles.
P. Quin és el teu background? Venies d’una trajectòria marcada per l’antropologia i la creació audiovisual… De quina manera influeix en la teva recerca?
R. Vaig estudiar Disseny en la Universitat Complutense de Madrid, però l’any que vaig anar d’Erasmus a Alemanya va ser l’any que va començar la covid i em vaig quedar a viure allí un altre any, perquè vaig trobar diversos artistes amb els quals col·laborar en projectes audiovisuals, que era en el que jo estava interessada llavors. També va ser aquest any en què vaig començar a estudiar antropologia, perquè em semblava que era una cosa que encaixava molt bé amb el disseny, el fet d’entendre com funcionen les persones. Vaig tornar a Espanya a acabar la carrera, vaig fer un documental com a Treball de Fi de Grau i després vaig treballar en un festival de curtmetratges i en el rodatge d’una sèrie a Berlín.
En general, he anat encadenant projectes com la residència artística que he esmentat abans i treballs una mica aleatoris que a vegades no tenen res a veure amb el disseny. Per exemple, a Alemanya vaig estar treballant plantant arbres i fent càtering, després vaig fer de direcció de premsa i fotografia en un Model de Nacions Unides que organitzem a Saragossa i vaig estar tatuant en festivals de música al llarg d’Espanya. Crec que és el fet d’haver estat en tants ambients diferents el que em dona curiositat per investigar i també el que m’ha ensenyat a estar còmoda en situacions d’incertesa en les quals no saps molt bé el que està passant i has de prendre la millor decisió possible.
P. Com ha canviat el teu procés de recerca durant el màster?
R. Se m’han donat metodologies i moltes eines per a acostar-me de manera diferent a la recerca i he estat en un ambient de treball molt inspirador: envoltada dels treballs dels meus companys, llegint moltíssim, però sobretot el que ha canviat ha estat que he passat molt de temps investigant i dissenyant, repetint diferents versions de com dur a terme aquest procés. Al final és estar en moviment, el “hands-on”, allò que canvia com fas les coses.
P. Com es relacionen els biomaterials amb les necessitats actuals en els àmbits del disseny?
R. Els biomaterials responen a una necessitat urgent en el disseny: repensar la nostra relació amb els recursos. No són només alternatives sostenibles, però aquesta és una part important: que les materialitats amb les quals actualment construïm la nostra existència no tenen en compte com influeixen en un context més ampli de recursos limitats i temporalitats que duren més que una vida humana.
Els biomaterials ens conviden a assumir processos més col·laboratius que prenguin forma de converses en les quals els recursos siguin agents. També obren preguntes sobre el que entenem per durabilitat, estètica o utilitat. Crec que el seu potencial està a transformar no sols els objectes, sinó també les nostres maneres d’habitar i produir.
P. De quina manera el Màster Universitari en Design Research t’ha permès treballar amb biomaterials?
R. Durant el màster hem hagut d’entregar projectes i en ells se m’ha donat via lliure per a decidir quina forma podien prendre les meves propostes. Haig de confessar que la major part dels biomaterials amb els quals he estat investigant no són els que venen al cap quan pensem en biomaterials: he treballat sobretot amb massa de pa, amb plantes silvestres comestibles i amb palla tallada de les vores del camí.
P. Què és el que més t’ha marcat del programa i com creus que influirà en els teus futurs projectes?
R. Ha estat molt interessant absorbir la quantitat d’informació a la qual hem tingut accés, al mateix temps que intens temporalment, i crec que continuaré digerint el contingut del màster durant els anys que venen. El que més m’ha marcat han estat les assignatures que m’han donat paraules per a descriure i entendre els processos que jo estava realitzant sense comprendre d’on venien i la metodologia de pràctica, d’estar sempre fent i deixar que la pràctica influeixi en el procés de disseny.
P. Quins són els teus plans de futur després del màster?
R. Tinc intenció de continuar col·laborant amb el col·lectiu amb el qual he fet les pràctiques, Tornen les Esquelles, i de continuar llegint, creant i investigant, però ara mateix no tinc molt clar quina serà la forma que prengui. Vinc d’una època de canvis concatenats i crec que el que millor m’aniria ara mateix és una mica d’estabilitat, de crear una pràctica sostenible que també em permeti retornar tot el que he après.
