En aquests moments, en els quals ens trobem confinats per culpa d’un virus microscòpic (un enemic invisible) i en el qual no sabem com serà el futur que ens espera, el Dr. Jaron Rowan, Director de Recerca i de la Unitat de Doctorat de BAU, ha escrit un interessant text en què es pregunta com serà dissenyar per a un món real quan sortim del confinament.
El text, Disseny de presents, està dividit en cinc parts amb subtítols com: Molts mons reals, Disseny ontològic, Política i disseny, Dissenyar per mons cada vegada menys moderns i Un present amb molts futurs.
A la dècada dels seixanta, Victor Papanek ens va instar a dissenyar per a un món real, amb això s’obria la necessitat de conèixer aquest món. Com a conseqüència, vam veure un canvi del paper del dissenyador i de la dissenyadora, que passa de creador/a a investigador/a. Ara, Rowan ens convida a preguntar-nos sobre com serà el món real a partir del desconfinament.
Així, en el primer paràgraf, Molts mons reals, es pregunta quin món ens quedarà després de la crisi, si només hi ha un món o si hem de seguir dissenyant per al món que coneixem i en el qual hem viscut. La seva resposta és que no hi ha un sol món real, sinó que el món alberga diversos mons que estan interconnectats, que passarem d’un univers a un plurivers, que hem de rebutjar un món fragmentat i proposar un món estructurat comú, amb vincles i tensions.
A la Wikipedia es defineix l’Ontologia com una branca de la filosofia que es dedica a l’estudi de l’ésser i de les relacions entre els ens, de la relació entre el general (el color vermell) i el particular (una poma vermella) i que es fa preguntes com Què és la matèria ?, Què és un procés ?, Què fa real a un objecte ?
A Disseny ontològic, el Dr. Rowan ens diu que dissenyar és contribuir a desplegar mons, fixar presents i inaugurar futurs, que dissenyar és acceptar el repte de la responsabilitat, que els humans dissenyem per al món però hem de ser conscients que el món també ens dissenya a nosaltres; que els projectes de disseny creen usuaris, hàbits i tendències però també perpetúen discriminacions, reprodueixen problemàtiques i mantenen hegemonies socials i polítiques.
En el tercer paràgraf, Política i disseny, Jaron Rowan ens recorda que ja Bruno Latour ens va instar a fer política per a humans i no humans, a treballar amb el món biològic i geològic. Ens parla de l’efecte del disseny sobre l’entorn, que dissenyar és fer política, que el disseny mobilitza mons, reprodueix privilegis i formes de desigualtat i ens anima a dissenyar per al bé comú, a dissenyar en plural, a dissenyar convidant. Intueix que hem de deixar de dissenyar seguint interessos particulars per fer-ho des d’una consciència una mica més global.
A Dissenyar per mons cada vegada menys moderns, es refereix a la “modernitat” per referir-se a aquest període històric que ens va deixar un món lineal i piramidal amb sabers especialitzats. L’autor ens diu que la crisi afectarà a humans i no humans de formes diverses i desiguals.
Ens suggereix que hem d’organitzar-nos, aprendre a treballar des de la complexitat amb solucions provisionals; oblidar certeses, atrevir-nos a titubejar, a trastejar, a perdre l’arrogància i acabar amb la individualitat.
Ens convida a obrir-nos a sabers indisciplinats i promiscus, des de la humilitat i la incertesa, a dissenyar des de la crítica i l’amor, a oblidar-nos de les categories binàries per abraçar els matisos, les escales i els nous termes que ens ajudin a comprendre la realitat.
El text finalitza amb Un present amb molts futurs, on l’autor assegura que el món real per al qual es dissenyava ha deixat d’existir, que la llibertat pot convertir-se en coerció, l’interessant en banal, el sòlid en irreal.
En les seves pròpies paraules: “El disseny ja no es pot permetre caure en la nostàlgia del que una vegada va poder ser. No pot dedicar-se a especular amb futurs que potser no seran. El disseny requereix presència. Ens obliga a atendre, entendre i cuidar. A establir connexions i vincles. A posar la nostra energia, inventiva i creativitat en dissenyar nous presents. Ens toca dissenyar una constel·lació de presents que comencin a embastar un món una mica millor “.
Moltes de les idees, conceptes i propostes desenvolupades en aquest text, s’estan realitzant, provant i investigant en el Màster Universitari en Investigació i Experimentació en Disseny de BAU, i poden ser aprofundides en el Programa de Doctorat de BAU / Uvic-UCC. L’article complet es pot llegar aquí.
