Hi ha una constant en la història de BAU que mai perd rellevància, un valor tan estimulant com necessari: la innovació.
Un concepte, però, que necessita una acotació, unes línies mestres que l’impulsin per assolir tot el seu potencial. En el cas de BAU, innovació és sinònim de creativitat, tecnologia i interacció, amb dos objectius indiscutibles: la transformació social i el benestar de les persones.
La innovació és una actitud, i també una motivació. Una manera de treballar i investigar per generar noves idees i desenvolupar conceptes que compleixin desitjos i satisfacin necessitats, sobretot en l’esfera col·lectiva. Innovar és fer la vida més agradable i fàcil i pensar en el bé comú —sempre des de l’esperit crític, el compromís ètic i la producció sensible.
Convertir una idea innovadora en una realitat tangible és una aventura apassionant que té mil ramificacions aplicables al disseny, des de la comunicació gràfica i audiovisual fins a la moda i la ideació d’espais. Tot això requereix una bona base de coneixements tècnics i humanístics, així com la sensibilitat per detectar les necessitats del present i anticipar-se a les del futur, sense oblidar dos ingredients clau: la curiositat i la creativitat.
Si la innovació és audàcia, el disseny és també la voluntat d’observar el món amb esperit crític i pensar en maneres de transformar-lo. És, per tant, una actitud disruptiva, creativa i empàtica.
I és que només amb empatia el disseny aconsegueix ser realment innovador en tots els àmbits de la vida. Els seus horitzons, com la seva pròpia naturalesa, i com l’energia de la qual es nodreix, muten, evolucionen, es diversifiquen; degudament canalitzats, enriqueixen les seves creacions i, en últim terme, la nostra experiència vital.
