Campus Virtual
Search
Close this search box.

El fracàs de l’oracle: la COVID-19 com a metàfora

Un article del Dr. Jorge Marzo, investigador i professor de BAU, sobre la manca de prediccions respecte l'aparició del virus

El passat dissabte 2 de maig, a la secció Debat del diari Ara, el Dr. Jorge Marzo, coordinador del grup de recerca GREDITS de BAU i professor del Grau en Dissenyva publicar un article d’opinió titulat “El fracàs de l’oracle” en el qual es preguntava com era possible que no s’hagués previst l’aparició de la COVID-19.

Jorge Marzo parlava de com la indústria de la predicció era present en tot el que ens envolta: els mercats, la producció industrial, les comunicacions, el transport, el clima, el consum … Ens deia que un cop aparegut el virus, els models matemàtics ens han proporcionat dades de la ràtio de contagi, mortalitat, pronòstics de corbes i pics a partir de les dades acumulades; de com la ciència probabilística es dedica a calcular volums i circuits de fabricació sanitària, màscares, respiradors, llits o vacunes. Però no es va predir el virus, perquè no és possible fer-ho.

Ens seguia parlant que entre totes les coses que el virus ha trastocat, la que més li interessa personalment és especialment singular, l’arrel mateixa del cientifisme capitalista. Aquest virus ha fet saltar pels aires tota una arquitectura basada en el principi del coneixement de totes les coses reals i possibles, ens ha fet veure que tota la potència dels sistemes de vaticini no arriba a determinats ordres de la natura.

En les seves pròpies paraules, “COVID-19 és la zona fosca de la vida que no pot ser il·luminada per l’ull tècnic”. I continua dient que mentre l’home presumeix de poder dominar la naturalesa i revertir la crisi mediambiental a través de la tecnologia hi ha un virus que ens mostra que una part de la natura s’ha amagat d’aquest “espionatge industrial” que s’ha ocultat i ha aconseguit viure en un espai desconegut, una àrea de la qual no teníem ni idea que existís.

Acaba el seu text dient que la COVID-19 és una metàfora de moltes coses, l’indici que hi ha realitats incomputables, que hem arribat a al punt de no desitjar res de nou, de menysprear tot el futur, de desitjar que el futur sigui present sense donar-li temps a ser-ho, i acaba dient: “la predicció és la negació del fracàs, condició inextingible del present. No conec una sola predicció que hagi dit que no anava a encertar, sent, en canvi, la més fàcil, bella i honesta de fer “.

Podeu llegir l’article complet aquí.

 

Oracle de Delfos, Grècia © Jeff Stapleton – Pexels

Últimas noticias

El Grau Universitari en Belles Arts, un camí cap a la indústria creativa

10 hores ago

BAU acaba el curs acadèmic amb les presentacions finals del Màster Universitari en Design Research

1 dia ago

Dos Alumni i un docent del MA Innovació Audiovisual i Entorns Interactius, seleccionats per Barcelona Producció

1 dia ago

El IX Col·loqui Internacional d’Investigadors en Disseny comptarà amb Serafín Álvarez, docent en Disseny i Belles Arts

2 dies ago

Otros artículos

BAU por la paz como centro aliado y con convenio con UNESCO

Tres proyectos de Alumni, nominados en los premios GaudeamusProjecta

Alumni de BAU, entre els finalistes pel cartell de la Diada 2023

BAU i la Fundació Miró uneixen forces pel Premi Joan Miró

Exposición 'Hipertèlia', de Mónica Rikić

L’artista Mónica Rikić exposa “Hipertèlia”, una reflexió sobre les intel·ligències artificials

acde_bau

Tres estudiants de BAU, seleccionades al ‘High Potentials’ d’ADC*E