En un article publicat a la revista cultural argentina Be Cult, el Dr. Jaron Rowan, Director de Recerca i de la Unitat de Doctorat de BAU, analitzava algunes de les conseqüències de la crisi provocada pel COVID 19 sobre la societat i la nostra manera de veure el món.
L’article s’inicia amb un repàs històric a la interpretació de les crisis o situacions excepcionals per part de l’ésser humà. Des de l’Antiguitat, en la qual creien que es tractava de missatges dels déus, fins a la modernitat, que amb l’aparició de les ciències naturals deixava de pensar en significats per a centrar-se en entendre causes i conseqüències.
L’article continua narrant l’aparició dels dos tipus de ciències: les dedicades a entendre els fenòmens naturals i les dedicades a la vida social, o en altres paraules, naturalesa i cultura. I ens parla de com l’aparició de la pandèmia ha generat diversitat de respostes tractant d’explicar el seu significat. Respostes insuficients per a entendre un fenomen amb massa variables, condicionants, interessos i realitats. Una crisi que posa en crisi tot el que coneixem, tot el nostre món.
El Dr. Rowan apunta al fet que no hi ha disciplina de coneixement capaç d’abordar la complexitat de la pandèmia i proposa: “Necessitem desfer-nos del pesat jou modern per a elaborar sabers indisciplinats i promiscus, capaços d’abordar aquest garbull des de la humilitat i la incertesa. Acceptar que aquesta crisi afectarà els éssers humans i no-humans de formes molt diverses i desiguals”.
Ens parla de les contradiccions de la nostra realitat en la qual el que és un problema per als humans, és una benedicció per als ocells; que la fe cega en el progrés científic ens ha fet subestimar la força de la biologia.
Cita Timothy Morton i el seu concepte de l’hiperobjecte, objectes que per la seva grandària, complexitat, escala temporal o magnitud, escapen a la comprensió humana. Ens diu que “és essencial no perdre la calma i saber habitar la incertesa. Aprendre a cuidar i a cuidar-nos. Acceptar que no tot té un significat ulterior”.
També cita a Donna Haraway, que deia que tots els sabers són parcials i situats. I acaba dient, […] enfront d’aquesta crisi és clar que les ciències seran importants, però igualment valuoses seran les arts, la música, el disseny o la poesia”.
Podeu llegir l’article complet aquí.
