Aquest semestre tornen les Interferències, converses organitzades des de BAU Research per a reflexionar sobre com respondre a situacions urgents i reptes socials a través de les arts i el disseny. El 18 de novembre a les 11.30 a la Sala Polivalent de BAU, Rubén Martínez i Toni Navarro conversaran sobre la crisi climàtica i les diferents maneres d’abordar-la:
Vivim sota l’amenaça d’una crisi climàtica la magnitud i les repercussions de la qual seguim sense aconseguir comprendre del tot. Les seves conseqüències possibles són tantes, tan diverses i tan profundes, que encara manquem de relats i imaginaris capaços d’ajudar-nos a assimilar el problema en tota la seva complexitat.
La manera en què definim la crisi climàtica no és neutral: obre unes vies d’acció i tanca unes altres. Per a alguns, es tracta d’un desafiament tècnic que podrà resoldre’s amb noves eines, innovacions i desenvolupaments tecnològics capaços d’oferir solucions a mitjà termini. Per a uns altres, és un assumpte d’hàbits i conductes humanes: canviant modes de vida i consum, les persones podrem frenar el fenomen. Hi ha també els qui sostenen que l’origen és estructural i sistèmic, lligat al capitalisme i els seus models de producció, per la qual cosa qualsevol resposta real exigeix transformacions profundes en l’econòmic i el social.
Mentrestant, a curt termini, el discurs dominant privilegia petits gestos individuals —reciclar, estalviar energia, consumir local— en comptes de mesures estructurals més costoses i difícils d’implementar. Estem construint, llavors, un ecologisme per a elits? Pot el tecnosolucionisme treure’ns del mal pas? Ens queda només reciclar més i encreuar els dits? O, per contra, necessitem un ecologisme amb classe, situant en el centre la democratització i la planificació pública de l’economia?
Sobre els ponents:
Rubén Martínez Moreno és director de l’Àrea d’Urbanisme i Transició Ecològica de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). Doctor en Polítiques Públiques i Transformació Social (UAB), actualment investiga sobre les relacions entre els règims de propietat, l’ecologisme i la planificació pública, amb informes com ”La Solució Verda ” o ”Accions públiques per a enfortir Mercabarna en l’alimentació sostenible”. Ha participat en llibres col·lectius com Futurs (im)possibles (Pol·len, 2025), Barcelona metròpoli-empresa (Virus, 2024) o Barris i crisis: Crisi econòmica, segregació urbana i innovació social (Tirant Humanitats, 2018). Actualment prepara un llibre sobre la crisi ecològica des d’una perspectiva de classe.
Toni Navarro és filòsof especialitzat en teories feministes i marxistes de la tecnologia, amb especial interès per l’economia política i l’ecologia cognitiva de la IA. Actualment és professor en el Grau de Belles Arts de BAU, on imparteix l’assignatura ”Debats contemporanis en les arts, les ciències i les tecnologies”. En els últims anys ha estat vinculat al Vector de Conceptualització Sociotècnica, una intensificadora filosòfica impulsada per la unitat de Tecnopolítica de la Internet Interdisciplinary Institute (IN3/UOC). Els seus textos han aparegut en volums col·lectius com ¿Un futuro automatizado? Perspectivas críticas y tecnodiversidades (UNSAM, 2023) i ha traduït i prologat llibres com Lo impensado de N. Katherine Hayles (Caja Negra, 2024) o La terraformación de Benjamin Bratton (Caja Negra, 2021), entre altres.
