Dins de la Barcelona Design Week d’enguany, es pot visitar una exposició: “What if water…”, impulsada per EDIVI amb el suport de Young Designers for Next Generation Europe, situada a l’espai Cosentino City Barcelona. Aquesta mostra col·lectiva presenta l’obra de Sandra Martín, Alumni del Grau en Disseny -de naturalesa transversal, gràfic i interiors- i que va titular en el seu moment Seasit. Aquest projecte és una prova total del compromís que adquireixen les joves dissenyadores que es formen a BAU amb la seva societat i que aposten per abordar nous horitzons en el camp de la recerca artística. Parlem amb Martín perquè ens expliqui en profunditat com ha estat tot el procés d’aquest projecte, des que neix fins que adquireix cabuda en aquesta exposició que podrà visitar-se fins al 26 d’octubre.
- El teu projecte Seasit va néixer mentre estaves al darrer any de carrera, és així? Com va sorgir aquesta idea?
Sí, el projecte Seasit va néixer durant el meu penúltim any de carrera, el curs 2022-23, mentre treballava en dos projectes diferents que es van acabar fusionant de manera orgànica. Per una banda, a l’assignatura de “Reptes Contemporanis”, vam col·laborar amb l’Institut de Ciències del Mar (ICM) per investigar com apropar les persones joves al mar des d’una perspectiva ecològica. Paral·lelament, a l’assignatura de “Producte”, havia de dissenyar un artefacte dins el marc del “disseny interespècie”.
Després de fer una investigació sobre el mar, vaig decidir centrar-me en les petxines, un element que molts col·leccionem sense ser conscients que la seva extracció massiva pot ser perjudicial per als ecosistemes marins. Aquesta reflexió em va portar a crear Seasit, un projecte que vol retornar al mar allò que els humans n’hem extret, unint així els dos projectes amb un fort enfocament ecològic.
- Quin era el teu propòsit en l’àmbit de la investigació?
El meu propòsit era explorar noves formes de vincular-nos amb el mar des d’una perspectiva de cura mútua i sostenibilitat. Aquest projecte es va començar a desenvolupar a partir de la investigació de nous sistemes per crear una relació d’interdependència amb el mar, buscant un benefici mutu. Un dels grans reptes identificats va ser l’acidificació del mar, que afecta greument els ecosistemes marins.
Em vaig preguntar com podríem augmentar l’alcalinitat de l’aigua per combatre aquesta acidificació i si seria possible retornar el carbonat càlcic al mar. Així va sorgir la hipòtesi de crear un sistema local i circular, centrat en zones costaneres amb una forta tradició d’alimentació marina. En aquests llocs, es generen grans quantitats de residus de petxines en restaurants i llars. La proposta plantejava aprofitar aquest “residu alimentari” i reciclar-lo per retornar-lo al mar, contribuint així a augmentar l’alcalinitat de l’aigua i ajudar a regenerar els ecosistemes marins.
L’objectiu era crear un sistema regeneratiu que, més enllà de resoldre un problema ambiental, promogués una nova forma de vincular-nos amb el mar basada en el respecte i la responsabilitat.
- Com apareix l’oportunitat de presentar Seasit dins d’aquesta proposta expositiva?
Fa uns mesos es va celebrar l’edició 2023-24 d’EDIVI (Educació per al Disseny per Viure), centrada aquest any en la sostenibilitat, l’aigua i el mar. Des de la universitat es va contactar amb mi i altres alumnes que havien desenvolupat projectes alineats amb aquesta temàtica. En aquest context, es va donar a conèixer Seasit i, gràcies a aquesta experiència, més tard va sorgir l’oportunitat d’exhibir-lo a la Barcelona Design Week juntament amb altres projectes de dissenyadors emergents presentats a EDIVI.
- Com afrontes el fet que aquest projecte hagi acabat sent part de la Barcelona Design Week?
Amb agraïment i una certa satisfacció. Aquesta oportunitat em permet compartir el projecte amb un públic més ampli, cosa que considero important per a la sensibilització sobre la sostenibilitat i la cura dels ecosistemes marins. Espero que la meva contribució pugui inspirar a altres a reflexionar sobre la seva relació amb el mar i a considerar la importància de preservar-lo. Aquesta experiència representa un pas en el meu viatge com a dissenyadora i em fa sentir que estic en la direcció correcta.
- Creus que és important que ja a la universitat es desenvolupin projectes des de la crítica i la reflexió sobre el nostre entorn?
Crec que és essencial. Aquesta pràctica no només ajuda a prendre consciència dels problemes socials, ambientals i econòmics, sinó que també fomenta el pensament crític, que és fonamental en un món tan complex. A més, la reflexió crítica pot impulsar la innovació, animant els estudiants a pensar fora dels esquemes tradicionals i a buscar solucions noves i creatives.
Aquests projectes ofereixen als estudiants l’oportunitat de treballar en temes significatius i, alhora, els empoderen per sentir-se agents de canvi, capaços de contribuir a la millora del seu entorn i de la societat en general. Desenvolupar iniciatives d’aquest tipus prepara els estudiants per afrontar els reptes del món laboral actual, que exigeix professionals no només competents creativament i tècnicament, sinó també capaços de reflexionar sobre el seu impacte mediambiental. En resum, aquestes experiències beneficien els estudiants i contribueixen a la construcció d’una societat més justa i sostenible.