Els efectes del disseny afectiu
Nou article en col·laboració amb la Biblioteca de BAU. Una ressenya de Sergi B. Garcia per reflexionar críticament sobre el món d’avui establint ponts entre l’art, el disseny i qüestions centrals de l’actualitat.
Títol: Las casas que me habitan
Autor: Mauro Gil-Fournier
Editorial: Mincho Press
Any de publicació: 2021
L’arquitecte Mauro Gil-Fournier (Burgos, 1978) ha escrit un llibre magnífic i rellevant, sobretot per com concep el fet de dissenyar: un acte afectiu, introspectiu i facilitador d’afectes. Dissenyar ens acosta al que sentim i al que sabem.
En la línia del pensament del filòsof Josep Maria Esquirol –“Es parla però no s’escolta; avui hi ha més monòlegs superposats que diàlegs”–, ens preguntem: en l’era de la immediatesa i la saturació de continguts audiovisuals, podem afirmar que dissenyar és un acte d’escolta activa? És més, dissenyar pot ser un dispositiu de creació d’afectes i de vincular-nos amb la vida?
Gil-Fournier reflexiona sobre aquestes “realitats afectives” en forma de projectes, on l’arquitecte ha concebut la seva vida interior com una sèrie d’edificis que manifesten el seu estat d’ànim, sentiments, inhibicions, alegries, complexos, potencialitats, pors…
Construccions que ens permeten modificar el valor a partir del qual s’ha formulat la vida. Una manera de crear comunitat, vincles, una família expandida amb un mateix i amb el món. Una manera d’habitar la vida.
A través d’un disseny que escolta els afectes, les obres de Gil-Fournier poden anomenar-se “arquitectures afectives” perquè potencien la iniciativa ciutadana i defineixen el dissenyador i arquitecte com a cuidador urbà que ha de garantir els drets i deures de les persones.
El llibre transita per una dotzena dels habitatges de l’autor (la casa de les preguntes i de les certeses, la de l’ansietat, la dels egos amagats, la de les culpes), que acompanyen la lectura amb experiències personals que determinen l’arquitectura com a acte afectiu.
