El professor de BAU i membre de GREDITS Jorge Luis Marzo ha aconseguit una de les beques Premi Barcelona 2020 gràcies al projecte La corba. El relat matemàtic de la pandèmia, realitzat en col·laboració amb el realitzador, guionista i editor Félix Pérez-Hita.
Convocades per l’Institut de Cultura de Barcelona, les beques Premi Barcelona 2020 prenen el relleu dels Premis Ciutat de Barcelona (atorgats des de 1949) per reactivar el sector cultural barceloní, molt tocat per la crisi sanitària i econòmica després de més d’un any de pandèmia.
En total, s’han repartit 225 beques per un import global d’1,6 milions d’euros, repartides en tres àmbits (cultura, educació i ciència), quatre línies i 15 modalitats. La beca corresponent a Marzo i Pérez-Hita forma part de la línia Divulgació científica, art i ciència en la modalitat Creació de projectes artístics audiovisuals amb interrelació art/ciència, i està dotada amb 10.000 euros.
Es tracta d’una convocatòria extraordinària destinada a projectes de creació, recerca i innovació per recuperar el pols artístic i cultural de la ciutat. Tots els projectes són de nova creació i tenen un vincle amb Barcelona o la seva Àrea Metropolitana.
Manipulació i apropiació cultural per part del Franquisme
Doble alegria per a Marzo, que també ha participat en el llibre Science, Culture and National Identity in Francoist Spain, 1939–1959 [Ciència, cultura i identitat nacional en l’Espanya Franquista, 1939-1959], publicat per la prestigiosa editorial londinenca Springer.
La publicació, interdisciplinària i editada per Marició Janué i Albert Presas, desgrana com el règim va utilitzar els símbols i el llenguatge científic i cultural per formular una identitat nacional a través de les institucions.
Salvador Dalí (c) i Manuel fraga (e), en un saló de l’Institut de Cultura Hispànica després de la conferència de l’artista al Teatre María Guerrero (Madrid, 11 de novembre de 1951)
El professor de BAU és l’autor del capítol “The Nationalisation of the Avant-garde during Francoism” [La nacionalització de l’avantguarda durant el Franquisme], on analitza el rol de l’avantguarda artística espanyola de la dècada de 1950.
Marzo explica com una part substancial dels artistes informalistes i abstractes del període van emprendre un camí de col·laboració amb la dictadura, una anomalia comparada amb l’actitud d’altres grups creatius en altres parts del món i poc estudiada per l’acadèmia.
A partir de l’interès sorgit en la dècada de 1990, Marzo aprofundeix en la interpretació principal del fenomen: la funció de la tradició com a narrativa nacionalista, especialment la barroca. Aquesta plataforma va permetre al règim actualitzar el seu vincle amb les essències i, alhora, projectar una homologació internacional.
Fa poques setmanes, Marzo va presentar Las videntes. Imágenes en la era de la predicción, un assaig publicat a Arcàdia sobre la necessitat humana de predir el futur.
