‘Inmaterial’, la revista científica de BAU
Inmaterial. Diseño, arte y sociedad és el nom de la revista indexada de BAU, Centre Universitari de Disseny de Barcelona. Un projecte liderat des dels seus inicis per la professora Mara Martínez Morant i el Dr. Ramon Rispoli, tots dos investigadors col·laboradors de GREDITS.
En els seus gairebé cinc anys de vida, Inmaterial ha dedicat les seves pàgines a temes i números monogràfics com Nuevos materialismos (vol.1, nº1), Diseño y transformación: perspectivas críticas (vol.1, nº2), Cuerpos poliédricos y diseño: miradas sin límites (vol.2, nº 3), Diseño y posverdad (vol.2, nº4), (re)Diseño desobediente (vol.3, nº5), Pedagogía y diseño en tiempos de transformación constante (vol.3, nº6), El movimiento pop desde la periferia (vol.4, nº 7), Designing for Healthcare (vol.4, nº8) o El diseño en intersección con el mundo (vol.5, nº 9).
Inmaterial és una publicació jove i pionera en l’àmbit del disseny. Compta amb un equip dinàmic (Comitè Editorial i Comitè Científic) que vol desenvolupar un treball rigorós de difusió de temes vinculats amb el disseny, l’art i la societat, i es troba inclosa en els repositoris RACO, Latindex, EBSCO, Dialnet i REDIB. A més a més, Inmaterial es troba al Directory of Open Access Journals (DOAJ), un directori internacional que referencia revistes que contemplen els estàndards que presenta Inmaterial: accés lliure, caràcter científic i acadèmic, revisió cega per parells, control de la qualitat editorial i cost gratuït. Recentment, Inmaterial ha entrat a formar part del Catàleg 2.0 de Latindex i continua el seu itinerari per posicionar-se com una de les principals revistes de disseny, tant a nivell nacional com internacional.
Inmaterial, que és una de les publicacions de GREDITS, està dirigida a investigadors, professionals i docents que s’ocupen de l’art i del disseny des dels seus diferents vessants teoricopràctics. L’objectiu de la revista és, però, sobrepassar les fronteres tradicionals d’aquestes disciplines per posar les seves reflexions a l’abast d’un públic tan ampli com sigui possible. Als antípodes de la interpretació del disseny com a simple activitat tècnica de problem-solving, la publicació defensa una visió del dissenyador com a operador alhora intel·lectual i material, conscient de l’ampli ventall d’implicacions culturals, socials, artístiques, econòmiques i polítiques de les seves accions i capaç, per això, de fer-se preguntes adequades abans de formular possibles respostes.
En un moment d’evident reformulació de la pròpia noció de l’art i del disseny, així com de les seves premisses i objectius específics, la revista també contempla i comprèn les innovacions de caràcter epistemològic, metodològic, terminològic i de tota índole que puguin afectar les disciplines. A partir d’aquests precedents, Inmaterial vol proporcionar un espai de reflexió i debat, rigorós però alhora àgil i dinàmic, sobre temes relacionats amb l’art i el disseny i amb la seva capacitat de transformació social.
Abans de final d’any està prevista la publicació del nou número d’Inmaterial, el primer de dos dígits (vol.5, nº 10). Amb un contingut més eclèctic, la publicació inclourà articles com “El arte glitch como arte pop“, d’Eugenio Mangia Guerrero; “La cultura del autorretrato en su desarrollo histórico“, signat per Enrique Mena García; “El color, signo de apropiación y transformación en el espacio interior“, de Fausto Enrique Aguirre Escárcega y Oscar Bernardo Burrola Andazola, i “Aprendizaje como prototipado: experimentación en la educación infantil“, a càrrec de Cesar Augusto Navarro Rache i Guilherme Englert Corrêa Meyer.
