Una de les opcions escollides pels estudiants del Grau en Disseny per desenvolupar els seus Treballs de Fi de Grau (TFGs) és la de l’experimentació. Una experimentació que en ocasions es desenvolupa dins dels límits d’una de les especialitats de disseny que es poden cursar en els diferents itineraris que BAU proposa. En altres casos l’experimentació és més lliure i interdisciplinar.
Laura Núñez (disseny de moda) amb el seu projecte Franqstrukture proposa crear un nou sistema constructiu per la moda a partir d’una investigació basada en la relació entre forma i funció de les peces.
Estrès és un videoclip que, a través de metàfores visuals, representa el món intangible de la lletra d’una cançó del grup de pop metafísic Marialluïsa. Realitzat per Roger Mitjans i Àlex Trullàs (disseny audiovisual), el projecte investiga les tècniques de producció i els llenguatges audiovisuals.
La investigació sobre el concepte del joc des de la premissa del disseny d’espais físics vehicula el projecte Habitar Jugant, de Clàudia Gómez (disseny d’espais).
Al peu de la lletra explora les polítiques del llenguatge occidental en el context actual. Sergio Lairisa (disseny gràfic) experimenta, mitjançant una publicació, el llenguatge del disseny a partir de connexions, reflexions i investigacions de grans dissenyadors gràfics i de tipografia.
Huaquian Zang (disseny transdisciplinari) amb el seu projecte de disseny ficció Fun Palace 2020 recupera i actualitza un projecte utòpic de 1961, portant a terme un desplaçament de paradigmes, convertint una utopia en una distopia.
(AL)MostLive-AfterAll és un projecte d’Irene Serra (disseny de moda) que qüestiona la futura evolució física de la humanitat i de com la tecnologia influirà en el món de la moda, tant a nivell de materials com de les tipologies de les peces de vestir del futur.
Bàrbara Mojer (disseny gràfic) experimenta amb la visualització dels processos creatius. En el seu projecte ¿Cómo lo has hecho?, recopila i documenta informació per ordenar-la amb metodologies inventives.
Physica, de Cristina Orozco (disseny d’espais), explora les relacions canviants entre tecnologia, fantasia i realitat, dissenyant un entorn imaginari amb representacions hiperrealistes que alteren l’espai i la percepció dels sentits.
Ruth González (disseny d’espais) analitza l’organicitat dels objectes artesanals, la gènesi cel·lular i el creixement de les plantes. El seu projecte Botánica Digital y tejidos circulares neix d’un interès personal per la generació de formes orgàniques aparentment aleatòries.
Una mancha en forma de nube en mi espalda: metodología para una especulación situada és un llibre d’artista que experimenta els paral·lelismes entre l’objecte llibre i el sondeig vertical geològic. Paula Illescas (disseny transdisciplinari), experimenta amb la narrativa en aquest projecte que especula amb l’aparició d’un nou ésser format a partir de material residual de l’Antropocè i teixit molsa vegetal.
