BAU imagina nous futurs al Sónar+D

Un any més, BAU estarà present al Sónar+D (17-19 de juliol), el congrés internacional “antidisciplinar” que explora com la creativitat modifica el nostre present i imagina nous futurs. Des de 2013, aquesta trobada reuneix a Barcelona a destacats artistes, tecnòlegs creatius, músics, cineastes, dissenyadors, pensadors, científics, emprenedors, makers i hackers, per a participar en una programació acuradament seleccionada enfocada en la inspiració i el networking.

En aquesta edició, hi haurà doble representació de BAU. D’una banda, Daniel Chavarría, com a estudiant del Grau en Disseny, presentarà el seu Treball Final de Grau “Reflexió arrítmica”. Paral·lelament, tres grups d’estudiants del Màster en Innovació Audiovisual i Entorns Interactius, presentaran els seus respectius Projectes Final de Màster: Sara Montoya, Luis Silva i Flor Salatino, Métron; Heidi Valda i Gemma Reverter, El pregadeu; Natalia Gima, Miriam Felici i Mag Hart, Akyute.

 

 

Amb Reflexió arrítmica, Daniel Chavarría investiga i experimenta la relació que tenen l’expressió corporal i el so.

Partint que la representació pictòrica sempre ha estat present en la Història de l’Art, a meitat del segle XX i gràcies als avanços tecnològics, sorgeixen artistes com John Cage, Luigi Russolo o Erik Satie, que utilitzen com a base de les seves propostes el so amb la intenció de posar l’art sonor al mateix nivell conceptual que el plàstic.

Émile Jacques-Dalcroze dissenya una metodologia de treball per a músics basat en la rítmica, que tracta d’ensenyar a l’artista com investigar en els seus propis ritmes. Aquestes composicions musicals caòtiques però que transmeten emocions, no són per ventura superiors a altres composiciónes amb una harmonia tècnicament correcta però sense originalitat? La percepció sonora, el llenguatge audiovisual i el gest són l’eix central pel qual s’ha desenvolupat tot el procés de treball.

Cal experimentar i sentir per a saber, per la qual cosa el projecte es basa en l’ús de metodologies i llenguatges experimentals (principalment a través del “cacharreo”), ja que la part pràctica és clau per al desenvolupament de la part creativa. A partir d’una sèrie d’experiments que giren al voltant del mateix concepte s’analitzessin els resultats i els coneixements adquirits.

 

 

Amb la instal·lació/escultura audiovisual Métron, Sara Montoya, Luis Silva i Flor Salatino (alumnes del Màster en Innovació Audiovisual i Entorns Interactius de BAU) reflexionen sobre la idea de límits. A partir d’un metrònom —com a estructura de temps i moviment— aquest grup d’estudiants explora els límits posant focus en les interseccions i influències entre “diferents” mitjans (mecànics, so, llum i espai) per a crear diverses coreografies que evidenciïn i desafiïn la percepció d’aquest.

 

 

Un altre dels projectes realitzats aquest curs en el Màster en Innovació Audiovisual i Entorns Interactius és El pregadeu d’Heidi Valda i Gemma Reverter. Temuda pels seus semblants, demonitzada per ignorants, momificada i adorada pels egipcis, invocada pels bosquimanos africans en rituals de tràngol, imitada per grans guerrers samurai, inspiració de llargues recerques sobre alienígenes i estudiada per grans artistes de la ciència-ficció, el pregadeu és la reina insecte.

El projecte intenta imitar el seu complex moviment en caminar. L’ésser humà en la seva incansable tasca d’entendre la perfecta naturalesa, construeix mecanismes que imiten moviments dels éssers vius, entre ells els autòmats. En aquest petit muntatge es rescata el concepte dels autòmats i els antics circs de puces de l’antiguitat amb una mirada actual que genera una obra petita i única en la seva espècie.

 

 

El projecte Akyute és obra del col·lectiu artístic emergent format per Natalia Gima, Miriam Felici i Mago Hart, totes elles també alumnes del Màster en Innovació Audiovisual i Entorns Interactius. El projecte té com a fi desenvolupar una retroalimentació positiva entre l’ésser humà i naturalesa i per a això proposa una instal·lació interactiva desenvolupada al costat d’un músic i recreant el seu controlador MIDI. Així, a través de la tecnologia, s’integra la naturalesa en l’era digital, creant instal·lacions de cocreació musical en la qual una planta en ser estimulada per tacte genera so.