Retrat del dissenyador del segle XXI

Des de principis del segle XXI, hem vist una sèrie de canvis en el món acadèmic del disseny que corroboren l’afirmació segons la qual s’ha produït una redefinició del perfil del dissenyador, així com del paper que desenvolupa en el si de la professió i de la societat. D’un escenari amb plans d’estudis enfocats a professionalitzar l’alumne basant-se en l’oferta laboral del moment, amb el Pla de Bolonya es passa a entendre la universitat com un espai amb autonomia, que fa un pas més per capacitar estudiants per a la demanda laboral, però on també es genera coneixement i es formen persones amb esperit crític.

El nou dissenyador del segle XXI és un professional compromès amb una societat canviant, capaç d’adaptar-s’hi i amb creativitat per donar resposta a les noves necessitats.

 

 

Malgrat l’existència de l’hegemonia d’un model professionalitzador en el món del disseny que ha imperat durant anys, certament hi ha referents que fa cinc dècades ja apostaven per un canvi. Un dels pioners en aquest camp i precursor de l’activisme social i la sostenibilitat en el disseny és l’americà d’origen vienès, Victor Papanek. La seva visió conforma l’essència de l’anomenat disseny crític, social, inclusiu i interdisciplinari. Per revisar-lo i acostar la seva figura a les noves fornades de dissenyadors, el Museu del Disseny de Barcelona estrenarà a finals d’octubre l’exposició ‘Victor Papanek: la política del disseny’.

Tanmateix, la palanca de canvi que ha permès començar a dotar els nous estudiants de disseny d’una formació més integral ha estat, principalment, la cura per a una educació cultural sòlida i àmplia. Inevitablement, això ha desembocat en un alumne amb més capacitat i aptituds per formar-se un punt de vista i generar un discurs propi que permet afrontar amb solvència els projectes que se li proposen. D’aquesta manera, s’ha aconseguit formar dissenyadors més significats amb la realitat en què viuen i més conscients de totes les implicacions socials i polítiques que té la seva activitat.

 

Des del món acadèmic, també s’ha vist com les dinàmiques del nou pla d’estudis anaven provocant canvis en els estudiants, amb unes promocions cada vegada més transversals que ja no buscaven tant la menció, sinó cursar assignatures de més d’una especialitat per ser competents en més àmbits. A l’inrevés, això també ha comportat que les especialitats estiguin més connectades i siguin més permeables.

Paral·lelament, els canvis globals que han afectat la societat arran de la crisi financera que es va iniciar als Estats Units l’any 2007, i que després va arribar a Europa, també demanden nous perfils de professionals que treballin per la justícia social i tinguin en compte la sostenibilitat del planeta on viuen. La problemàtica que genera el canvi climàtic i els processos productius occidentals que durant anys no han pensat ni per un segon en les conseqüències pel medi han portat a paradoxes tan alarmants com la que feia pública l’estiu passat l’organització Global Foodprint Network en què es denunciava que l’1 d’agost el planeta començava a consumir més recursos naturals dels que podria arribar a regenerar en un any. Fer un planeta més sostenible apel·la a la consciència de tots, però hi ha professions que poden ajudar a canviar xifres tan poc defensables com aquesta.

 

 

Precisament, el nou dissenyador o la nova dissenyadora del segle XXI és un d’aquests professionals que pren rellevància dins la societat i que decideix fer el pas, significar-se i prendre partit per contribuir a la realitat on viu. Ja no es tracta d’ensenyar les noves generacions a dissenyar més, sinó a capacitat els professionals del futur perquè siguin capaços de donar resposta de manera creativa a les necessitats i als reptes canviants de la societat actual.

 

Formant una nova generació de dissenyadors

El Màster Universitari en Recerca i Experimentació en Disseny de BAU ofereix una formació multidisciplinària on es dóna entrada a metodologies de recerca que procedeixen de disciplines, fins ara, alienes a la professió com són les ciències polítiques i socials. Aquestes, juntament amb els estudis culturals, les humanitats i l’experimentació tecnològica, configuren les diferents assignatures on es combina la teoria i la pràctica, obrint la porta a noves metodologies de recerca: ficció i especulació, etnografia, política…

Informa't del màster

Si vols  saber-ne més, apropa’t a la sessió informativa que BAU ha organitzat el proper 16 de maig, i que comptarà amb les intervencions de la dissenyadora Marina Colell; l’arquitecte Carles Baiges de la cooperativa LaCol; l’ambientòloga i consultora Ana Villagordo; i l’arquitecta Camila René Maggi.