En el procés creatiu existeix un instant que no s’ha de subestimar: el moment previ al fet que una idea prengui forma. Acompanyar a algú en aquest llindar que barreja risc, desig i curiositat pot ser decisiu perquè trobi la seva pròpia veu expressiva. Conscient de la importància d’aquesta labor, Santi Benítez, també conegut artísticament com Santi Lunares i docent del Grau en Disseny, actualment està preparant la seva proposta de tesi doctoral basada en l’acompanyament i gestació de processos creatius en l’àmbit pedagògic. El seu recorregut com a artista multidisciplinar, dissenyadora i pastry xef, així com la seva experiència com a Alumni de BAU, li atorga una perspectiva global per a escoltar i proposar camins nous als qui comencen a explorar el seu.
P. Des de la teva experiència, què creus que necessita un estudiant quan arriba per primer cop a la universitat per sentir-se acompanyat i confiat en el seu procés creatiu? Com es trasllada això a BAU?
R. És complicat de respondre, perquè rebem gent de perfils molt diversos, estudiants acostumats a uns estàndards d’aprenentatge molt marcats. Potser a nivell general diria que principalment han d’entrar amb la ment oberta i evitar prejudicis, amb ganes d’explorar i deixar-se sorprendre per tot el que pugui succeir durant el primer curs. L’important és desactivar la por i això es fa compartint, sempre des del respecte i tenint en compte que hi ha milions de punts de vista diferents.
P. Com afrontes l’acompanyament als alumnes de primer curs? Quins aspectes consideres clau perquè aquest primer any sigui veritablement transformador?
R. Porto poc temps com a docent, però ja he viscut situacions molt diferents, es noten molt els canvis generacionals. Cada curs és un nou repte del qual n’aprenc i afronto amb moltes ganes. Crec que és primordial que hi hagi una bona comunicació. Escoltant primer les necessitats individuals, sovint pots detectar incerteses o preocupacions compartides per després treballar conjuntament i crear cohesió com a grup. A més, que des de bon inici comencin a fer servir les instal·lacions, participar en les activitats que ofereix el centre, com les BAU Talks, per exemple. Crec que és important que es fixin en el que es fa en cursos posteriors, i visitin les mateixes presentacions de TFGs d’estudiants que acaben el grau, això últim és especialment enriquidor perquè siguin conscients de la diversitat projectual a la qual poden arribar.
P. En els tallers que fas amb alumnes d’institut que visiten BAU, què és allò que més t’interessa transmetre’ls abans d’entrar al món universitari?
R. És un repte diferent, tenim poc temps, i és or. Intento que, junt amb les activitats proposades amb la resta de l’equip docent, acabin sent conscients que tots tenim capacitat per crear i imaginar possibilitats amb el disseny, a través d’una experiència divertida i on la col·laboració és clau.
P. Quines reaccions o descobriments acostumes a veure en aquests joves quan experimenten per primera vegada amb un entorn creatiu com el de BAU?
R. Durant el desenvolupament de la sessió, veus que els estudiants en general mostren una evolució als resultats que s’obtenen a l’inici de l’activitat amb comparació dels finals. Un dels factors que més els ressona, és la sorpresa, marxen amb una bona sensació d’aquest petit tast del que els podem oferir a BAU.
P. Quina importància té per tu generar espais perquè l’estudiant pugui explorar, equivocar-se i tornar a començar? Com ha de ser aquest espai?
R. Entendre l’espai com un lloc segur des del qual crear és indispensable per qualsevol pràctica creativa. Més encara pels estudiants que arriben, estan en un moment vital excepcional, on se’ls ha de deixar anar tot el seu potencial, explorar sense pors les possibilitats que el disseny ofereix. Requereix temps, aquest espai és mutable, depèn molt de cada grup i de les seves necessitats, les persones som molt diferents, i dins les nostres peculiaritats, el repte és detectar quins són els punts d’unió per tal de configurar-lo de la millor manera possible. Cada espai és únic, el respecte i la col·laboració són essencials.
P. Quin consell donaries a un estudiant que s’està plantejant estudiar a BAU, però que encara té dubtes o inseguretats?
R. Que s’atreveixi a fer el pas si té ganes d’explorar nous horitzons, i sobretot si encara no té clara la branca de disseny a la que si vol dedicar en el futur, aquí veurà moltes possibilitats, rebrà bona orientació per part del professorat i viurà moments únics amb la resta de la comunitat. Recordo la meva experiència com a alumne com si fos ahir, em va permetre obrir els ulls i hibridar pràctiques artístiques i de disseny que no creia possibles inicialment. Va ser un punt d’inflexió molt positiu tant personal com professional a la meva vida, és un ambient molt acollidor i molt favorable per mostrar-te tal com ets sense por.
P. Quin creus que és el rol del disseny a l’actualitat?
R. En l’actualitat ha de continuar assumint un rol transformador. La pràctica ha d’explorar dissenyar descentralitzant la mirada d’occident, treballar teixint xarxes inclusives i intergeneracionals, establir diàlegs que trenquin amb l’antropocentrisme i explorar des d’una visió biomimètica, etc. Aquestes poden ser estratègies a seguir per establir noves perspectives que puguin combatre les desigualtats socials, econòmiques i ecològiques.
P. Per què consideres que avui és especialment rellevant estudiar disseny i què diferencia una escola com BAU en aquest procés?
R. Crec que el disseny ha de ser una eina capaç de tornar a transmetre il·lusió pel futur, és un factor d’especial rellevància sota la complexa realitat sociopolítica, econòmica i tecnològica que vivim, sobretot per les generacions més joves. A BAU s’incentiva especialment el pensament crític, és important que l’estudiant sigui conscient de la realitat que ens envolta i sigui capaç de proposar estratègies transformadores. Mitjançant l’acompanyant continu dels seus projectes, activant les seves capacitats creatives, explorant processos multidisciplinaris i col·laboratius de recerca i experimentació, l’estudiant podrà generar una proposta sòlida capaç de fer front les principals problemàtiques socials, econòmiques i ecològiques. Perquè el disseny no només soluciona problemes, sinó que també ens obre portes a la vida.
