Entre concerts, escenaris i públic passejant pel recinte del Festival Maig a Santa Coloma de Queralt, una estructura lumínica de 24 metres dibuixa un recorregut paral·lel al de la música. És 4320PX, una instal·lació creada per Mercè Lledós, Alumni del Grau Universitari en Disseny Audiovisual i Disseny Gràfic de BAU. Ens trobem amb ella al mateix festival, mentre supervisa els últims detalls de la peça, per parlar del seu recorregut des de les aules de BAU fins a l’àmbit professional on combina instal·lacions lumíniques, direcció d’art i escenografia per a projectes culturals i musicals, com la seva participació a dues edicions consecutives d’Off Llum BCN i al disseny dels visuals de l’escenari de Cupra al Primavera Sound 2025.
Quan vas arribar a BAU, tenies clar que et volies dedicar al món audiovisual?
Vaig entrar a BAU amb la idea de fer Disseny Audiovisual, però durant els primers cursos vaig descobrir que l’audiovisual era molt més ampli del que m’havia imaginat. Jo el relacionava sobretot amb el cinema i el 2D, però a BAU vaig conèixer disciplines com el motion graphics, la interacció o les instal·lacions. També em va atraure molt el Disseny Gràfic, i per això vaig acabar cursant les dues mencions. Aquesta combinació encaixava molt amb la meva manera de treballar, perquè sempre m’ha interessat moure’m entre diferents disciplines.
Com vas arribar a especialitzar-te en instal·lacions lumíniques i direcció d’art?
Va ser un procés gradual. Durant la carrera vaig descobrir el món de la il·luminació i les instal·lacions, una àrea que ni tan sols havia contemplat abans d’entrar a BAU. A mesura que avançava, vaig anar orientant els meus projectes cap a aquest terreny i, en acabar els estudis, vaig decidir aprofundir-hi a través de formació específica. Actualment treballo principalment en projectes relacionats amb la il·luminació, l’escenografia, la direcció d’art i la integració de tecnologia en experiències visuals, tot i que també ho combino amb projectes de disseny gràfic.
Avui presentes la instal·lació 4320PX al Festival Maig, juntament amb la Júlia Rossinyol. En què consisteix aquest projecte?
És una instal·lació que va néixer inicialment per a un altre festival, l’Embassa’t, i estava pensat per a un entorn natural envoltat d’arbres, on tota la proposta girava al voltant de les dades vegetals i la relació entre tecnologia i natura. Quan la vam traslladar al Festival Maig, a Santa Coloma de Queralt, vam replantejar-ne el concepte per adaptar-lo al nou context. Ara funciona com una peça de benvinguda dins del festival i també com un element visual que dialoga amb l’espai. El nom, 4320PX, fa referència als píxels que formen la instal·lació, composta per 24 metres lineals de llum LED.
Quines sensacions busques generar a través d’una instal·lació com aquesta?
Depèn molt del context. Aquesta mateixa instal·lació, quan s’ha presentat en espais més expositius, incorporava una peça de so i l’experiència era diferent. En aquests casos, la combinació de llum i so pren més sentit i genera una experiència més immersiva. En un festival, en canvi, la instal·lació passa a ser una peça principalment visual i muda, perquè ha de conviure amb tota la resta de sons de l’entorn. Per tant, canvia la manera com el públic s’hi relaciona. En un festival acostuma a funcionar com una peça que acompanya l’experiència general de l’espai. Hi ha gent que s’hi queda una estona observant-la i d’altres que la descobreixen mentre recorren el recinte.
Hi ha algun projecte que hagi marcat especialment la teva trajectòria professional?
Recordo especialment una instal·lació que vam presentar amb la Júlia, també, a l’Off Llum BCN, perquè va ser un dels primers projectes en què vaig sentir que estava treballant professionalment en allò que m’interessava: conceptualitzar, programar, presentar i instal·lar una peça pròpia. Més recentment, destacaria un projecte d’escenografia per a Bofirax, un artista musical, en què vam dissenyar tota la instal·lació visual i lumínica de l’escenari. És una línia de treball que m’interessa molt perquè connecta la llum amb la música i les arts en directe.
Què t’emportes de la teva etapa a BAU i com continua present a la teva pràctica professional?
El que més valoro és la llibertat per explorar i provar camins diferents. BAU em va permetre descobrir disciplines que desconeixia i entendre que el disseny audiovisual no és una única cosa, sinó un camp molt ampli. També em quedo amb la importància de la conceptualització i de dedicar temps a pensar els projectes abans d’executar-los. En la vida professional no sempre disposes d’aquesta llibertat, però és una manera de treballar que continua acompanyant-me i que sovint recupero quan afronto nous projectes.
