És possible tenir estil propi en un sistema que viu de les tendències col·lectives? Aquesta és la pregunta que travessa Vull vestir com tu. Una [càpsula] sobre la moda: de la meva germana a la Carrie Bradshaw, el nou assaig d’Elisabet Coll-Vinent, docent del Grau Universitari en Disseny de Moda de BAU i periodista, especialitzada en màrqueting i comunicació de moda.
A partir d’una confessió íntima —sempre ha vestit imitant algú—, l’autora desplega una reflexió àgil i punyent sobre la moda com a llenguatge i com a mirall social. De la cort de Lluís XIV a Prada, de Maison Margiela a l’era de TikTok, el llibre recorda que vestir-se mai no és un gest innocent: és pertinença, identificació i, com ens argumenta al llarg de les pàgines, sovint, uniformitat.
Estructurat en tres parts —Imitació, Diferenciació i Els uniformes—, l’assaig qüestiona la idea romàntica de l’estil propi i condensa la seva idea central en una frase tan provocadora com reveladora: «El missatge és aquest: si vols ser únic, vesteix com els altres».
Amb una veu que combina memòria personal, sociologia i cultura pop, Coll-Vinent ens convida a mirar l’armari amb uns altres ulls i a preguntar-nos, un cop més, què hi ha de desig i què hi ha de còpia en allò que portem posat en un món que viu de codis compartits.
