Sala d’Art Jove ha confiat en BAU i en el seu espai galerístic de HAUS per portar la mostra de la seva convocatòria d’aquest 2025 titulada Una mesa de tres patas, curada a càrrec de Mana Pinto i Salva G. Ojeda. Cada any, l’espai vinculat a l’Agència Catalana de la Joventut de la Generalitat de Catalunya convoca els premis Art Jove Creació per a artistes menors de 30 anys amb l’objectiu que produeixin el seu projecte creatiu, i la beca Art Jove Curadoria per a menors de 35 anys per a la recerca i desenvolupament d’un projecte curatorial. Enguany, s’han seleccionat 18 projectes per un jurat independent que formaran part tant d’aquesta exposició com de les presentacions i activitats públiques que es desenvoluparan en el seu entorn. Aquests projectes han comptat amb sessions de treball i de reflexió prèvia, així com de l’acompanyament personalitzat de diversos professionals de l’àmbit cultural. Tot aquest treball s’ha basat en dinàmiques de treball coral i participatiu, destacant el valor social i pedagògic que aquestes impliquen.
La singularitat que Sala d’Art Jove hagi decidit venir a BAU té a veure amb la cerca d’una nova seu per a l’entitat, cosa que ha dificultat que, en aquesta ocasió, l’exposició tingui lloc en un espai propi. De fet, Javiera Cádiz Bedini i Eva Paià, membres de l’equip de Sala d’Art Jove, expressaven la seva gratitud per haver acordat aquesta sinergia amb el centre després de donar-se aquesta particularitat, del qual destaquen, especialment, la seva tendència a experimentar més enllà de l’educació en si; una premissa que combrega directament amb els seus valors: «El nostre projecte no és tant una finalitat. L’exposició en si no és l’important, sinó que ho és, més aviat, el procés. Insistim molt a no prioritzar el producte final tant com l’aprenentatge, les amistats, les col·laboracions que es puguin generar i, sobretot, la professionalització.»
Que la nova ubicació de Sala d’Art Jove sigui una incògnita ara com ara ha suposat, al seu torn, una oportunitat per als comissaris de l’exposició en l’aspecte formal de què el seu treball representa, perquè han trobat en aquesta circumstància l’analogia perfecta a la situació de Barcelona respecte a la falta d’espais destinats a la divulgació cultural i artística, però també a l’alternativa habitacional. En resum, l’exposició es torna una crítica constructiva a la distribució de la ciutat (o la falta de la seva conveniència). «Sala d’Art Jove havia perdut el seu espai originari, llavors les reunions es van haver de desplaçar al bar. […] És a dir, hem agafat totes les resistències i les hem convertit en temes, parlant de com ens reunim o com es fa cultura en altres llocs no institucionals», explicava l’artista i comissari Salva G. Ojeda durant el primer dia de muntatge.
No és només una qüestió temàtica, sinó que també els comissaris han hagut de treballar sota la premissa que l’espai de HAUS no podia abastar totes les obres que van néixer de la convocatòria. Per a més inri, gran part d’aquestes peces eren escultòriques. En aquesta línia, Mana Pinto, l’altre cap pensant en la curadoria, explicava com han fet que això no fos una trava ni impediment per al desenvolupament del projecte, sinó que formés, més aviat, part del rerefons que resideix en la seva proposta final: «Entenem que no és l’ideal, però al mateix temps crec que, trobar-li la volta una mica a les coses quan hi ha limitació, de sobte com que sorgeixen moltes possibilitats, hem fet que funcioni. I, també, una altra cosa que ens interessa és dubtar de com es munten les exposicions: per què ha d’haver-hi una certa quantitat d’espai entre obres? Que cadascú ha de tenir com una zona delimitada, no? Si aquesta obra està molt prop de la meva, què passa quan això succeeix? Aquesta tensió és bona, és dolenta? La tensió, crec que és bo començar a mirar-la.» Es tracta d’entendre la distribució d’una mostra artística des d’una perspectiva poc explorada en el camp; l’horror vacui com a diàleg experiencial: «Si l’espai no dona, doncs parlem que l’espai no dona», afegia Ojeda, qui també referenciava a la quarta pota que li falta a la taula que titula aquesta exposició.
Una mesa de tres patas s’inaugura dijous vinent 11 de desembre i podrà visitar-se fins al dijous 5 de febrer del 2026.
