La docent al Grau en Belles Arts, Ludovica Carbotta, porta la seva primera exposició antològica al MAMbo – Museu d’Art Modern de Bolonya titulada Very Well, on My Own; suposa una fita per a l’artista, ja que mai abans havia pogut portar una mostra monogràfica de tals característiques a una institució així al panorama italià.
Very Well, on My Own, comissariada per Lorenzo Balbi amb l’assistència de Sabrina Samorì, és una exploració transversal dels conceptes d’individualitat i subjectivitat quant a les relacions interpersonals a l’espai públic, ja sigui referint-se a la ciutat i la seva materialitat stricto sensu o al concepte d’institució que socialment implica, la seva funció de «fòrum».
En el cas d’aquesta mostra a MAMbo, és a partir d’un film dividit en diversos episodis, Monowe, on Carbotta compon una ficció d’imatges futuristes i distòpiques a un entorn en el qual posa a prova la individualitat dels subjectes que habiten la ciutat per així il·lustrar quins són els riscos de la seva possible radicalització davant un entorn compartit, aliè a la seva pròpia psiche -que, paradoxalment, també és resultat del primer-. D’altra banda, la sèrie escultòrica titulada Die Telamonen (2020–24) que també forma part d’aquesta exposició, manté aquesta preocupació per la privacitat i el sentit individual, aquesta vegada focalitzant-se a qüestionar el constructe biològic que es genera al voltant de la família nuclear.
L’exposició està oberta al públic des de l’1 de febrer i podrà visitar-se fins al 5 de maig d’enguany.
Sobre l’artista
Ludovica Carbotta (Torí, 1982) és artista multidisciplinària, la pràctica de la qual s’enfoca en l’exploració física de l’espai urbà i la relació dels seus individus amb aquest. El seu treball combina escultures, instal·lacions, textos i performances que reflexionen sobre les nocions de lloc, identitat i participació entre la realitat i la ficció. Actualment, és membre de Pipistrello, un programa que produeix i acull projectes artístics a la regió natural i històrica de l’Empordà. És co-fundadora del Progetto Diogene, un Programa Internacional de Residències en l’espai públic, i de The Institute of Things to Come (L’institut de les coses que han de venir), un centre de recerca sobre escenaris futurològics. Des de 2017, és investigadora associada a la Jan Van Eyck Academie de Maastricht.
________________________
